A Milà hi vaig anar com a alcalde i com a aficionat. Amb una primera part més institucional, abans del partit, i després amb la resta de seguidors, perquè en els desplaçaments hi ha una part de mi que li agrada fer això i viure el partit des de la graderia. En els desplaçaments m’agrada estar amb tota la gent, a Milà amb 1.800 persones, arribant-hi de maneres diferents, i també els agrada que els representants públics hi comparteixin moments tan especials. Aquí, al final l’estadi és municipal i hi ha un punt institucional que també m’agrada més mantenir.

Per la ciutat és molt positiu. Primer, en el sentit de projecció de la ciutat. Durant aquests mesos, Girona ha sonat molt més, a nivell europeu se n’ha parlat, i la ciutat ha sigut més present. També hi ha un element que ens feia patir, com era la seguretat.

Jo crec que la precaució que vam agafar era la que hi havia d’haver. Vam anar a Vila-real a conèixer l’experiència, i en general vam treballar molt bé, conjuntament amb el club, amb la universitat i amb els cossos policials, Mossos i Policia Municipal, un pla situant-nos amb tota la transcendència que tenia. Perquè era important, no només poder jugar la Champions, poder-nos projectar a través d’aquests partits, sinó també que la ciutat estigués al nivell. I nosaltres volíem demostrar que la ciutat estava preparada per ser una ciutat de Champions. Crec que ho hem demostrat. Perquè els quatre partits han vingut gent de fora, però amb tots els dispositius de tot tipus, hem aconseguit que hi hagués la normalitat de la ciutat del dia a dia i al mateix temps l’extraordinarietat d’un partit de Champions. I que tot pogués conviure sense massa problemes.

Sí, és clar, però crec que aquí el club va batallar molt per intentar que els deixessin utilitzar aquestes graderies. Així em consta. I és una llàstima que la UEFA no les deixés utilitzar. Però un cop aclarit que no es podia, era o bé fer-ho així, o no fer-ho a Girona. Per tant, jo crec que és millor fer-ho a Girona en aquestes condicions que no haver d’anar a una altra ciutat. S’hauria perdut aquest punt especial que ha tingut jugar la Champions a Girona. Ni els gironins ho haurien viscut igual, ni el mateix equip, ni els jugadors, ni la competició. Crec que ningú hauria trobat òptima la solució d’anar a un altre lloc. Hem d’estar contents que s’hagi jugat a Girona. Hem treballat molt, el club, les institucions, perquè així fos, i per tant ho hem de celebrar.

Nosaltres, el que havíem parlat sempre amb el club és que ara estaven concentrats en la disputa de la Champions, que era un repte molt important. Ho vam entendre, però sí que a Milà vam poder tenir una trobada amb el club i el que ens va expressar és que una vegada acaba la Champions, s’hi tornaran a posar, amb la voluntat de poder presentar un projecte. I, com nosaltres sempre hem dit, amb la voluntat de col·laborar per fer possible el projecte del nou estadi a Montilivi. Per tant, doncs, entenem que en les properes setmanes, mesos…

El que és un projecte, tal com s’entén, amb tot estructurat, no ho hem vist. Hem parlat de possibilitats que hi podria haver, relacionat amb tot el que s’estan plantejant ells, però un projecte, no.

Jo crec que el que està clar és que és possible, fer-ho allà. Això ho té clar el club i ho tenim clar nosaltres. Per tant, tenint en compte que és possible, jo crec que tots convindrem que el Girona FC, amb tots aquests anys d’història, la millor opció que té per al futur i per construir un nou estadi és a la ciutat de Girona. I crec que és la voluntat del club i és la voluntat també de l’Ajuntament, i en aquest camí és on hem de treballar per fer-ho possible i intentar minimitzar les dificultats. Nosaltres sempre ens hem posat a disposició i sabem que si es fa aquesta aposta, hi haurà d’haver una certa transformació de l’entorn, que haurem d’equilibrar també coses amb la universitat, i en tot això nosaltres estem disposats a treballar-hi i amb voluntat de col·laborar. Perquè entenem que és una necessitat, que hi hagi un estadi nou, i que és una oportunitat per al club, però també per la ciutat, i per promoure el que més ens interessa a nosaltres, i que abans no he dit, que és promoure l’esport, promoure la salut, i entenem que això també ha de servir en tota aquesta transformació d’anar en aquest sentit.

