El Girona dirà adeu a la Champions League dimecres que ve a Montilivi contra l’Arsenal, però ahir a San Siro es va acomiadar de les mínimes –sent optimistes– possibilitats que tenia d’accedir a l’eliminatòria dels setzens de final de la competició. Una diana de Rafael Leão va acabar decantant la balança a favor dels italians després que el portuguès rebés a l’espai, on és més perillós, i afusellés Gazzaniga en una transició després de pèrdua dels gironins (37’). Els rossoneri van fer una bona primera part, amb ocasions per posar a prova el porter argentí i dues rematades a la fusta, però els blanc-i-vermells també hi van dir la seva, en el partit a domicili del torneig que més van generar. La falta d’eficàcia en els metres finals –i de malícia, agressivitat i contundència– van impedir als de Míchel endur-se algun premi de la capital de la Llombardia, una regió que perdurarà en la memòria de molts pel fet d’haver estat el desplaçament més massiu d’aficionats del club. Alguna cosa està canviant. El club creix i l’afició mai dona l’esquena al seu equip, independentment dels quilòmetres que hagi de fer.

El partit va començar fred, al contrari que l’ambient que es respirava a San Siro, amb una graderia d’animació que imposa respecte a qualsevol rival. Fred perquè dels primers vuit minuts amb prou feines se’n van jugar dos, tot i que el Girona va tenir temps de disposar d’una ocasió força clara quan Tsygankov va executar un córner i Yangel Herrera va rematar amb el cap a fora per poc (5’). L’aproximació gironina va ser un miratge en els primers compassos de l’enfrontament, ja que el Milan va començar a greixar la màquina i a aprofitar les imprecisions blanc-i-vermelles en les passades o en la falta d’idees per sortir de la pressió. Gazzaniga va haver de posar-se la granota de treball per aguantar l’equip en un moment de pressió italiana, i els pals també hi van ajudar. Reijnders ho va provar amb una falta directa des de la frontal, amb bona resposta del de Murphy (10’), i Leão amb un xut al pal curt (11’). El portuguès jugava a un altre ritme quan feia alguna arrencada de les seves a camp obert, i gairebé va estar a punt d’aprofitar una centrada de Musah, que havia recuperat en la pressió una sortida de pilota que es va anar complicant entre Krejcí i Romeu (20’). A l’equador del primer acte, els pals van començar a ser protagonistes. I per a sort dels gironins. Primer Leão va conduir un contraatac per driblar davant de David López i cedir a Theo Hernández, que rematant en semierrada va topar amb el travesser (24’). Poc després, Musah va conduir sense oposició per la dreta i va provar un xut sec i creuat que es va estavellar a la base del pal esquerre (29’).

Eren els millors minuts rossoneri, tot i que el Girona va tenir dues bones arribades en accions ràpides i de combinació a la zona de tres quarts. Primer Romeu va filtrar una passada a Van de Beek i el mitjapunta, després d’evitar Gabbia, va estirar la cama davant d’un Maignan que va aturar la rematada amb el cos (31’) i després, una bona combinació entre Yangel Herrera i Van de Beek va acabar amb obertura del neerlandès cap a un Tsygankov que va rematar mossegat i va permetre al porter local refusar a un costat (33’). Desgraciadament, en el 37, una recuperació de Bennacer en la pressió sobre Abel va agafar l’equip descompensat, amb Francés fora de posició i Leão rebent a l’espai del migcampista francès. El jugador franquícia del Milan es va fer com va voler David López i molt a prop de la porteria va afusellar Gazzaniga per fer l’1-0. El gol va fer mal però els de Míchel van tenir temps d’inquietar de nou, després que Bryan Gil fes una centrada precisa al punt de penal i Yangel, amb un control orientat es quedés sol davant de Maignan, que li va aturar el xut (45+4’).