A reveure, Champions
El Girona tanca la seva participació en la màxima competició europea amb una derrota contra l’Arsenal (1-2) després d’avançar-se, una vegada més, en el marcador
Amb el gol de Danjuma i un d’anul·lat de Stuani, els de Míchel mostren una gran imatge contra tot un colós
Fins aquí. El Girona ha gaudit de vuit partits de la Champions League. Un recorregut històric, preciós i inoblidable, que s’ha viscut amb les emocions a flor de pell. I amb cert patiment, per què negar-ho, ja que a tothom li hauria agradat que aquest viatge hagués estat acompanyat de més alegries. Però la vida entre els grans és molt dura, i de moment els blanc-i-vermells hi han tret el cap i poden dir adeu a la Champions amb molt d’orgull. Perquè sí, els de Míchel han perdut contra el PSG, el Liverpool, el Milan i l’Arsenal, però en tots els casos per la mínima i amb la sensació que amb una mica més de sort haurien pogut puntuar. Són els primers passos europeus d’un Girona que, sigui com sigui, està capficat que, més aviat que tard, es vol retrobar amb Europa i, per què no, amb la Champions.
Els comiats sempre són amargs i el d’ahir ho va ser. La derrota contra l’Arsenal és d’aquelles que deixen un mal regust, perquè el Girona hi va creure fins al final. De fet, es va avançar en el marcador gràcies al gol de Danjuma (28’), però una vegada més va veure com el rival li capgirava el marcador, fins i tot abans del descans. Amb moltes baixes importants semblava difícil que el Girona tingués possibilitats després de la represa, però el cert és que en va tenir i, si no arriba a ser pel VAR, el comiat hauria pogut ser màgic, perquè Stuani va marcar el que hauria estat l’empat, però es va anul·lar per un fora de joc previ.
Dempeus
Frenar tot un Arsenal amb una defensa formada per Arnau, Antal, Juanpe i Francés no semblava una missió fàcil, però el cert és que el Girona va competir des del minut 1. Els anglesos van dominar el joc i Sterling (4’) i Trossard (7’) van tenir bones ocasions per obrir la llauna, però quan els gironins es van espolsar la por van guanyar consistència al darrere, retrocedint uns metres i tancant els espais entre línies. A més, amb comptagotes, van començar a mirar amunt amb un Danjuma força actiu. El neerlandès va ser el gran protagonista, ja que en el 28’, aprofitant una passada preciosa de Juanpe i una sortida horrible de Neto, va marcar l’1-0 des de tres quarts de camp després de guanyar l’esquena a la defensa.
Montilivi era una festa, però ben aviat es va aigualir. No ho hauria fet si en el 35’ Danjuma hagués aprofitat una passada de Tsygankov per fer el segon, però va fer un retall de més i la defensa li va tapar el xut. Dos minuts després va començar el martiri, perquè en una acció sense excessiu perill Arnau va deixar anar la cama sense gaire sentit i va fer caure Thomas Partey dins l’àrea. Penal, que no va desaprofitar un especialista com Jorginho per fer l’1-1 (38’). Amb el partit embogit Danjuma va fer una altra bona jugada per l’esquerra que, després de la participació d’Abel Ruiz, va finalitzar Oriol Romeu amb un xut massa encreuat. D’una porteria a l’altra i l’encert, altre cop, per l’Arsenal, i és que Nwaneri, que va fer un autèntic partidàs, va marcar l’1-2 amb un grandíssim xut al pal llarg des de la frontal de l’àrea que va fer inútil l’estirada de Pau López (42’). Tercer partit consecutiu que el Girona és remuntat, per fer’s-ho mirar. I encara sort que en el 44’ Trossard, en un contraatac, va topar amb el travesser.
En la segona part van passar menys coses, sobretot en els primers minuts, en què l’afició gironina simplement es va desesperar amb Asprilla. L’entrada de Portu, sempre amb una marxa més, ho va capgirar tot. Ell va assistir Stuani en el 77’ per marcar l’empat, però també seu va ser el fora de joc mil·limètric que va fer que el VAR anul·lés el gol. Una llàstima, perquè el Girona no va tenir gaires ocasions més a banda d’un remat de cap d’Arnau que va anar a les mans de Neto (88’). Es va intentar fins al final, però sense més èxit que el que va tenir Pau López (93’), que es va acomiadar del Girona fent una aturada brutal a Sterling en un altre penal absurd, aquest per mans de Francés. L’última celebració de Montilivi en la Champions.
