En par­tits com aquest es fa molt com­pli­cat haver d’esco­llir un pro­ta­go­nista o un fut­bo­lista per sobre de la resta. Això no obs­tant, i afer­rant-se als bons minuts que va com­ple­tar en la segona part, el fut­bo­lista colombià Yáser Aspri­lla va ser dels més des­ta­cats d’un equip que porta una dinàmica molt dolenta. En pri­mer lloc, va repe­tir titu­la­ri­tat després de l’enfron­ta­ment a Montjuïc, par­tint per la banda dreta on el va defen­sar bé Manu Sánchez, juga­dor més ràpid del con­junt vitorià. Els pri­mers qua­ranta-cinc minuts, tret d’una bona cen­trada al punt de penal que no va tro­bar rema­ta­dor, Aspri­lla i el Girona no van saber tren­car el bloc baix d’un Alavés que estava molt còmode. De fet, el con­junt de Míchel ho va pro­var molt més per l’esquerra amb Dan­juma i Miguel més mòbils i bus­cant l’esquena de Mouriño i Abqar. La dreta, tot era molt pre­vi­si­ble. En l segon temps, però, Aspri­lla va fer un canvi i va entrar molt més en joc, ata­cant al gol sud i a l’extrem, va estar a punt d’obrir el mar­ca­dor després d’una pen­ti­nada d’Abqar al pri­mer pal que li va dei­xar la pilota per engal­tar-la de pri­me­res. Un xut massa mos­se­gat, però que va fre­gar el pal dret d’Anto­nio Sivera. Eren dos minuts bons en què el Girona sem­blava des­per­tar, però el gol visi­tant va arri­bar i van entrar els ner­vis. Míchel va fer un tri­ple canvi i va ubi­car el colombià més inte­ri­o­rit­zat, amb Tsy­gankov obert a l’extrem. Allà va rebre bas­tan­tes pilo­tes, sem­pre d’un Daley Blind amb molta intenció, i va pro­var de cen­trar per tro­bar la referència de Stu­ani dins l’àrea. Defen­si­va­ment també va estar cor­recte, tot i que li costa gua­nyar duels i que­dar-se les pilo­tes. En sor­tida, va poder superar la marca de Manu Sánchez i Anto­nio Blanco al tram final, tot i que li va fal­tar con­cloure les juga­des, una man­cança que és gene­ra­lit­zada a tot l’equip. Per pri­mer cop a la segona volta, i per quarta vegada a la tem­po­rada, Aspri­lla va com­ple­tar els noranta minuts i es va apro­xi­mar una mica més al que s’espera d’ell. És una història molt repe­tida, i la tem­po­rada es va aca­bant, però Aspri­lla, mal­grat la seva joven­tut, ha de ser una de les espur­nes ofen­si­ves que facin un pas enda­vant i donin agres­si­vi­tat i ver­ti­ca­li­tat en l’un con­tra un, cosa que l’equip li fa molta falta. Ha estat molt dis­cu­tit i a vega­des la seva acti­tud al ter­reny de joc no ha estat la que s’espe­rava, però amb el tram final en joc, i amb una per­manència a l’abast, mal­grat la mala dinàmica, calen brots verds al davant. Aspri­lla ahir ens ho va mos­trar, mal­grat tot