Una de les notes positives que va deixar l’últim partit del Girona en la Champions League va ser la bona actuació d’Arnaut Danjuma, que si buscava un matx per reinvindicar-se i cridar ben alt al seu entrenador que està disposat a guanyar-se més minuts, contra l’Arsenal va trobar el camí per ser incisiu, vertical i mostrar les millors virtuts. El neerlandès no es va cansar de tirar desmarcades des del costat esquerre intentant fer mal a Thomas Partey, gens acostumat a la posició i substituït per Timber al descans. I és que, més enllà de veure porteria, el millor de tot va ser l’actitud de Danjuma, participatiu, dialogant i demanant pilota fins i tot quan sabia que no calia demanar-la, o que era una bogeria rebre en aquella posició. El futbolista cedit pel Vila-real fins al final de la present temporada va lligar un bon partit, tot i que en la segona part no va poder aportar tanta profunditat com l’equip li demanava per fer el camp gros i mirar de generar espais que fessin mal a la defensa londinenca.

En l’acció del gol gironí, Danjuma va marcar molt bé la desmarcada a Juanpe Ramírez, que el va veure a la perfecció i, guanyant l’esquena a Thomas i Kiwior, va veure com Neto estava venut a mitja sortida per provar un xut que, sense fer servir les mans, era impossible d’aturar pel brasiler. Montilivi va esclatar d’eufòria veient el seu equip avançant-se en el marcador i a Danjuma també se’l va veure alliberat pel gol i molt agraït a Juanpe per la passada. El neerlandès va continuar treballant de valent per continuar fent mal i poc després de la diana va conduir una contra juntament amb Iván Martín, tot i que cap d’ells va saber trobar el company ideal que l’executés.

La segona part del Girona ofensivament va ser pobra. Els de Míchel no trobaven la manera de fer mal i, tot i això, en l’últim quart d’hora van accelerar per buscar l’heroïcitat i sumar algun punt en el comiat de la Champions League. Danjuma va continuar sent, juntament amb Portu, el perill més evident en l’atac gironí. En el 80 va provar un un contra un davant Timber que no va sortir i, en el 83, va fer la guerra pel seu compte intentant deixar enrere diversos rivals fins que ja a dins de l’àrea Gabriel li va pispar l’esfèrica. Abans del final, en el 88, l’atacant va fer una obertura cap a Portu i la centrada del de Beniel la va rematar amb el cap Arnau Martínez davant seu quan es disposava a engaltar la rematada lliure de marca. I aquesta va ser l’última acció de perill del Girona en la lliga de campions, un comiat agre enllaçant la cinquena derrota, la setena en vuit jornades, un bagatge massa pobre pels mèrits mostrats, sobretot, contra els més grans de la competició.

De Danjuma se n’espera una continuïtat en el joc, una regularitat que, de moment, no ha mostrat, però amb Míchel i els entrenaments –ara sí que hi haurà temps– tot és possible. L’equip el necessita al màxim per mirar de lluitar per una posició en competició europea el curs vinent. Seria un èxit. Danjuma té marge de millora, i la resta de components de la plantilla també.