hoquei patins
copa del rei
Ordeig, el supervivent
La copa. El jugador de 35 anys del Vic és l'únic dels actuals que va jugar en l'edició del 1999. Afronta la seva dinovena participació ininterrompuda
“Estava sopant en un bar de Sant Hipòlit amb els meus amics i el meu pare em va trucar per dir-me que a les 7 del matí havia de marxar amb en Titi Roca cap a Alcobendas. Jugàvem amb l'equip júnior i a primera nacional catalana. Roca va substituir Quim López, que havia estat expulsat contra el Reus, i jo vaig cobrir el lloc de Santi Pons, que es va provar abans del partit però no va poder jugar per lesió.” La trucada del seu pare, Catxo Ordeig, va ser l'inici de la seva relació prolífica amb la copa. Un pròleg curt, estimulant i amb un desenllaç brutal: el naixement del nou Vic. El primer títol de la història de l'entitat va ser celebrat a so de bombo i platerets amb rebuda oficial i aclamació després d'una final d'infart en l'exili madrileny. Miquel Masoliver va ser l'heroi d'un grup encapçalat pel tècnic Carles Feriche i en què també hi havia els porters Víctor Agramunt i Joan Baget i els jugadors Ramon Benito, Josep Benito –a punt de retirar-se–, Eloi Gaspar, Jordi Coromines i Dani Camprubí.
Ordeig, com un flam, va intervenir només en la tanda de penals: “Vaig llançar el segon i gairebé l'envio a una cantonada dels nervis.” Supervivent, és l'únic jugador d'Alcobendas 2017 que ja hi era el 1999. Avui iniciarà la seva dinovena copa consecutiva amb quatre títols al sarró, dos amb el Vic (1999 i 2015) i tres més amb el Barça (2007, 2011 i 2012). Dels records també destaca un gol que va fer “Josep Benito en el servei d'un boo·ling, era un virtuós de la tècnica” i “la gran actuació de Masoliver”. La pròrroga es va acabar amb taules (6-6) amb un darrer gol de Masoliver –tenia 20 anyets–, que en va fer dos. En el vintè penal, a més, va sentenciar. Va ser el triomf del planter.
Recalca i matisa que el Vic és un “equip que defensa bé, però això no vol dir que siguem un equip defensiu” i té clar que el duel contra el Moritz Vendrell serà aferrissat: “Tenim jugadors joves que s'estan fent físicament, i ells tenen jugadors molt fets. En aquest sentit no ens va bé. Som un equip amb un cultura tàctica rica, i hem de trobar la fórmula. El primer partit de la copa, en dijous i poc ambient, sempre és molt complicat.” Considera màxim favorit el Barça, però amb matisos: “La gràcia de la copa és que no hi ha un favorit tan clar com en la lliga, tot i que el Barça és el principal candidat. També hi afegiria, amb menor mesura, el Reus, que arrisca i pressiona molt el rival.”
Respecte del moment, analitza: “L'eliminació contra el Lodi de dissabte en la lliga europea ha estat l'únic aspecte negatiu del curs. Vulguis o no, és evident que són coses que t'afecten. Per la resta estem contents, malgrat que vam començar malament i fins i tot vam rebre crítiques. No ens podem queixar.”
Farà 36 anys el 6 de març, però manté un rol indiscutiblement preponderant: “Sempre m'he cuidat molt.” Sap quan i com dosificar-se: “Des de petit em deien que hem de fer córrer els altres. Sóc agressiu quan és necessari i adopto una posició més organitzativa en altres situacions. Tinc la sort de jugar amb jugadors joves descarats.”