Hoquei sobre patins
OK Lliga
Les lligues es guanyen així
OK Lliga. El Barça ha basat el seu quart títol seguit en la solvència contra els equips de baix, tot i fallar contra els grans. Només ha cedit punts contra els primers: Reus, Liceo, Vic i Voltregà
El quart títol consecutiu del Barça Lassa en l’OK Lliga és ni més ni menys que el fruit de la regularitat en tota la seva essència. La rotació blaugrana, el seu poder físic, el talent d’una plantilla excepcional i la idea d’equip han sobreviscut als errors puntuals contra els rivals més directes. El Barça ha perdut 15 punts de 90 possibles –els cinc últims quan ja era campió, tot s’ha de dir– contra els cinc primers, però no n’ha dilapidat cap ni un contra la resta. Els dos empats contra el Reus –el subcampió– i la derrota a fora i l’empat a casa contra el Vic –el quart– han quedat minimitzats numèricament per la solvència contra els més febles. El fet de no haver pogut derrotar ni el Reus ni el Vic en els quatre enfrontaments és una espina clavada per al Barça i, alhora, retroalimenta el debat sobre la conveniència de recuperar el play-off com a format de competició. Amb setze equips, les eliminatòries finals per al títol i per al descens implicarien assumir força jornades intersetmanals. Un altre debat és mantenir la lliga regular però recuperar el sorteig pur i no pas dirigit que enfronta els millors en les últimes jornades. Alguns dels teòrics grans partits s’han jugat sense cap interès quan el Barça ja era campió. Als tècnics dels equips petits, a més, els fa pànic començar el campionat amb un bloc de duels –el Tourmalet– contra els grans.
El Reus La Fira ha perdut la lliga contra el Noia, el Manlleu, el Vilafranca... Malgrat tot, l’equip d’Enrico Mariotti, destituït de manera increïble abans de jugar-se l’última jornada, ha fet un bon campionat. També té mèrit el que ha fet el Vic, que ha jugat pressionat per la crisi econòmica que afecta l’entitat. El Liceo, tot i guanyar la supercopa a principi de curs, ha acabat tercer, però ha fet un pas enrere amb una plantilla més feble que altres temporades.
Lliga de tres velocitats
La lliga ha tingut tres velocitats. A dalt, el Barça, el Reus i el Vic han fet la seva. El Liceo, el Voltregà i el Vendrell s’han mogut en una zona intermèdia sense aspiracions al títol tot i flirtejar en alguns casos amb la quarta plaça de lliga europea, però sense haver de mirar mai cap aval. La resta, del setè al setzè, han format un grup més o menys homogeni en què un mateix equip ha estat simultàniament aspirant a la CERS i mirant de reüll les places de descens.
El Voltregà ha estat la revelació. Cinquè i amb plaça a la CERS, l’equip de Cesc Linares s’ha mostrat com un rival temible –sobretot a fora de casa–liderat pel jove Ignacio Alabart, que s’ha consagrat plenament com un dels millors jugadors del campionat gràcies a una visió de joc privilegiada. Tot el bloc, però, ha despuntat, amb actitud defensiva i un porter, Càndid Ballart, que ha fet un pas endavant. El Moritz Vendrell –sisè– ha fet una bona temporada malgrat que li ha faltat el colofó d’haver fet un pas endavant o d’haver progressat en la CERS. El seu gran mèrit va ser sobreposar-se a un inici dur.
L’Igualada ha fet la millor progressió. Va arribar a ser cuer en la primera volta i s’ha acabat salvant sense angúnies i torna a Europa. L’argentí Emanuel García ha demostrat la seva acreditada capacitat golejadora. El porter Elagi Deitg ha lluït en el curs de la consolidació dels joves Tety Vives i Roger Bars. El Noia, que ha cedit massa punts a l’Ateneu, també jugarà la CERS.
També té mèrit el retorn europeu de l’ICG Software Lleida, amb Darío Giménez i Andreu Tomàs d’estilets. El Lloret Vila Esportiva, per la seva banda, ha sabut esprémer l’habilitat de Marc Grau i un to defensiu molt ben treballat per no patir.
LA DADA
La temporada històrica del Citylift Girona
El Citylift Girona té el mèrit d’haver salvat la categoria en la seva primera participació. Raül Pelicano ha tornat a ser un jugador letal de cara a gol i Ramon Benito ha sabut motivar els seus jugadors per completar una gran i històrica temporada. De fet, tant l’Alcobendas com el Manlleu, que han baixat, van pujar el curs passat, igual que els gironins. L’altre equip que ha baixat, el Cafès Novell Vilafranca, va viure un canvi de plantilla substancial l’estiu passat que no ha pogut digerir.