Aturades de contrastos
Les quatre pauses han marcat un Girona irregular, amb triomfs brillants i ensopegades que desafien la seva ambició
L’última pausa arriba amb empats i dubtes, i amb un retorn a Montjuïc contra el Barça molt complicat
La temporada 2024/2025 de LaLiga ha estat esquitxada de diverses pauses que han trencat el ritme habitual dels equips, i el Girona no n’ha estat una excepció. Aquestes aturades, algunes motivades pels compromisos internacionals de les seleccions i una altra pel tradicional descans nadalenc, han tingut un impacte desigual en el rendiment dels blanc-i-vermells. Han estat moments de reflexió, oportunitats per refer forces o, en alguns casos, preludis de resultats difícils de digerir.
El curs va arrencar amb una primera pausa al setembre, del 2 al 10, per les dates FIFA. El retorn no va ser gens plàcid: Montilivi va ser testimoni d’una exhibició del Barça, que va esclafar el Girona amb un 1-4 inapel·lable. A l’hora de joc, els blaugrana ja dominaven per 0-4, i només un encert de Stuani va evitar una humiliació encara més gran. Va ser un cop d’efecte que va sacsejar les aspiracions d’un equip amb ganes de consolidar-se com a referent. Poc després, a mitjan octubre, va arribar la segona aturada, del 7 al 15, i el Girona va tornar a patir una sotragada a casa. En la jornada 10, la Real Sociedad va conquerir Montilivi amb un 0-1 que va fer més mal del que el marcador indica. Els bascos van superar els catalans a la taula, relegant-los a una decebedora 12a plaça. Tot i això, cal posar en relleu que, abans d’aquesta pausa, els de Míchel havien assolit un triomf vibrant contra l’Athletic Club (2-1), un partit en què Gazzaniga es va erigir en heroi des de la tanda de penals.
El novembre va portar un canvi d’aires amb la tercera aturada, de l’11 al 19, i aquí el Girona va viure el seu moment més dolç. Prèviament, l’equip havia arrencat una victòria lluitada al Coliseum contra el Getafe (0-1), i, després de gairebé dues setmanes sense lliga, va reaparèixer amb una exhibició golejadora a Montilivi.En el derbi català contra l’Espanyol, els blanc-i-vermells van brillar amb un 4-1 que va aixecar l’afició dels seients. En el minut 27, el marcador ja reflectia un 4-0 aclaparador, fruit d’un doblet de Miovski, la seva estrena, una diana de Bryan Gil i Krejcí. Puado va retallar distàncies pels periquitos, però el festival gironí ja era incontestable. Els de Míchel van escalar fins a la setena plaça i somiaven fer grans coses, malgrat l’allau de baixes d’aquell mes de novembre.
Tres setmanes de Nadal
Si bé no està vinculada a les seleccions, l’aturada de Nadal ha estat el parèntesi més extens de la temporada, amb tres setmanes sense competició que han resultat balsàmiques per al Girona. L’any es va acomiadar amb una victòria plàcida i convincent per 3-0 contra el Valladolid, el 20 de desembre, un resultat que va transmetre confiança a l’equip i a l’afició. El retorn, ja el 2025, va ser igualment fructífer: a Mendizorrotza, contra l’Alavés, els blanc-i-vermells van haver de suar fins al darrer alè per emportar-se els 3 punts (0-1). Un gol de Solís en el temps afegit va decantar la balança en un duel en què els locals van assetjar la porteria gironina sense premi. Aquest triomf ajustat va situar el Girona en vuitena posició amb 28 punts, un botí valuós per encarar la segona meitat del curs amb optimisme.
L’última aturada per seleccions, del 17 al 25 de març, arriba en un context més espinós. L’equip travessa una fase de tres empats consecutius que, si bé mantenen la imbatibilitat, destil·len una certa impotència ofensiva i un punt de desencís. La manca de punteria i la solidesa defensiva han evitat derrotes, però també han frenat l’ascens a la classificació. Ara, amb el retorn a l’horitzó, el Girona s’enfronta a un repte majúscul: el diumenge 30 de març, a les 16.15 h, visitarà Montjuïc per mesurar-se amb un Barça que no acostuma a perdonar. Aquest escenari imponent serà una prova de caràcter per a un equip que necessita retrobar la seva millor versió i trencar una dinàmica que amenaça de convertir-se en un llast. I tot, amb una altra allau de baixes al mig del camp.
En el còmput global, les aturades han estat un reflex fidel del recorregut del Girona: des de la fragilitat inicial contra rivals de pes fins a l’esplendor del novembre, passant per la serenitat del parèntesi nadalenc. Cada pausa ha deixat una empremta diferent, però totes han posat a prova la capacitat de l’equip per adaptar-se i reaccionar. El duel a Montjuïc, com a epíleg d’aquesta última aturada, marcarà el darrer tram de competició i amb unes aspiracions que ja són més humils, com ara la permanència, però que s’han de posar en relleu igualment.
Antal, amb Hongria sub 21
El central hongarès del filial gironí, Antal Yaakobishvili, ha estat un dels altres seleccionats en aquesta finestra; en el primer enfrontament, va jugar 75 minuts contra la selecció sub 21 d’Islàndia, que va guanyar contundentment (3-0). Antal va anotar-se un gol en pròpia porteria. Avui, el jugador del Girona torna a tenir un compromís contra Irlanda sub 21 en el darrer amistós dels hongaresos en aquesta pausa. Antal ja estarà disponible en el pròxim enfrontament clau del filial gironí, al camp del Reus, que pot ser definitiu per a l’ascens directe.