A Milà hi vaig anar com a alcalde i com a afi­ci­o­nat. Amb una pri­mera part més ins­ti­tu­ci­o­nal, abans del par­tit, i després amb la resta de segui­dors, perquè en els des­plaçaments hi ha una part de mi que li agrada fer això i viure el par­tit des de la gra­de­ria. En els des­plaçaments m’agrada estar amb tota la gent, a Milà amb 1.800 per­so­nes, arri­bant-hi de mane­res dife­rents, i també els agrada que els repre­sen­tants públics hi com­par­tei­xin moments tan espe­ci­als. Aquí, al final l’estadi és muni­ci­pal i hi ha un punt ins­ti­tu­ci­o­nal que també m’agrada més man­te­nir.

Per la ciu­tat és molt posi­tiu. Pri­mer, en el sen­tit de pro­jecció de la ciu­tat. Durant aquests mesos, Girona ha sonat molt més, a nivell euro­peu se n’ha par­lat, i la ciu­tat ha sigut més pre­sent. També hi ha un ele­ment que ens feia patir, com era la segu­re­tat.

Jo crec que la pre­caució que vam aga­far era la que hi havia d’haver. Vam anar a Vila-real a conèixer l’experiència, i en gene­ral vam tre­ba­llar molt bé, con­jun­ta­ment amb el club, amb la uni­ver­si­tat i amb els cos­sos poli­ci­als, Mos­sos i Poli­cia Muni­ci­pal, un pla situ­ant-nos amb tota la trans­cendència que tenia. Perquè era impor­tant, no només poder jugar la Cham­pi­ons, poder-nos pro­jec­tar a través d’aquests par­tits, sinó també que la ciu­tat estigués al nivell. I nosal­tres volíem demos­trar que la ciu­tat estava pre­pa­rada per ser una ciu­tat de Cham­pi­ons. Crec que ho hem demos­trat. Perquè els qua­tre par­tits han vin­gut gent de fora, però amb tots els dis­po­si­tius de tot tipus, hem acon­se­guit que hi hagués la nor­ma­li­tat de la ciu­tat del dia a dia i al mateix temps l’extra­or­di­na­ri­e­tat d’un par­tit de Cham­pi­ons. I que tot pogués con­viure sense massa pro­ble­mes.

Sí, és clar, però crec que aquí el club va bata­llar molt per inten­tar que els dei­xes­sin uti­lit­zar aques­tes gra­de­ries. Així em consta. I és una llàstima que la UEFA no les deixés uti­lit­zar. Però un cop acla­rit que no es podia, era o bé fer-ho així, o no fer-ho a Girona. Per tant, jo crec que és millor fer-ho a Girona en aques­tes con­di­ci­ons que no haver d’anar a una altra ciu­tat. S’hau­ria per­dut aquest punt espe­cial que ha tin­gut jugar la Cham­pi­ons a Girona. Ni els giro­nins ho hau­rien vis­cut igual, ni el mateix equip, ni els juga­dors, ni la com­pe­tició. Crec que ningú hau­ria tro­bat òptima la solució d’anar a un altre lloc. Hem d’estar con­tents que s’hagi jugat a Girona. Hem tre­ba­llat molt, el club, les ins­ti­tu­ci­ons, perquè així fos, i per tant ho hem de cele­brar.

Nosal­tres, el que havíem par­lat sem­pre amb el club és que ara esta­ven con­cen­trats en la dis­puta de la Cham­pi­ons, que era un repte molt impor­tant. Ho vam enten­dre, però sí que a Milà vam poder tenir una tro­bada amb el club i el que ens va expres­sar és que una vegada acaba la Cham­pi­ons, s’hi tor­na­ran a posar, amb la volun­tat de poder pre­sen­tar un pro­jecte. I, com nosal­tres sem­pre hem dit, amb la volun­tat de col·labo­rar per fer pos­si­ble el pro­jecte del nou estadi a Mon­ti­livi. Per tant, doncs, ente­nem que en les pro­pe­res set­ma­nes, mesos…

El que és un pro­jecte, tal com s’entén, amb tot estruc­tu­rat, no ho hem vist. Hem par­lat de pos­si­bi­li­tats que hi podria haver, rela­ci­o­nat amb tot el que s’estan plan­te­jant ells, però un pro­jecte, no.

Jo crec que el que està clar és que és pos­si­ble, fer-ho allà. Això ho té clar el club i ho tenim clar nosal­tres. Per tant, tenint en compte que és pos­si­ble, jo crec que tots con­vin­drem que el Girona FC, amb tots aquests anys d’història, la millor opció que té per al futur i per cons­truir un nou estadi és a la ciu­tat de Girona. I crec que és la volun­tat del club i és la volun­tat també de l’Ajun­ta­ment, i en aquest camí és on hem de tre­ba­llar per fer-ho pos­si­ble i inten­tar mini­mit­zar les difi­cul­tats. Nosal­tres sem­pre ens hem posat a dis­po­sició i sabem que si es fa aquesta aposta, hi haurà d’haver una certa trans­for­mació de l’entorn, que hau­rem d’equi­li­brar també coses amb la uni­ver­si­tat, i en tot això nosal­tres estem dis­po­sats a tre­ba­llar-hi i amb volun­tat de col·labo­rar. Perquè ente­nem que és una neces­si­tat, que hi hagi un estadi nou, i que és una opor­tu­ni­tat per al club, però també per la ciu­tat, i per pro­moure el que més ens interessa a nosal­tres, i que abans no he dit, que és pro­moure l’esport, pro­moure la salut, i ente­nem que això també ha de ser­vir en tota aquesta trans­for­mació d’anar en aquest sen­tit.

