Res és impos­si­ble, però el Girona sap que en la seva visita a l’estadi Lluís Com­panys per enfron­tar-se al Barça és com­pli­cat ser opti­mista per molt que l’objec­tiu ambiciós dels de Míchel Sánchez sigui sem­pre sumar els tres punts (16.15 h, DAZN). El con­junt blau­grana arriba emba­lat a la cita després de vèncer dijous l’Osa­suna a Montjuïc (3-0) i enca­de­nar així la vui­tena victòria en la lliga, una sèrie que li ha permès eixu­gar el des­a­van­tatge amb el Madrid i l’Atlético i situar-se com a líder en soli­tari, a més de pen­jar-se l’eti­queta de prin­ci­pal can­di­dat al títol. El Girona, en canvi, arriba a la cita després d’una atu­rada que s’ha fet llarga ja que l’equip està immers en una dinàmica nega­tiva de la qual no acon­se­gueix sor­tir-ne. Els de Míchel acu­mu­len sis jor­na­des segui­des sense vèncer –una sola victòria en els últims nou par­tits– i tres empats en els últims tres par­tits con­tra el Celta (2-2), l’Espa­nyol (1-1) i el València (1-1). El xoc de rat­xes entre els dos equips cata­lans és evi­dent si bé les neces­si­tats aca­ben sent les matei­xes per asse­gu­rar els objec­tius de cada plan­ti­lla en les últi­mes deu jor­na­des de lliga que que­den per dis­pu­tar-se.

Després de fir­mar un inici de curs per damunt de les expec­ta­ti­ves –onze victòries en les pri­me­res dotze jor­na­des– i pas­sar per una ratxa inau­dita, per dolenta, coin­ci­dint amb el final del 2024 –una sola victòria en vuit jor­na­des del cam­pi­o­nat–, el Barça de Hansi Flick s’ha posat de nou les piles per engrei­xar una màquina que no sem­bla tenir sos­tre. La fam dels fut­bo­lis­tes blau­grana i l’estil que l’ale­many ha apli­cat a un grup soli­dari que no es cansa de pres­si­o­nar i mos­trar-se letal en atac és clau com també la defensa –cinc por­te­ries a zero en els últims set par­tits–. Si bé és cert que el con­junt culer haurà gau­dit de menys de 72 hores de des­cans entre el matx con­tra l’Osa­suna de dijous a les 21 h –va aca­bar toca­des les 23 h– i el duel català con­tra el Girona, els recur­sos de la plan­ti­lla blau­grana per­me­ten al seu tècnic poder man­te­nir el nivell excels can­vi­ant diver­ses peces de l’onze que va jugar con­tra els navar­re­sos amb peces que espe­ren el torn com Araujo, Cubarsí, Rap­hinha o Lewan­dowski, l’únic dels qua­tre que va jugar –i mar­car– con­tra l’Osa­suna però ja en el tram final del par­tit.

El Girona haurà de con­tro­lar tots els perills que té un atac blau­grana que estarà for­mat per un tri­dent temi­ble amb Rap­hinha, un dels juga­dors en millor forma, Lewan­dowski i, pre­su­mi­ble­ment, Lamine Yamal, l’únic que té alguna opció de des­can­sar a con­seqüència de la voràgine de par­tits dels dar­rers dies entre el Barça i la selecció espa­nyola.

Míchel no renun­ciarà al seu estil d’inten­tar ser pro­ta­go­nista ja que el tècnic de Valle­cas admet que no en sap, però com va fer al Ber­nabéu, el Girona podria adap­tar el seu joc a les vir­tuts d’un rival supe­rior. Pro­te­gir-se i estar bé al dar­rere per apro­fi­tar les oca­si­ons que pugui gene­rar a l’àrea con­tra­ria serà el camí més eficaç i directe que tin­dran els blanc-i-ver­mells per sumar algun punt d’una visita a Montjuïc que el curs pas­sat va ser històrica amb el 2-4 i l’assalt al lide­ratge de pri­mera. Ha plo­gut molt des d’allò, però pot­ser tam­poc tant.