34 punts d’infaust record
El Girona ha tancat la jornada 28 igualant la seva pitjor puntuació a primera a falta de deu partits, la del curs 2018/19, que va acabar amb el descens
Tot i la mala ratxa, els de Míchel tenen arguments de sobres per reaccionar d’aquí al final i no repetir aquell fatídic destí
La temporada del Girona no està sent bona i no cal amagar-ho. De fet, després d’haver sumat 34 punts en 28 jornades, ja no es pot. Perquè comparar-se amb el curs passat, quan els gironins portaven 62 punts a aquestes alçades de temporada no té cap sentit –un punt per jornada més del que s’ha sumat ara–, però els blanc-i-vermells també surten perdent en la comparació amb la primera temporada de Míchel a primera, la 2022/23, quan es van sumar 35 punts en 28 jornades, i encara més respecte a la de l’estrena a l’elit amb Machín, la 2017/18, quan es duien 43 punts. De fet, el Girona arriba a les últimes deu jornades de lliga amb la seva pitjor puntuació a primera en aquest punt del curs, igualant els 34 punts que es van sumar amb Eusebio a la banqueta en 28 jornades la temporada 2018/19, d’infaust record, ja que va acabar amb el descens a segona divisió A, que va posar el punt final a la primera etapa dels gironins a primera.
La puntuació és la mateixa que fa sis anys quan es va baixar, però la situació en la classificació és encara més delicada. Ara el Girona és tretzè, i en aquell moment els d’Eusebio eren dotzens, però la diferència és, sobretot, que el descens és més a prop, ja que el coixí dels gironins, que ara és de set punts, en aquell moment era de nou i no va servir de res. Amb tot això és lògic que es generi certa preocupació, sobretot perquè quan tot feia pensar que l’equip es començaria a enlairar, després de caure eliminat de la Champions i tenir la lliga com a únic centre d’atenció, és quan ha arribat una dinàmica nefasta de resultats amb sis jornades consecutives sense guanyar i amb els últims tres empats contra rivals directes com el Celta, l’Espanyol i el València.
Una victòria ho canvia tot
Les similituds respecte a la temporada 2018/19 són evidents, tot i que fa sis anys els gironins van arribar als 34 punts amb una línia molt més regular que l’actual, en què el Girona ha frenat dràsticament en aquest primer tram de la segona volta després de fer un molt millor final de primera volta –el primer terç de la temporada va ser pràcticament calcat–. Ara bé, la història d’aquí al final de curs està per escriure, i es fa molt difícil pensar que el Girona pugui viure una situació similar. Per acabar baixant, el Girona d’Eusebio només va sumar 3 punts en les últimes deu jornades de lliga; va arribar a uns 37 punts que van ser insuficients per salvar la categoria. Repetir allò és impensable, i és que el Girona de Míchel té molts més arguments que l’equip de fa sis anys per afrontar el tram final de temporada amb una mirada més positiva.
D’una banda, perquè en aquella temporada el Girona ja havia arribat a encadenar deu jornades sense guanyar, entre la jornada 14 i la 23, i només la victòria al camp del Madrid (1-2) va fer reanimar una mica l’equip abans de la davallada final. Ara, és cert que l’equip encadena sis partits sense guanyar, però en cap moment s’ha vist que el Girona hagi perdut el nord. Evidentment, els nervis comencen a jugar el seu paper i afecten en certs aspectes del joc, però l’equip no perd la seva identitat. De fet, durant fases dels últims partits els gironins han transmès bones sensacions, i la impressió és que només falta afinar en certes zones del camp, especialment a tres quarts, perquè la tendència canviï. Perquè una altra cosa també és clara, i és que la plantilla del Girona actual està un, dos o tres esglaons per sobre de la de fa sis anys, que tenia una dependència extrema dels gols de Stuani i Portu, i una victòria suposaria una injecció de confiança necessària per deixar aflorar aquest talent.
Míchel sempre acaba bé
Un altre aspecte que permet fer una lectura positiva del final de temporada que li espera al Girona és l’efecte Míchel. El tècnic de Vallecas, des que és a Montilivi però també quan havia complert temporades senceres al Rayo Vallecano i a l’Osca, sempre ha protagonitzat molt bons finals de temporada. Els exemples amb el Girona són claríssims, amb la classificació per al play-off en les últimes jornades i el posterior ascens el curs 2021/22 i el final de la temporada 2022/23 a primera. Aquell curs ha de servir d’exemple als blanc-i-vermells, ja que l’equip sumava només un punt més que ara en 28 jornades i va acabar la temporada amb 49 punts i lluitant per la classificació europea fins a l’última jornada.