Nosal­tres ens plan­te­gem única­ment que sigui Mon­ti­livi.

Crec que la uni­ver­si­tat té mol­tes opor­tu­ni­tats de crei­xe­ment a la mateixa ciu­tat, com per exem­ple al Cam­pus de Salut, entre Girona i Salt. O el mateix cam­pus del Barri Vell. Allà on són, segu­ra­ment també hi ha algu­nes opor­tu­ni­tats més per aca­bar de modu­lar i millo­rar aquell cam­pus. Jo crec que hem de poder fer com­pa­ti­bles dos temes tan impor­tants per una ciu­tat com Girona com la uni­ver­si­tat, amb 30 anys d’història, que sabem que ens ajuda que la nos­tra eco­no­mia tin­gui tot una ves­sant molt interes­sant vin­cu­lada a la recerca, a la inno­vació, a la for­mació, i el fet de tenir un club a la màxima com­pe­tició esta­tal, amb pos­si­bi­li­tats de jugar a Europa i ganes de créixer a la ciu­tat i a la demar­cació. Hem de poder apos­tar per les dues i fer-ho com­pa­ti­ble.

El que està clar és que si hi ha una cons­trucció d’un estadi nou, hau­rem de modi­fi­car aquesta con­cessió que tenim i incloure-hi tot de con­cep­tes, perquè la con­cessió estava pen­sada per a una inversió pro­gres­siva, a 50 anys, i si ells el que fan és una gran inversió en un moment deter­mi­nat, això s’ha de can­viar, perquè no és el que pre­veu, tot i que és via­ble, es pot fer i es pot tre­ba­llar.

Ells van fent inver­si­ons cada any. Però com a mínim des que soc alcalde, sem­pre han dit que això de l’estadi nou està molt a prop. Segu­ra­ment això voldrà dir que hi haurà una inversió molt més grossa, de cop. S’ha de veure. Sí que hem d’aca­bar aquest man­dat amb les coses clares. Si ens man­te­nim al model que pre­veu la con­cessió, o si anem a un altre model.

Sí, és clar, és una cosa que intento expli­car a tot­hom sem­pre. Ells tenen la con­cessió i vol dir que la inversió va tota a càrrec d’ells. Ara, si aquest pro­jecte inclou fer retocs paral·lels, en car­rers o ele­ments d’aquest tipus, aquí és on jo crec que les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques hau­rem d’acom­pa­nyar a fer-ho pos­si­ble.

Per mi és un esce­nari que no és plan­te­ja­ble. Crec que el que toca és que es faci a Girona, i hem de peda­lar tots perquè així sigui.

Jo el que sé és que fa un any sem­blava que el tema de l’estadi s’havia de des­en­ca­llar ràpid. Amb la Cham­pi­ons, van dir que, més enllà de fer les adap­ta­ci­ons reque­ri­des, ho dei­xa­ven pas­sar per veure com anava tot, i que ara sí que es plan­te­gen pren­dre ja una decisió. Això és el que ens han transmès, i el que també va dir Delfí Geli. A par­tir d’aquí, entenc que durant aquest 2025 sabrem cap on camina la cosa, i que tots hau­rem de moure el que haguem de moure, en un sen­tit o en un altre. I això és el que vull dir quan dic que en aquest man­dat ho hem de tenir clar. També crec que ells, per un tema de model, neces­si­ten saber-ho, no poden allar­gar molt més la situ­ació.

Així com el pro­jecte del nou estadi és un tema que estem pen­dents per començar a cami­nar ple­gats, és veri­tat que en la con­cessió de Fon­ta­jau estem en una fase de dir que és una opció que ells volen tant sí com no i que a nosal­tres, a pri­ori, ens sem­bla bé estu­diar. Estem en aquesta fase de diàleg, de con­di­ci­ons que posem al vol­tant d’usos, ele­ments, espais, què implica la con­cessió… Estem en aquest punt de nego­ci­ació per arri­bar a un acord que sigui bene­ficiós per al bàsquet, per a l’Ajun­ta­ment i també per a l’esport de base de la ciu­tat, que és un eix que sem­pre inten­tem poten­ciar. El Bàsquet Girona, l’Uni, amb qui tre­ba­llen, i nosal­tres com­par­tim aquests tres objec­tius, cadascú des de la seva pers­pec­tiva.

La set­mana pas­sada va venir el con­se­ller d’Esports i vam apro­fi­tar per recla­mar-li que sigui una aposta estratègica de la con­se­lle­ria, aju­dar-nos a fer pos­si­ble aquest pavelló. Estem en el procés de la lici­tació de la redacció del pro­jecte. Quan tin­guem el pro­jecte fet, el que neces­si­ta­rem serà que hi hagi suport ins­ti­tu­ci­o­nal, perquè sols l’Ajun­ta­ment no tenim capa­ci­tat econòmica per fer un pavelló nou. Vam tras­lla­dar al con­se­ller que el dia que hi hagi pres­su­post, la Gene­ra­li­tat i la con­se­lle­ria tin­guin tota aquesta capa­ci­tat d’inversió, situï Palau 3 com un pavelló pri­o­ri­tari a nivell de país. Perquè al final nosal­tres vivim l’efecte capi­tal, que és que moltíssima gent de l’entorn ve pràcti­ca­ment a apor­tar a la nos­tra ciu­tat i per tant té tot el sen­tit del món que tin­guem un nou pavelló.