Com sol ser una constant en les darreres temporades, quan un partit es posa calent i el Girona no aconsegueix batre el rival, Míchel mira a la banqueta i recorre a Cristhian Stuani a la recerca de productivitat, d’amenaça a dins de l’àrea i d’efectivitat en les ocasions que es generen a còpia d’entrega. De fet, contra l’Espanyol, el de Tala va sumar el seu partit número 20 sortint des de la banqueta en aquesta lliga dels 21 en què ha participat –només havia estat titular contra el Getafe a Montilivi feia tres jornades–. El de Vallecas veu en Stuani el millor recurs possible en l’actualitat amb l’absència d’Abel Ruiz –sense que el club hagi emès cap comunicat mèdic que determini la causa de la baixa– o de Danjuma, l’altre futbolista que podria jugar com a falsa referència i que, certament, no ho ha fet del tot malament quan hi ha jugat. La diana a l’RCDE Stadium permet al charrúa ser el màxim golejador de l’equip en solitari amb cinc dianes, desempatant amb Abel Ruiz i Yangel Herrera, tots dos amb quatre gols.

Incombustible amb 38 anys, Stuani és un exemple per als companys. El mateix Míchel Sánchez exalça la figura de l’uruguaià sempre que pot, professional com ningú i, darrerament, acceptant i adaptant-se a un rol amb menys protagonisme que segur que li ha dolgut, però que l’ha incentivat a treballar encara més. En el duel català contra l’Espanyol, Stuani va gaudir de 21 minuts, més l’afegit, per tornar a ajudar el seu Girona a esgarrapar algun punt en un partit que s’havia complicat amb la diana del gironí Jofre Carreras en l’inici del segon acte. I amb la poca estona al terreny de joc va fixar Cabrera i Kumbulla, va batallar amb ells per aconseguir una bona posició de rematada en més d’una ocasió i va agafar la responsabilitat per executar el penal que acabaria donant als gironins un 1-1 valuós per tenir a ratlla la distància amb el descens directe.