Un xut que val un triomf
El Girona s’emporta els tres punts del camp de l’Alavés gràcies a una diana de Jhon Solís en el temps afegit en el que era el primer tir entre pals de l’equip gironí
Els de Míchel firmen la segona millor primera volta del club a la categoria (28 punts) i molt a prop d’Europa
El Girona encara no sap com, però es va endur tres punts d’or de Mendizorrotza superant l’Alavés (1-0) i va tancar una primera volta prou bona, amb 28 punts i molt a prop de la lluita per les posicions europees, el repte que s’obre a la plantilla, el cos tècnic i el club de cara a la segona meitat del curs. En el primer xut dels de Míchel entre els tres pals, ja en el minut 91, Jhon Solís, que es va estrenar com a golejador amb la samarreta blanc-i-vermella, va superar Owono aprofitant un misto de Diarra. Els bascos van quedar amb un pam de nas després de fer un bon partit i generar més sensació de perill. I és que Conechny va gaudir d’un parell d’ocasions que no se solen fallar, el VAR va anul·lar un penal xiulat per Busquets Ferrer per una suposada empenta a Arnau i això va mantenir el zero a la porteria i la possibilitat, amb un toc de molta sort, de sumar un nou triomf. Així va ser. I d’aquesta manera els gironins tanquen la primera meitat del curs amb 28 punts, la segona millor primera volta de la història del club a primera. De mèrit, amb les dificultats del camí i el fet de competir cada 3 o 4 dies amb tres competicions al davant.
Durant els primers minuts, el Girona es va fer amo i senyor de la pilota, fet que li va permetre sentir-se còmode damunt del terreny de joc, moure el rival de costat a costat i superar la pressió agressiva amb una circulació sòlida i prou veloç. A poc a poc, metre a metre, els de Míchel es van instal·lar en camp contrari, tot i que la primera ocasió va arribar a través de la pilota aturada, quan Krejcí no va arribar a rematar al segon pal un córner que Bryan Gil havia servit i que un defensor havia desviat lleugerament abans que el txec pogués rematar (14’). En el posterior servei de cantonada, en què ho van fiar tot a l’ordre i a la contra després d’una pèrdua dels gironins, van intentar estirar-se a través de Carlos Vicente, que no va trobar Guridi al segon pal i, posteriorment, buscant la referència, Kike García.
En el tram final del primer acte, l’Alavés, que es va veure obligat a fer dos canvis per lesió –pel Girona, Miguel també ha haver de deixar el camp–, va pressionar amb més ordre i va saber ofegar la sortida de pilota dels blanc-i-vermells. En el 38’, Busquets Ferrer va assenyalar penal –semblava que en tenia ganes– per una suposada empenta d’Arnau Martínez a Conechny, que havia rematat una centrada sol als núvols. Instat per Ortiz Arias des del VAR, a Las Rozas, el balear va anar al monitor, on va veure que s’havia equivocat i va desfer la infracció, fet que va alleujar els gironins i el propi capità, que s’havien queixat amb raó. En el temps afegit de la primera part, Yangel Herrera va veure la cinquena i Danjuma, en una contra, va estar a punt de sorprendre Owono després de retallar al seu marcador i provar un xut al pal curt amb la dreta que es va perdre al lateral de la xarxa (45+3’).
I de sobte, Solís
La segona part va començar amb la mateixa tònica en que va acabar la primera: l’Alavés es mostrava més incisiu i precís en la pressió i això li donava més possibilitats de fer mal i trobar desordenat un Girona que no se’n sortia. Com en l’acció que no va acabar en penal, Conechny va tornar a ser qui va gaudir de les dues ocasions més clares per als de Coudet. Primer no va aprofitar incomprensiblement una centrada de Carlos Vicente al segon pal després d’una contra iniciada per un córner servit per Danjuma que va fer riure. L’argentí va disparar a fora amb tot de cara (64’) i ho va provar des de la frontal amb un xut sec que Gazzaniga va desviar a córner amb una bona mà (84’). L’Alavés va voler fer una accelerada final, però primer Stuani va estirar la cama en la pressió davant Owono i gairebé va donar un ensurt als locals (86’), que es van posar les mans al cap en el primer dels tres minuts afegits quan, després d’un misto de Diarra a centrada d’Arnau, van veure com Jhon Solís s’erigia com a protagonista del triomf superant el porter molt a prop de l’àrea i sense temps per a cap reacció (91’).