Patir així paga la pena
El Girona pateix de valent, però a base de treball defensiu i amb els gols d’Abel Ruiz i Asprilla supera Las Palmas (2-1)
Els de Míchel escalen fins a la setena posició, a només un punt del sisè, i es permeten pensar en Europa sense, de moment, mirar
enrere
Que important era guanyar. Com fos, però el Girona necessitava sumar els tres punts contra Las Palmas per trencar la ratxa de dues derrotes en la lliga i creure, de veritat, que lluitar per jugar a Europa la temporada que ve és possible. I així va ser. Patint de valent, fins i tot jugant malament en algunes fases del partit, però resistint amb el cor per acabar guanyant Las Palmas i escalar fins a la setena posició de la classificació, a només un punt del sisè. I el que és més important: el descens és a deu punts. Una tranquil·litat més que benvinguda que permet afrontar les coses amb menys pressió. El joc s’ha de millorar, sí, i molt, però amb victòries sempre serà més fàcil. I la d’ahir, a banda dels golejadors Abel Ruiz i Asprilla, s’ha d’agrair especialment al treball de la línia defensa amb Arnau, Juanpe, Krejcí i Miguel, juntament amb l’ajuda de Yangel Herrera, i és que van ser els que van aguantar l’equip quan tot trontollava en la segona part.
Bon inici
El cert és que la primera part del Girona va ser fins i tot bona. Excepte dues pèrdues al centre del camp que, per sort, no van acabar en res, va ser el Girona qui va dur la iniciativa en els primers minuts. Sense jugar gaire al centre del camp, perquè els de Míchel van trobar la manera de fer mal a l’esquena de la defensa. Així va arribar el matiner 1-0, quan Yangel va fer una excel·lent passada per a Abel Ruiz, que es va quedar sol davant Cillessen i va definir amb sang freda, com si no necessités trencar una mala ratxa de cara a gol, per fer avançar els gironins (8’). Dos minuts després el valencià, molt actiu en la primera part, hauria pogut fer el segon, però Álex Suárez va desviar la rematada després de la centrada de Tsygankov.
El Girona manava i ho feia amb certa tranquil·litat. Ara bé, sense gaire finor en la zona de tres quarts, per això tampoc va poder generar gaires ocasions més. Només a pilota aturada, amb una rematada de cap de Krejcí i un posterior xut de Bryan Gil (35’), i amb una altra rematada forçada d’Abel Ruiz (38’). Al final de la primera part, però, va arribar un penal que podria haver donat tranquil·litat. McKenna va impactar amb el colze a la cara de Yangel Herrera, però des dels onze metres Abel Ruiz no va poder superar Cillessen, que va fer una gran aturada (45+1’).
Remant de valent
En la segona part tot va canviar. Al Girona se li van començar a notar els nervis i va desaparèixer en atac. Les imprecisions amb la pilota es van multiplicar i no hi va haver manera de connectar amb els davanters durant molts minuts. Bryan Gil, que juntament amb Miguel havia estat un corcó per la banda esquerra en la primera part, ja gairebé ni la va rascar més. Tampoc Tsygankov per l’altra banda, ni Van de Beek i Abel per dins. Res de res.
Desdibuixat i sense personalitat, el Girona es va anar aculant i van aparèixer Moleiro, tot i la feinada que va fer Arnau per frenar-lo, i Fábio Silva. La sort va ser que defensivament el Girona sí que va estar fi com feia temps que no ho estava. Excepte un parell de rematades de Moleiro, Las Palmas poques ocasions va poder tenir abans que en el minut 79 arribés, del no-res, el 2-0. Jhon Solís, fent d’extrem, va fer arribar la pilota a l’àrea, on Stuani la va deixar per a Asprilla, que, amb un xut sec i creuat, va batre Cillessen.
Semblava que arribava la tranquil·litat, però ni de bon tros, i és que d’una falta al mig del camp Fábio Silva, assistit per Mika Mármol, va fer el 2-1 just després (82’). Tornava el patiment i l’ensurt va ser immens quan McBurnie no va trobar porteria per ben poc en el minut 85 amb una rematada excessivament creuada. Montilivi va emmudir per uns segons, però l’equip va aixecar el cap per recuperar la solidesa i segellar una victòria agònica i vital.
