Internacional

Hoquei sobre patins

El Vic és d'un altre món

El conjunt de Ferran Pujalte goleja l'Huracán de Buenos Aires sense contemplacions i es converteix en el tercer equip català que guanya el títol

‘Els segadors' van sonar a l'Olímpic abans de la final

VIC 5 HURACÁN 1

CP VIC:Grau, Ordeig, Burgaya, Bancells i Rodríguez -equip inicial-; Casas, Presas i Llorca.CA HURACÁN:Antolín, Fernández, Cordamo, Ginestar i Dengra -equip inicial-; Duhalde, Cabañuz, Barreiro i Glaría.GOLS:1-0 (6') Rodríguez. 2-0 (9') Ordeig. 3-0 (18') Presas. 4-0 (19') Bancells. 4-1 (27') Barreiro. 5-1 (48') Rodríguez.ÀRBITRES:Barbarisi (Itàlia) i Soãres (Portugal).

El Vic va fer ahir realitat el seu somni global i va alçar amb autoritat la copa Intercontinental gràcies a un triomf clar i net contra l'Huracán de Buenos Aires. L'equip argentí es va veure impotent davant la classe i l'agressivitat defensiva dels osonencs, que van mostrar a la pista la seva teòrica superioritat des del primer minut. Mia Ordeig, autor del segon gol i actor sempre fonamental en els esquemes de Ferran Pujalte, va ser reconegut com l'MVP de la final.

Els prolegòmens ja convidaven a l'optimisme malgrat que l'Olímpic, ni de bon tros, no es va omplir. El protocol va arrencar amb un sentit himne argentí –només calia veure la cara dels jugadors– i va continuar amb Els segadors, l'himne nacional de Catalunya, que va sonar en una competició internacional oficial, un fet destacable i malauradament molt poc habitual.

Cristian Rodríguez va estar a punt de marcar en la primera jugada escapant-se dels seus marcadors amb habilitat. L'Huracán es va arrecerar en una zona defensiva molt i molt tancada i no es va arriscar, d'entrada, gens en atac, conscient que el Vic l'hauria atonyinat en el cos a cos. L'equip de Fabián Ramos va avisar en un contraatac en què va fallar una rematada relativament còmoda –un miratge–, però en l'acció posterior el Vic va fer l'1-0. Una transició ràpida va acabar amb un tret mortífer en l'un contra un de Cristian Rodríguez –molt inspirat– pel pal llarg, davant del qual el porter visitant Antolín no va tenir res a fer (1-0 en el minut 6).

En el minut 9, Burgaya va fer una gran jugada per darrere de la porteria rival i va enviar una bona passada que Ordeig va engaltar amb molt de mèrit (2-0). Fabián Ramos, el tècnic argentí, va demanar temps mort. Però no va trobar cap solució al col·lapse argentí en atac i tampoc no va obtenir la fórmula per contenir els atacs cada cop més perillosos dels de Ferran Pujalte, que dominaven amb comoditat. Presas va furgar la ferida (3-0) amb la col·laboració del porter sud-americà en una altra acció de rapidesa després de robar la bola darrere. El partit era un monòleg del Vic contra un equip espantat que tampoc no tenia esma de generar ni d'arriscar-se al davant perquè, poruc, seguia atacant amb dos homes a la seva pròpia rereguarda. A més, Casas, hàbil i ràpid, va provocar el penal de Ginestar. Bancells el va llançar. Antolín el va aturar, però va estar de pega perquè el rebuig va anar a petar a l'estic del català, que, amb serenitat, va sentenciar la final per sota el braç de l'abnegat porter rival (4-0).

Els bioritmes del partit es van modificar tímidament en el segon temps, quan Barreiro va marcar el primer gol de l'equip visitant. El Vic estava massa relaxat i l'Huracán, revitalitzat, va aconseguir per fi allargar les possessions en atac. Ginestar va avisar en una acció interior i el Vic va redreçar el rumb. Presas va enviar la bola al pal. Rodríguez (42') va tornar a enviar la bola al pal en una fase tranquil·la en què els de Pujalte ja havien reconduït totalment la insurrecció dels argentins. Només els pals, el porter rival i els errors en l'última passada impedien que augmentés més l'avantatge. Casas va enviar a fora una gran triangulació de l'atac osonenc. Cansats, els visitants van perdre empenta en els últims minuts. I el Vic, finalment, es va alleugerir marcant el cinquè quan Rodríguez va aprofitar una passada interior d'Ordeig.

EL PROTAGONISTA

És un orgull molt gran ser campions del món de clubs pel que significa per als jugadors, per al club i els aficionats. Teníem la pressió de jugar a casa i l'obligació de vèncer
Aquests tipus de victòries serveixen per reforçar el treball dels jugadors, per donar-los confiança i autoestima
Ferran Pujalte
Tècnic del vic
2016
Vic (Catalunya)
2014
Barça (Catalunya)
2013
Benfica (Portugal)
2012
Liceo (Espanya)
2010
Reus Deportiu (Catalunya)
2008
Barça (Catalunya)
2007
Follonica (Itàlia)
2006
Barça (Catalunya)
2004
Liceo (Espanya)
1998
Barcelona (Catalunya)
1993
Liceo (Espanya)
1992
Barcelos (Portugal)
1989
Liceo (Espanya)
1987
Liceo (Espanya) *Les edicions del 1983, amb triomf del Barça, i el 1985, de la Unión Vecinal (ARG), no van ser oficials.

El segon títol internacional

La Intercontinental és la segona copa internacional que entra a les vitrines del Vic. La primera va ser la copa de la CERS del 2001, en la final a doble partit contra el Noia per un global de 9-7. L'equip el dirigia Ramon Anglada. Dos anys abans, havia guanyat a Alcobendas la copa, el seu primer títol. Atresora tres copes més (2009, 2010 i 2015), dues supercopes (2009 i 2010) i ha estat tres cops subcampió d'Europa (2009, 2010 i 2015) i dos cops subcampió de la copa de la CERS (1994 i 2013).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)