Un bon balanç a Vallecas
Invicte. El Girona no ha tastat la derrota al feu del Rayo Vallecano en cap dels dos precedents amb Míchel Sánchez com a entrenador a primera divisió, amb un empat (2-2) i un triomf (1-2)
El Girona visita demà (14 h) el Rayo Vallecano, el novè classificat, amb 26 punts, tot just una posició al darrere dels blanc-i-vermells, que només en sumen dos més (28). Míchel Sánchez sempre ha admès haver de fer un esforç per gestionar les emocions quan el calendari l’obliga a enfrontar-se al club del seu cor. “És el partit que mai voldria jugar”, acostuma a recordar el madrileny, tot i que els seus precedents a Vallecas ocupant la banqueta visitant diuen que se’n surt força bé, i és que l’excapità del Rayo no ha perdut en cap de les dues visites com a entrenador de l’equip gironí. Fins ara, el balanç és d’un empat i una victòria.
El primer enfrontament va ser el 18 de març del 2023, en la jornada 26 del curs 2022/23, el del retorn a la màxima categoria. Aquell dia, Míchel, que sempre ha destacat per ser un tècnic intervencionista durant els partits, la va encertar de ple amb el doble canvi que va fer al descans, quan els locals guanyaven 2-1 gràcies als gols d’Isi i Trejo, que també van protagonitzar la jugada còmica de la tarda amb un penal indirecte que no va agafar direcció cap a porteria. Riquelme i Miguel van ser rellevats per Toni Villa i Javi Hernández, que van tenir una influència directa en el 2-2 definitiu, obra d’un Tsygankov en estat de gràcia que també havia realitzat el primer gol dels catalans. El seu doblet va ser una declaració d’intencions, ja que va començar a demostrar la seva vàlua amb una irrupció estel·lar a LaLiga.
El segon duel es va disputar en la jornada 13 de l’extraordinari curs passat. Álvaro García, malson dels aficionats blanc-i-vermells en la final de promoció d’ascens de la 2020/21 –el fet de perdre aquella final és el que va propiciar que Míchel agafés les regnes del Girona–, va obrir la llauna aviat, però els gironins, amb tot el seu potencial ofensiu, van acabar remuntant. Primer, gràcies a la connexió ucraïnesa entre Tsygankov i Dovbyk, abans del descans. I, ja en la represa, amb una diana de l’enyorat Savinho, autor de l’1-2. Aleshores, l’equip era líder en solitari amb dos punts més que el Madrid i un balanç d’onze triomfs, un empat i una derrota. Era el principi d’un somni que es va convertir en una realitat.
A casa, un balanç dispar
A Montilivi, els resultats dels precedents entre el Girona i el Rayo són més repartits des que Míchel va arribar a la ciutat dels quatre rius, amb dos triomfs locals –tots dos assolits el curs passat, al gener, en els vuitens de la copa (3-1), i al febrer, en la lliga (3-0)–, dos empats –un va ser el 0-0 de la primera volta de la present temporada, i l’altre es va donar en l’últim partit del 2022 (2-2)– i una única derrota, també en la copa, en el primer curs de l’entrenador de Vallecas a la banqueta del Girona (1-2).
