Un punt més de frustració
El Girona eixuga un 0-1 gràcies a una diana de l’incombustible Stuani i enllaça el tercer empat seguit en la lliga, que el manté amb un marge de set punts respecte del descens directe
Els de Míchel dominen, tanquen per moments el rival, però no li poden fer prou mal en atac
El Girona va enllaçar contra el València el tercer empat en la lliga, que no el fa ric en la cursa per tancar una vegada per totes l’objectiu prioritari de la permanència, ni tampoc pobre del tot, perquè als contrincants que té per sota també els costa guanyar. De fet, els de Míchel ja saben que marxaran a l’aturada de quinze dies en la competició amb un marge de set punts respecte a un descens que marcaran o bé el Leganés, l’actual divuitè classificat amb un partit menys, o l’Alavés. Els gironins van controlar el ritme del joc, com ha passat en moltes ocasions a Montilivi, però van tenir complicat superar una línia de cinc defenses plantejada per Corberán ajudada per una línia de quatre migcampistes que ajudaven sense parar i basculaven amb criteri. Els gols van arribar en la segona part. I com és massa habitual, el Girona va haver de remar a remolc per una primera diana valencianista obra de Diego López, que va aprofitar una centrada de Foulquier (58’). Per sort, l’entrada de Stuani va tenir l’efecte esperat i els blanc-i-vermells van empatar de seguida a través del de Tala (64’). Amb molt de temps per endavant, però, els de Míchel no van ser prou clarividents en la zona de tres quarts i la primera remuntada haurà d’esperar.
Els primers minuts van ser plans i poc intensos. Els dos equips, quan tenien la pilota, transitaven amb ella amb possessions estèrils que en cap dels casos provocaven ocasions per fer treballar els porters. El Girona sí que portava la iniciativa i volia aplicar un ritme més veloç al joc per moure de costat a costat un rival que es va plantar amb una línia de cinc a Montilivi amb la prioritat màxima de continuar puntuant més que de guanyar el partit. A poc a poc, els de Míchel van anar guanyant terreny al conjunt valencià gràcies a una major possessió i a una circulació que volia ser més ràpida i vertical, tot i la desesperació del de Vallecas des de la banda.
La primera gran ocasió del matx, però, va ser del València. I en una situació ja coneguda que sempre vol evitar Míchel, reconeguda pel mateix tècnic com un mal d’aquest curs, les pèrdues en iniciació. I és que una sortida de pilota gironina es va anar complicant cada vegada més fins que Gazzaniga va fer una passada precipitada que va permetre als visitants recuperar l’esfèrica i després d’un rebot amb Krejcí, Sadiq provar un xut que va obligar el de Murphy a fer una bona aturada que esmenava l’errada anterior (23’). Després d’aquest avís del conjunt valencianista, els blanc-i-vermells van posar-se les piles per ser més insistents i consistents en atac. Krejcí va rematar una centrada amb el cap molt picada que es va enverinar i que va obligar Diakhaby a refusar a córner molt a prop de la línia de gol (26’) i Danjuma va reclamar penal de Foulquier que va generar una transició dels de Corberán que va acabar en un xut desviat de Guerra (40’).
Orgull després del 0-1
L’inici de la segona part va mantenir una tònica similar a la de la primera tot i que en aquest acte van arribar els gols i això va provocar que el ritme i la intensitat dels dos equips fos major. El Girona, a través d’una rematada d’Arnau amb el cap després d’una passada de Van de Beek, va fer lluir-se Mamardashvili, que va fer una aturada brutal (51’), just abans de la diana dels valencianistes que va deixar encara més glaçat tot Montilivi. I és que Foulquier va guanyar l’esquena a Miguel, va arribar fins a la ratlla de fons i va fer una centrada al segon pal, on Diego López va estirar la cama per fer gol (58’).
Oriol Romeu i Stuani van entrar al camp i, per sort, la reacció gironina no es va fer esperar. Miguel va tenir temps per pensar i fer una centrada des de l’esquerra i el martell que té al cap Stuani va tornar a ser letal per superar amb un gir de coll marca de la casa l’estirada de Mamardashvili (64’). Quedaven minuts per intentar culminar la primera remuntada de la temporada en ple mes de març, però els de Míchel, en el tram final, hi van posar més cor que cap, més intencions que definicions. Només Danjuma va provar un xut creuat que Mamardashvili va refusar amb una bona mà (72’) i Asprilla, que va revolucionar una mica el matx, va fer una centrada interessant que no va poder ser rematada ni per Yangel al primer pal, ni per Portu al segon (88’).
El València va celebrar més el punt que el Girona, en un clar símptoma de les situacions que viuen els dos clubs en l’actualitat, dispar a anys anteriors.
