Per sortir i disfrutar
El Girona visita l’estadi de San Siro per enfrontar-se al Milan, set vegades campió del torneig i un dels múltiples aspirants a accedir de manera directa als vuitens de final
El conjunt dirigit per Míchel Sánchez vol regalar-se una gran nit de Champions en el que probablement serà l’últim desplaçament de l’edició
Tot i que gairebé des del primer dia, el Girona ha tingut molt més a guanyar que a perdre en la que és la seva primera participació en la Champions League –mai sense deixar de competir i ser ambiciós en l’objectiu fixat d’intentar accedir a l’eliminatòria dels setzens–, en l’enfrontament que disputarà avui a San Siro contra el Milan (21 h, Movistar Lliga de Campions) aquesta premissa s’ha d’imposar més que mai. Primer perquè les possibilitats d’aconseguir l’objectiu dels gironins són gairebé nul·les quan, a falta de dues jornades, els de Míchel sumen només 3 punts raquítics i, a part de vèncer els rossononeri i l’Arsenal en l’última jornada, necessiten caramboles de tota mena per tenir mínimes possibilitats de quedar entre els 24 primers. També, perquè arribats a aquest punt, la prioritat dels blanc-i-vermells ha de ser regalar-se una gran nit de Champions en un escenari únic, tot un clàssic d’Europa, on hi haurà la presència de vora 2.000 aficionats gironins, per intentar no anar-se’n amb les mans buides, ja que a domicili l’equip encara no ha puntuat ni marcat cap gol.
El Milan arriba al duel després de perdre en la lliga contra el Juventus (2-0), dies després d’aixecar la supercopa italiana derrotant en les semifinals els de Torí (1-2) i superar l’etern rival, l’Inter de Milà (2-3), gràcies a un gol de Tammy Abraham en el temps afegit. Els italians van destituir Paulo Fonseca a finals d’any per culpa dels mals resultats en la Serie A per contractar en el seu lloc el també portuguès Sergio Conceição. Amb l’ex del Porto, els milanistes han aixecat ja un trofeu, encara no s’han estrenat en la Champions i han sumat 4 punts de 9 possibles, però des del club s’espera que es millorin els resultats i l’equip aspiri a les posicions que donen dret a jugar la lliga de campions el curs vinent, unes places que ara mateix tenen a 8 punts, això sí, amb un partit menys. Els de Milà són vuitens a 19 punts del líder, el Nàpols, i només han guanyat tres enfrontaments en les últimes deu jornades, un rendiment pèssim, contraposat al que estan aconseguint a Europa. I és que el Milan enllaça quatre victòries en el torneig després de perdre els dos primers partits, contra el Liverpool (1-3) i el Bayer Leverkusen (1-0). La reacció dels italians ha estat brillant, superant el Bruges (3-1); l’actual campió, el Real Madrid, al Bernabéu (1-3); l’Slovan de Bratislava (2-3) i l’Estrella Roja (2-1).
Innegociable
Si el Girona vol tenir alguna possibilitat de fer un bon paper en un escenari majestuós com San Siro, l’equip dirigit per Míchel Sánchez haurà de mostrar la seva millor versió en defensa per contenir jugadors diferencials com Rafael Leão, Morata, Reijnders, Abraha, Pulisic o Theo Hernández, els principals arguments que té el conjunt de Conceição per fer mal el rival. Pel que fa als de Míchel, Yangel Herrera tornarà a la sala de màquines tot i que s’haurà de veure qui l’acompanya, si Oriol Romeu o Iván Martín; Miguel continuarà de baixa, per tant el lateral esquerre l’ocuparà Daley Blind, i la resta de l’equip, el tècnic madrileny podria optar per donar continuïtat a jugadors com Tsygankov, Bryan Gil o Abel Ruiz, gairebé inèdit en la Champions com a gironí, amb algun dubte sobre Van de Beek, Asprilla, Danjuma o alguna sorpresa en forma de rotació pensant en els propers dies exigents i decisius per a la lliga.
El Milan, el segon equip més llorejat
En dues jornades consecutives però amb més d’un mes de diferència, el Girona haurà jugat contra el Liverpool, sis vegades campió d’Europa, i el Milan, que amb set trofeus és el segon club que més en té a les seves vitrines, darrere del Madrid, amb quinze. Els rossoneri van aixecar l’orelluda els cursos 1962/63, 1968/69, 1988/89, 1989/90, 1993/94, 2002/03 i el 2006/07 i, tot i que fa anys que no són un clar aspirant al títol, com a clàssic del futbol italià i europeu sempre té coses a dir en la competició. El palmarès dels rivals és una bona manera de calibrar els escenaris i el torneig en el qual està participant un Girona amb només cinc anys de recorregut a l’elit.
