Hoquei sobre patins
Paradigma de valentia
El reusenc de 21 anys Marc Vázquez va classificar el Cafès Novell Vilafranca per als quarts europeus amb un gol d'or de falta directa contra l'incombustible Edo, el porter del Juventude de Viana
En el nou capítol de la història del Vilafranca hi haurà un paràgraf en què dirà que “el doble ganxo de Marc Vázquez en una falta directa a 18 segons del final de la segona part de la pròrroga li va permetre batre el porter català del Juventude de Viana Natxo Edo i va classificar (5-2) amb un gol d'or l'equip de Josep Lluís Delriu per als quarts de la CERS, que jugarà contra el Barcelos, el vigent campió.” Amb 21 anys, Marc Vázquez, cosí del jugador del Reus Albert Casanovas, en el qual sempre s'ha emmirallat, i producte del planter del Reus, va obtenir dissabte el gol més important de la seva encara incipient trajectòria. “Sí, és el més important, però espero marcar-ne més com aquest o similars.” Al davant hi tenia Edo, una llegenda. Un porter de 40 anys amb una trajectòria incombustible de dues dècades a Portugal. “És un jugador del qual havia sentit a parlar i pel qual tinc molt de respecte i admiració. Però no sabia que havia jugat al Reus.” Dos exjugadors de l'equip del Baix Camp cara a cara en una acció que Vázquez va resoldre amb mestria. Minuts abans, ja li havia guanyat la partida també en una directa idèntica. “Estava entre dues opcions i vaig decidir-me amb rapidesa”, explica. Tant pel moment del partit, la pròrroga, com pel fet que el Vilafranca, el cuer de l'OK Lliga, ha fallat gairebé totes les directes enguany, el moment era de màxima pressió: “Durant tot el partit m'anava mentalitzant per si arribava el moment pensant: «Tranquil, que pots.»” La lentitud aparent en l'execució fins i tot va merèixer el comentari posterior d'un dels àrbitres. Vázquez va marcar els temps de l'acció amb nitidesa. La plantilla, embogida, s'hi va llançar a sobre: “No em van fer mal i si me n'haguessin fet crec que ni me n'hauria adonat.” Amb tota una carrera al davant, l'estiu passat va prendre una decisió. “Volia jugar més minuts i el Reus havia fet molts fitxatges. A Vilafranca en jugo una mitjana de 25 o 30 i m'hi sento molt bé. L'ambient és fantàstic i només tinc paraules d'agraïment per al club, els companys i per a l'entrenador.” Malgrat la sinergia, l'equip és el cuer de l'OK Lliga: “Som un conjunt pràcticament nou i hem tingut baixes. Hem fet bons partits però ens han faltat resultats. Esperem que aquesta victòria en la CERS ens serveixi per agafar confiança.” Reivindica el potencial del planter del Reus. Posa com a exemple que el reusenc Marc Palau, format al Baix Camp fins als dotze anys, juga també al Vilafranca. El seu somni, òbviament, és tornar: “Els que ens hem format al Reus tenim la il·lusió de triomfar-hi. Això no impedeix que ara ho doni tot pel Vilafranca.” També advoca per la professionalitat en un esport en plena crisi que compatibilitza amb els estudis: “Em sento com un professional. Em cuido i faig tot el que fa un professional, independentment dels diners.”