Amb la derrota d’ahir contra l’Arsenal (1-2) el Girona va tancar la seva participació històrica a la Champions League, en què només ha pogut sumar tres punts en les vuit jornades de la lligueta i ha acabat en la 33a posició. Per tancar la carpeta europea la Federació de Penyes del Girona ha volgut fer el seu balanç del pas per la màxima competició europea:

“Pensem que ens podem sentir orgullosos d’haver fet història i haver fet realitat un somni. Tanmateix, creiem que la classificació de la temporada passada ens va arribar per sorpresa i massa aviat. Hem competit en pràcticament tots els partits, no hem tingut sort i ens merexíem acabar en millor posició. Hem passejat amb orgull el nom del club i de la ciutat arreu d’Europa, hem jugat contra els millors equips del món i en estadis tan històrics com San Siro. El sorteig ens va “agraciar” aparellar-nos amb els millors equips i això comportava poder gaudir dels millors equips però amb el risc de no guanyar cap partit. La realitat ha estat que on hem fallat ha estat contra els més febles, suposem que per un descens en la motivació dels nostres jugadors.

En aquests moments no tenim les condicions indispensables per a competir a Europa. S’ha de tenir un estadi digne, no ser un equip venedor, hem de tenir una plantilla estabilitzada, llarga i potent per a no haver d’acabar jugant contra tot un Arsenal amb un equip ple de suplents o de l’equip filial perquè el peatge que pagues jugant 3 competicions és molt alt i això repercuteix a LaLiga i posa en perill la continuïtat a Primera.

Si traspasses els millors jugadors i no pots substituir-los no pots aspirar a res més que no fer el ridícul. I en cap cas l’hem fet.

El problema de classificar-te per a jugar a Europa essent un equip venedor és que els que juguen no són els que van assolir el premi.

Volem també posar en valor que hem viscut dos dels desplaçaments més multitudinaris de la història del club, i a més fora d’Espanya.

Per tant, hem de fer un bon equip (aquesta temporada no hem tingut sort amb els fitxatges), consolidar-nos a Primera, fer un estadi digne sense grades retràctils que ens han impedit gaudir plenament del torneig, millorar la gestió del club i ja tornarem una altra vegada, per què no? Seguim!”.

Des de la Federació de Penyes també s’ha volgut comentar l’ambient que s’ha viscut a Montilivi en els quatre partits disputats: “La fredor de Montilivi, comparada amb l’escalf en els estadis que hem visitat només té un sentit: el percentatge d’aficionats presents del Girona FC. A fora 100%, a Montilivi érem minoria ( capacitat reduïda, compromisos de la UEFA, molta gent de la Catalunya nord, de Barcelona...).”