El Vic va fer ahir rea­li­tat el seu somni glo­bal i va alçar amb auto­ri­tat la copa Inter­con­ti­nen­tal gràcies a un tri­omf clar i net con­tra l'Huracán de Bue­nos Aires. L'equip argentí es va veure impo­tent davant la classe i l'agres­si­vi­tat defen­siva dels oso­nencs, que van mos­trar a la pista la seva teòrica supe­ri­o­ri­tat des del pri­mer minut. Mia Ordeig, autor del segon gol i actor sem­pre fona­men­tal en els esque­mes de Fer­ran Pujalte, va ser reco­ne­gut com l'MVP de la final.

Els pro­legòmens ja con­vi­da­ven a l'opti­misme mal­grat que l'Olímpic, ni de bon tros, no es va omplir. El pro­to­col va arren­car amb un sen­tit himne argentí –només calia veure la cara dels juga­dors– i va con­ti­nuar amb Els sega­dors, l'himne naci­o­nal de Cata­lu­nya, que va sonar en una com­pe­tició inter­na­ci­o­nal ofi­cial, un fet des­ta­ca­ble i malau­ra­da­ment molt poc habi­tual.

Cris­tian Rodríguez va estar a punt de mar­car en la pri­mera jugada esca­pant-se dels seus mar­ca­dors amb habi­li­tat. L'Huracán es va arre­ce­rar en una zona defen­siva molt i molt tan­cada i no es va arris­car, d'entrada, gens en atac, cons­ci­ent que el Vic l'hau­ria ato­nyi­nat en el cos a cos. L'equip de Fabián Ramos va avi­sar en un con­tra­a­tac en què va fallar una rema­tada rela­ti­va­ment còmoda –un miratge–, però en l'acció poste­rior el Vic va fer l'1-0. Una tran­sició ràpida va aca­bar amb un tret mortífer en l'un con­tra un de Cris­tian Rodríguez –molt ins­pi­rat– pel pal llarg, davant del qual el por­ter visi­tant Antolín no va tenir res a fer (1-0 en el minut 6).

En el minut 9, Bur­gaya va fer una gran jugada per dar­rere de la por­te­ria rival i va enviar una bona pas­sada que Ordeig va engal­tar amb molt de mèrit (2-0). Fabián Ramos, el tècnic argentí, va dema­nar temps mort. Però no va tro­bar cap solució al col·lapse argentí en atac i tam­poc no va obte­nir la fórmula per con­te­nir els atacs cada cop més peri­llo­sos dels de Fer­ran Pujalte, que domi­na­ven amb como­di­tat. Pre­sas va fur­gar la ferida (3-0) amb la col·labo­ració del por­ter sud-ame­ricà en una altra acció de rapi­desa després de robar la bola dar­rere. El par­tit era un monòleg del Vic con­tra un equip espan­tat que tam­poc no tenia esma de gene­rar ni d'arris­car-se al davant perquè, poruc, seguia ata­cant amb dos homes a la seva pròpia rere­guarda. A més, Casas, hàbil i ràpid, va pro­vo­car el penal de Gines­tar. Ban­cells el va llançar. Antolín el va atu­rar, però va estar de pega perquè el rebuig va anar a petar a l'estic del català, que, amb sere­ni­tat, va sen­ten­ciar la final per sota el braç de l'abne­gat por­ter rival (4-0).

Els bio­rit­mes del par­tit es van modi­fi­car tímida­ment en el segon temps, quan Bar­reiro va mar­car el pri­mer gol de l'equip visi­tant. El Vic estava massa rela­xat i l'Huracán, revi­ta­lit­zat, va acon­se­guir per fi allar­gar les pos­ses­si­ons en atac. Gines­tar va avi­sar en una acció inte­rior i el Vic va redreçar el rumb. Pre­sas va enviar la bola al pal. Rodríguez (42') va tor­nar a enviar la bola al pal en una fase tran­quil·la en què els de Pujalte ja havien reconduït total­ment la insur­recció dels argen­tins. Només els pals, el por­ter rival i els errors en l'última pas­sada impe­dien que aug­mentés més l'avan­tatge. Casas va enviar a fora una gran tri­an­gu­lació de l'atac oso­nenc. Can­sats, els visi­tants van per­dre empenta en els últims minuts. I el Vic, final­ment, es va alleu­ge­rir mar­cant el cinquè quan Rodríguez va apro­fi­tar una pas­sada inte­rior d'Ordeig.