És un dels pesos pesants de l’equip del Citylift Girona que tan bona temporada està fent en l’OK Lliga, i que s’ha situat en la quarta posició. Raül Pelicano (Lloret de Mar, 31 anys) parla il·lusionat de la copa que l’equip jugarà aquesta setmana al seu poble i del bon paper que volen fer divendres en els quarts de final contra el Barça. El davanter jugarà per tercera vegada la competició del KO, en la qual va debutar als 19 anys, (Lloret de Mar 2006) amb l’equip del seu poble, i també va jugar la del 2009 amb l’Igualada a la Corunya.
Són la gran revelació de l’OK Lliga, en la copa també ho seran?
Intentarem fer un bon paper perquè hi anem amb molta il·lusió, amb gent jove que acompanya gent veterana com en Jaume [Llaverola], en Manel [Garcia] i jo. Sabem que ens ha tocat un equip difícil, però nosaltres hi anem a competir i el que arribi serà benvingut. Si hem de guanyar el Barça el guanyarem, i si ens han de guanyar ens guanyaran, però l’important és competir, estar dins del partit i que fins al final estiguem allà.
Quan us va tocar el Barça, el campió de la copa, com van reaccionar al vestidor?
Jo era l’equip que volia evitar. S’ha de ser realista, i les fases finals el Barça les sap jugar molt bé i, per mi, és l’equip més dur que ens podíem trobar. Però, bé, ens ha tocat el Barça i s’ha lluitar.
Els blaugrana estan en un bon moment de joc, com el poden sorprendre?
Doncs una mica com vam fer en la lliga a casa seva [4-3 per als blaugrana]. Defensant fort i sortint al contraatac, què és la nostra arma principal. Sobretot la defensa, i que en Jaume estigui espectacular.
La copa es jugarà a Lloret de Mar, el seu poble, com ho viurà?
Amb molta il·lusió, perquè podria ser perfectament la meva última copa. Hi haurà la meva família i molts amics, i com que es juga a prop de Girona vindrà molta gent d’aquí i pot ser maco.
El Girona està fent una bona temporada, són quarts en la lliga i encadenen set partits sense perdre. Hi ha algun secret?
És una mica de tot, és el grup que s’ha fet, que ens portem tots molt bé i, el que deia abans, la combinació de la veterania i la joventut ha lligat molt bé. Anem partit a partit, hem tingut partits complicats i l’important és que sempre estiguem competint. Contra els equips grans també hem competit tots els partits fins al final, i això ens dona molta moral.
Han trobat un bon punt d’equilibri entre l’atac i la defensa?
L’important és que aquest any estem defensant millor que l’any passat, i això ens està portant a estar vius en tots els partits. A la mínima que tenim un contraatac intentem ficar-la i defensar molt bé. La defensa i sortir al contraatac és la nostra arma principal. Sabem que els equips defensen bé i que el 60% dels gols es fan al contraatac.
També es nota que tenen molta paciència anant amb avantatge o amb desavantatge en el resultat, i juguen sense precipitació.
Sí, això ens ho insisteix molt el Ramon Benito, ens remarca molt que hem de tenir possessions llargues, encara que alguns cops ens costa, però insisteix molt en això, que tinguem molta bola i que tinguem paciència, i que si l’ocasió no és clara no la tirem. De moment està anant bé, estem més amunt del que ens pensàvem i molt contents.
Us està sorprenent la trajectòria de l’equip?
A principi de temporada la veritat és que jo no m’esperava estar allà dalt. Quan van fer l’equip, és quasi tot nou i molt jove, pensava una mica que també patiríem aquest any, però no, els nois joves estan competint molt bé, estant donant molt de si i estem molt contents amb ells.
Personalment està satisfet de com està anant la temporada?
Sí, em trobo molt bé. Físicament crec que és un dels meus millors anys, estic molt satisfet. Jugo millor, amb més tranquil·litat. En Ramon em dona molta confiança, que això també ajuda, i la veritat és que estic molt content.
Fa quatre temporades que és al Girona. Va arribar quan l’equip jugava a primera nacional i vostè venia de jugar en equips d’OK Lliga, com va ser aquell canvi radical?
En principi volia acabar la meva carrera en l’hoquei. Ho anava a deixar, i va sortir l’oportunitat de venir a Girona. Em va trucar en Sergio Alonso, em va oferir venir a Girona, que era un projecte maco per pujar en tres anys a l’OK Lliga, i com que hi havia en Jaume, el projecte em va agradar i no m’ho vaig pensar gaire. No em penedeixo d’haver vingut.
Amb el Girona, dos ascensos i retorn a l’elit. Un projecte maco, amb recorregut i futur?
Sí, millor no podia ser. Cada any vam pujar i el primer any a l’OK Lliga és molt difícil, i més per a un equip que mai hi ha estat, i vam aconseguir mantenir-nos. I aquest any crec que estem fent les coses bé i esperem que el Girona segueixi molts més anys en l’OK Lliga.
L’objectiu inicial era la permanència, no és matemàtica, però gairebé. Ara pensen en altres objectius?
El nostre objectiu era salvar-nos, era clar, però un cop ets allà dalt cada cop en vols més. Ara que ets quart en la lliga, doncs... per què no pensar en més enllà? S’ha de ser realista, i la copa de la CERS seria per a nosaltres molt important. La lliga europea ja seria l’hòstia.
Jugar a Europa és l’objectiu per al final de temporada?
Seria molt important per al club, faria molta il·lusió entrar a Europa sent el tercer any del Girona en l’OK Lliga. Jugar a Europa seria molt important per al club i la ciutat.
De cara al més immediat, com arriben a la copa?
Jo veig la gent molt il·lusionada, que és molt important en una competició així. L’important és estar dins el partit en tot moment. El Barça sabem que és un equip que ataca molt i que a la mínima que obres una mica d’espais et goleja.
I la resta de temporada?
Tenim partits importants a casa que hem de tirar endavant tant sí com no. I contra equips grans si podem puntuar puntuarem i, si no, seguirem amb la nostra feina, amb la nostra lliga, que seria entrar a la CERS.
Abans ha dit que podria ser la seva última copa... Ja pensa en la retirada?
Amb 32 anys sempre vas pensant si serà l’ultima temporada, mai saps el que pot passar. Jo estic bé, però mai se sap.
Si poden jugar a Europa segur que seguiria?
Segurament que alguns anys més seguiria, però ja et dic, vaig any a any. Si em veig bé seguiré, i si no em veig bé deixaré l’hoquei, que no passa res.