El Vic va fer ahir realitat el seu somni global i va alçar amb autoritat la copa Intercontinental gràcies a un triomf clar i net contra l'Huracán de Buenos Aires. L'equip argentí es va veure impotent davant la classe i l'agressivitat defensiva dels osonencs, que van mostrar a la pista la seva teòrica superioritat des del primer minut. Mia Ordeig, autor del segon gol i actor sempre fonamental en els esquemes de Ferran Pujalte, va ser reconegut com l'MVP de la final.

Els prolegòmens ja convidaven a l'optimisme malgrat que l'Olímpic, ni de bon tros, no es va omplir. El protocol va arrencar amb un sentit himne argentí –només calia veure la cara dels jugadors– i va continuar amb Els segadors, l'himne nacional de Catalunya, que va sonar en una competició internacional oficial, un fet destacable i malauradament molt poc habitual.

Cristian Rodríguez va estar a punt de marcar en la primera jugada escapant-se dels seus marcadors amb habilitat. L'Huracán es va arrecerar en una zona defensiva molt i molt tancada i no es va arriscar, d'entrada, gens en atac, conscient que el Vic l'hauria atonyinat en el cos a cos. L'equip de Fabián Ramos va avisar en un contraatac en què va fallar una rematada relativament còmoda –un miratge–, però en l'acció posterior el Vic va fer l'1-0. Una transició ràpida va acabar amb un tret mortífer en l'un contra un de Cristian Rodríguez –molt inspirat– pel pal llarg, davant del qual el porter visitant Antolín no va tenir res a fer (1-0 en el minut 6).

En el minut 9, Burgaya va fer una gran jugada per darrere de la porteria rival i va enviar una bona passada que Ordeig va engaltar amb molt de mèrit (2-0). Fabián Ramos, el tècnic argentí, va demanar temps mort. Però no va trobar cap solució al col·lapse argentí en atac i tampoc no va obtenir la fórmula per contenir els atacs cada cop més perillosos dels de Ferran Pujalte, que dominaven amb comoditat. Presas va furgar la ferida (3-0) amb la col·laboració del porter sud-americà en una altra acció de rapidesa després de robar la bola darrere. El partit era un monòleg del Vic contra un equip espantat que tampoc no tenia esma de generar ni d'arriscar-se al davant perquè, poruc, seguia atacant amb dos homes a la seva pròpia rereguarda. A més, Casas, hàbil i ràpid, va provocar el penal de Ginestar. Bancells el va llançar. Antolín el va aturar, però va estar de pega perquè el rebuig va anar a petar a l'estic del català, que, amb serenitat, va sentenciar la final per sota el braç de l'abnegat porter rival (4-0).

Els bioritmes del partit es van modificar tímidament en el segon temps, quan Barreiro va marcar el primer gol de l'equip visitant. El Vic estava massa relaxat i l'Huracán, revitalitzat, va aconseguir per fi allargar les possessions en atac. Ginestar va avisar en una acció interior i el Vic va redreçar el rumb. Presas va enviar la bola al pal. Rodríguez (42') va tornar a enviar la bola al pal en una fase tranquil·la en què els de Pujalte ja havien reconduït totalment la insurrecció dels argentins. Només els pals, el porter rival i els errors en l'última passada impedien que augmentés més l'avantatge. Casas va enviar a fora una gran triangulació de l'atac osonenc. Cansats, els visitants van perdre empenta en els últims minuts. I el Vic, finalment, es va alleugerir marcant el cinquè quan Rodríguez va aprofitar una passada interior d'Ordeig.