Nosaltres ens plantegem únicament que sigui Montilivi.

Crec que la universitat té moltes oportunitats de creixement a la mateixa ciutat, com per exemple al Campus de Salut, entre Girona i Salt. O el mateix campus del Barri Vell. Allà on són, segurament també hi ha algunes oportunitats més per acabar de modular i millorar aquell campus. Jo crec que hem de poder fer compatibles dos temes tan importants per una ciutat com Girona com la universitat, amb 30 anys d’història, que sabem que ens ajuda que la nostra economia tingui tot una vessant molt interessant vinculada a la recerca, a la innovació, a la formació, i el fet de tenir un club a la màxima competició estatal, amb possibilitats de jugar a Europa i ganes de créixer a la ciutat i a la demarcació. Hem de poder apostar per les dues i fer-ho compatible.

El que està clar és que si hi ha una construcció d’un estadi nou, haurem de modificar aquesta concessió que tenim i incloure-hi tot de conceptes, perquè la concessió estava pensada per a una inversió progressiva, a 50 anys, i si ells el que fan és una gran inversió en un moment determinat, això s’ha de canviar, perquè no és el que preveu, tot i que és viable, es pot fer i es pot treballar.

Ells van fent inversions cada any. Però com a mínim des que soc alcalde, sempre han dit que això de l’estadi nou està molt a prop. Segurament això voldrà dir que hi haurà una inversió molt més grossa, de cop. S’ha de veure. Sí que hem d’acabar aquest mandat amb les coses clares. Si ens mantenim al model que preveu la concessió, o si anem a un altre model.

Sí, és clar, és una cosa que intento explicar a tothom sempre. Ells tenen la concessió i vol dir que la inversió va tota a càrrec d’ells. Ara, si aquest projecte inclou fer retocs paral·lels, en carrers o elements d’aquest tipus, aquí és on jo crec que les institucions públiques haurem d’acompanyar a fer-ho possible.

Per mi és un escenari que no és plantejable. Crec que el que toca és que es faci a Girona, i hem de pedalar tots perquè així sigui.

Jo el que sé és que fa un any semblava que el tema de l’estadi s’havia de desencallar ràpid. Amb la Champions, van dir que, més enllà de fer les adaptacions requerides, ho deixaven passar per veure com anava tot, i que ara sí que es plantegen prendre ja una decisió. Això és el que ens han transmès, i el que també va dir Delfí Geli. A partir d’aquí, entenc que durant aquest 2025 sabrem cap on camina la cosa, i que tots haurem de moure el que haguem de moure, en un sentit o en un altre. I això és el que vull dir quan dic que en aquest mandat ho hem de tenir clar. També crec que ells, per un tema de model, necessiten saber-ho, no poden allargar molt més la situació.

Així com el projecte del nou estadi és un tema que estem pendents per començar a caminar plegats, és veritat que en la concessió de Fontajau estem en una fase de dir que és una opció que ells volen tant sí com no i que a nosaltres, a priori, ens sembla bé estudiar. Estem en aquesta fase de diàleg, de condicions que posem al voltant d’usos, elements, espais, què implica la concessió… Estem en aquest punt de negociació per arribar a un acord que sigui beneficiós per al bàsquet, per a l’Ajuntament i també per a l’esport de base de la ciutat, que és un eix que sempre intentem potenciar. El Bàsquet Girona, l’Uni, amb qui treballen, i nosaltres compartim aquests tres objectius, cadascú des de la seva perspectiva.

La setmana passada va venir el conseller d’Esports i vam aprofitar per reclamar-li que sigui una aposta estratègica de la conselleria, ajudar-nos a fer possible aquest pavelló. Estem en el procés de la licitació de la redacció del projecte. Quan tinguem el projecte fet, el que necessitarem serà que hi hagi suport institucional, perquè sols l’Ajuntament no tenim capacitat econòmica per fer un pavelló nou. Vam traslladar al conseller que el dia que hi hagi pressupost, la Generalitat i la conselleria tinguin tota aquesta capacitat d’inversió, situï Palau 3 com un pavelló prioritari a nivell de país. Perquè al final nosaltres vivim l’efecte capital, que és que moltíssima gent de l’entorn ve pràcticament a aportar a la nostra ciutat i per tant té tot el sentit del món que tinguem un nou pavelló.