El Girona disputa demà, dilluns de Pasqua, la primera de les set finals que li queden per assegurar l’objectiu primordial, i ara ja únic, de la permanència a la categoria. Ho farà contra el Betis, un equip que lluita per una de les cinc places que tindrà LaLiga en la propera edició de la Champions League –ja és oficial que tindrà una de les dues extra que atorga la UEFA per coeficient–, un conjunt sevillà que fins la campanya passada havia guanyat en cada un dels sis partits precedents que havia disputat a Montilivi en el futbol professional. Els bètics van classificar-se dijous per a les semifinals de la Conference League després de superar el Jagiellonia polonès i s’enfrontaran a la Fiorentina per una plaça a la gran final i aspirar així al seu primer títol europeu.

El conjunt dirigit per Míchel Sánchez s’agafa al darrer precedent, en què va poder superar l’equip verd-i-blanc per primer cop a Montilivi, gràcies a l’èpica que va acompanyar l’equip tota la temporada. Stuani es va erigir en l’heroi d’un matx frenètic sota la pluja que es va decidir en el temps afegit després que un doblet de Dovbyk fes avançar en dues ocasions els gironins i que Willian José, amb un altre per als de Pellegrini, igualés el resultat. El de Tala, que havia entrat en el 82’, va fer el 3-2 definitiu que va fer esclatar d’eufòria un Montilivi que palpava l’accés a la Champions League amb tres punts d’or.

Anteriorment, els andalusos s’havien endut tres victòries de terres gironines competint a la màxima categoria. Tant en l’estrena dels blanc-i-vermells, la campanya 2017/18, i la posterior, la del descens (2018/19), una solitària diana de Loren Morón va donar els tres punts al Betis. El curs 2022/23, el del retorn, Borja Iglesias, amb un doblet, va remuntar una diana inicial de Miguel Gutiérrez per aigualir la festa del Girona, que deia adeu a la seva afició en la penúltima jornada després d’un gran any i se li complicaven les possibilitats de jugar la Conference League, tot i que va competir a El Sadar amb oportunitats clares de classificar-s’hi.

A segona, les temporades 2009/10, 2010/11 i 2014/15, els bètics també es van endur la victòria. Llavors, els sevillans sempre eren un candidat a l’ascens que solia imposar la lògica, tot i que en la darrera campanya els de Pablo Machín van quedar-se a les portes d’acompanyar els andalusos a primera –l’empat contra el Lugo va fer que els acompanyés l’Sporting, un club amic.

Tot i que no serveixi de res el passat i la motivació de tallar una ratxa nefasta de nou jornades sense vèncer sigui prou alta, el Girona sap que necessitarà la màxima intensitat i eficàcia a les àrees si vol superar un Betis que arriba al duel encadenant dues jornades sense guanyar però després d’aconseguir sis victòries consecutives.