El Girona va sumar contra el Las Palmas tres punts d’or que el mantenen ben viu en la lluita per accedir a una de les sis places europees que reparteix LaLiga per normativa –en podrien ser més depenent dels coeficients o de quin sigui el campió de la copa i la seva posició en la taula al final de la lliga–. La primera victòria dels de Míchel en la segona volta després de perdre contra el Sevilla i el Rayo Vallecano, amb remuntades incloses dels dos adversaris (1-2 i 2-1), va permetre, per fi, superar la trentena de punts en el campionat després d’acabar la primera volta amb un botí força bo de 28 punts. I encara més tenint en compte les dificultats que havia travessat competint en la Champions League i la copa, a més d’una plaga de lesions inversemblant que va afectar gairebé tota la plantilla. La frenada va acabar a Montilivi contra un equip canari que va fer patir molt els gironins en el segon acte, però que fa escalar l’equip fins al setè lloc en la taula a només un punt del Rayo Vallecano, el sisè classificat i el primer que segur aniria a Europa la temporada vinent.

L’equip blanc-i-vermell ha aconseguit trencar la barrera dels 30 punts en 22 jornades, les mateixes que va necessitar en la temporada de l’estrena en la categoria, el curs 2017/18, fins l’any passat, la millor campanya de la història del club a primera. Els de Míchel n’han necessitat deu més que la temporada passada, en què van aconseguir registres d’un altre planeta per a un club com el Girona, a l’abast només dels més grans del territori estatal com el Barça, el Madrid o l’Atleti, en ocasions puntuals. Superar la trentena quan falten 16 jornades per a la fi de la lliga suposa fer un pas endavant psicològic cap a lligar el primer gran objectiu, que no és altre que la permanència a la categoria al més aviat possible. Amb un marge actual de 10 punts respecte a l’Alavés, el primer equip que baixaria a segona A, i amb molts conjunts al darrere –des que existeix la Conference League, el setè de la lliga ha acabat anant sempre a Europa–, tot fa pensar que amb el darrer triomf l’única lluita i objectiu dels de Míchel ha de ser repetir aventura europea.

El Girona haurà, però, de millorar els seus registres i el rendiment de la majoria dels seus jugadors si vol aspirar a aconseguir l’objectiu més ambiciós al final del curs. El fet de tenir setmanes netes de partits –a part de la copa Catalunya, el 19 de febrer, un duel en què participaran molts jugadors del filial–, manté l’esperança de l’afició de veure una millor versió del seu equip que permeti mantenir-se en les posicions nobles de la taula. També la possible irrupció i protagonisme que pugui tenir l’única cara nova de la plantilla en aquest mercat d’hivern, un Arthur Melo que haurà de posar-se a to, però que si mostra un bon rendiment, pot ser un bon generador de joc.

De moment, el pròxim matx dels gironins serà en un dels camps més exigents de la categoria, San Mamés, contra un Athletic també sense copa que haurà pogut descansar. Els bascos són quarts, lluiten per accedir a la Champions League i tenen un marge de 10 punts respecte al Girona.