Míchel: una centena de molt mèrit
En el matx que el va enfrontar al Getafe, Míchel Sánchez va sumar el seu partit 100 com a entrenador del Girona a la màxima categoria
El de Vallecas va lluitar per la Conference el primer curs, es va classificar per a la Champions el segon i enguany lluita per fer rutllar la plantilla
Tot i que la derrota va enterbolir i, fins i tot, amagar el registre, Míchel Sánchez va acumular contra el Getafe 100 partits a primera divisió a la banqueta del Girona. Una dada històrica per al club –és amb molta diferència qui més en suma– i a l’abast de pocs entrenadors, als qui cada vegada els costa més mantenir el seu lloc de feina a l’elit en un mateix club. El de Vallecas ha arribat a la centena com a blanc-i-vermell a la màxima categoria amb un balanç positiu de 47 victòries, 20 empats i 33 derrotes –gairebé ha guanyat la meitat dels partits que ha dirigit– gràcies, sobretot, a una temporada 2023/24 increïble en què va fer història aconseguint una tercera posició brillant amb 25 victòries que ha donat dret al Girona a jugar la Champions League aquest curs.
Abans d’arribar al club gironí, l’estiu del 2021, la història de Míchel a primera era plena de desamors. El madrileny hi havia pujat amb l’equip que porta al cor, el Rayo Vallcano, però una mala ratxa, la campanya 2018/19, se’l va endur en la jornada 28. Amb l’Osca, la temporada següent, li va passar el mateix: ascens des de segona i només 18 jornades a la màxima categoria, amb una sola victòria en la casella aragonesa. Amb el Girona, el tècnic no estava disposat que li passés el mateix. En el primer curs, el 2021/22, va aconseguir el seu tercer ascens a l’elit per la via del play-off superant l’Eibar i el Tenerife –a l’Heliodoro Míchel hi guarda els millors records amb el club– i, tot i que l’inici de la temporada 2022/23 no va ser del tot bo, el suport del club va ser total sempre –ja l’havia tingut en l’inici a segona, quan l’equip va estar a prop de les posicions de descens a primera FEF.
De fet, en aquella primera temporada amb el Girona, l’equip va lluitar fins a l’última jornada per una setena posició que donava accés a la Conference League. El curs passat els blanc-i-vermells van tocar l’excel·lència amb un joc i uns resultats a l’abast només dels més grans i més poderosos de la categoria –81 punts en total– que van portar l’equip a una nova dimensió viscuda, i també patida, enguany amb la participació per a la Champions League, un torneig igual de prestigiós com d’exigent que ha fet competir el Girona cada 3 o 4 dies. I aquest era el repte per al club i per al cos tècnic comandat per Míchel, que ha patit en primera persona el que suposa la càrrega de minuts, viatges i contratemps per a una plantilla de primer nivell. Ara busca la tecla per fer rutllar l’equip quan encara és a temps de tornar a lluitar per Europa.
Inici irregular però reafirmat pel club
La història de Míchel amb el Girona a primera va tenir un inici amb certs paral·lelismes al del primer curs del madrileny com a blanc-i-vermell. L’equip no rutllava com volia el tècnic arran d’una planificació i una reestructuració de la plantilla tardana, però a poc a poc, ajustant la defensa i la pressió, els jugadors van respondre per sortir de la part baixa de la taula.
Barallant-se amb els més grans de la lliga
La temporada 2023/24 sempre quedarà en la retina dels aficionats del Girona. Difícilment superable, els de Míchel van lluitar cos a cos pel títol amb el Madrid fins ben entrada la segona volta. La classificació per a la Champions League i la tercera posició final en la taula són els sostres d’un club i d’un tècnic de Vallecas que van aconseguir l’excel·lència i estar en boca de tothom a tots els racons del món del futbol pel que estaven fent i, sobretot, pel com. Tant l’entrenador com el club van pujar més d’un esglaó a la vegada.
Victòries per recordar per sempre més
Amb Míchel, el Girona ha aconseguit guanyar per 4-2 el Madrid a Montilivi en la temporada del retorn, la primera del madrileny a primera com a blanc-i-vermell. També superar la campanya passada el Barça en els dos duels de la lliga –per primera vegada en la història del club a domicili, al Lluís Companys– amb golejades inversemblants (2-4 i 4-2). A més, en un matx espectacular, els gironins van superar l’Atlético de Madrid, també per primer cop, a Montilivi per 4-3 en el que era el primer partit del 2024.
Al final, a punt de fer-la molt grossa
Després de millorar el rendiment de la plantilla i fer-la carburar al màxim, els gironins, gràcies a una bona segona volta, van lluitar per accedir a la Conference League la temporada 2022/23. Necessitaven guanyar a El Sadar contra l’Osasuna i que no guanyés l’Athletic al Bernabéu en l’última jornada. Només va fallar un Girona que va donar per molt bo el curs.
Machín i Eusebio, 38 partits cada un
En les cinc temporades que ha competit a la màxima categoria –2017/18 i 2018/19 i 2022/23, 2023/24 i l’actual–, el Girona només ha tingut tres entrenadors diferents dirigint l’equip. El primer i, fins fa poc, el de més èxit a l’elit va ser Pablo Machín, que portava un extens currículum a la banqueta blanc-i-vermella a segona fins que va aconseguir l’ascens. A primera, però, només va dirigir el Girona una temporada –amb un balanç de 14 victòries, 9 empats i 15 derrotes–, abans de fitxar pel Sevilla, que el va acomiadar 27 jornades després –no ha completat una campanya sencera ni amb l’Espanyol ni amb l’Alavés ni l’Elx–. L’altre tècnic que ha dirigit els gironins a primera és Eusebio Sacristán, que no va poder evitar el descens de categoria tot i tenir-ho a prop durant moltes setmanes. El de la Seca, amb un balanç de 9 victòries, 10 empats i 19 derrotes, ja no ha entrenat més després de tenir un accident domèstic a finals del 2020 i afrontar una dura recuperació.
