Històric i èpic triomf del Lleida en la final de la copa de la CERS, que va disputar ahir al seu pavelló, precisament contra qui era el campió de la competició, l’OC Barcelos. Els catalans, que van alçar el seu primer títol europeu, van suar la victòria fins a la tanda de penals, en què van imposar-se amb un únic llançament encertat per Jordi Creus. Els 50 minuts i la pròrroga es van jugar a gran intensitat i van acabar amb empat a dos gols, després que els portuguesos agafessin un avantatge de 2-0 i els catalans remuntessin.

L’arrencada ja va ser frenètica, elèctrica, sense treva, d’anada i tornada constant. El Lleida va buscar la porteria rival amb el seu ímpetu habitual i, alhora, va mirar de frenar el perillós contracop del Barcelos. Tot i així, al davant tenia un senyor equip i les oportunitats de gol van arribar per als dos bàndols. El capità dels de la Terra Ferma, Andreu Tomàs, va donar els dos primers avisos, però es va trobar amb el pal i amb Ricardo Silva. A partir d’aquell moment, gairebé tots els jugadors van poder marcar: João Almeida, Hugo Costa i Ruben de Sousa, pels portuguesos, i Roberto di Benedetto, Joan Cañellas i Darío Giménez, pels catalans. Tot i la bona actuació dels dos porters –Lluís Tomàs va jugar també a un gran nivell– es fa difícil de creure que el marcador no es mogués fins al minut 17, quan un xut des de gairebé el mig del camp de João Guimaraes va trobar la xarxa.

El cas és que el Barcelos va ser el primer a colpejar i que el Lleida, d’entrada, va quedar mig estabornit. De fet, Albert Folguera va haver de demanar temps mort. Després, el partit es va tornar a agitar i el gol va continuar rondant les dues porteries. Al descans, però, s’hi va arribar amb el mínim avantatge per als portuguesos. En l’inici de la segona part va quedar clar que, si el Lleida continuaria proposant un joc arriscat, obert i ràpid, el Barcelos apostaria per controlar la bola i el partit. Dario Giménez i Zé Pedro van fallar des del punt de penal als cinc i als set minuts de la represa i, poc després, João Almeida clavaria el segon en la porteria de Lluís Tomàs per deixar glaçat el pavelló. Al partit, però, li quedava molta història.

Andreu Tomàs va retallar la diferència de seguida, en transformar un penal, i va tornar a encendre l’esperança de la graderia. El duel va passar després per moments de nervis i imprecisions. El Barcelos va protestar molt l’actuació arbitral, especialment quan Hugo Costa va veure targeta blava i Giménez va disposar d’una falta directa, que no va desaprofitar per establir l’empat en el marcador. Els últims deu minuts van ser tan frenètics com els primers, però el marcador no es va moure i el Lleida va haver de tornar a jugar una pròrroga.

Aquesta vegada el final feliç, però, no va arribar en el temps afegit, que va ser tan disputat com els 50 minuts anteriors. L’apoteosi va arribar al pavelló Onze de Setembre en la tanda de penals, en què , després que fallessin els seus llançaments cinc jugadors del Barcelos –Marinho, De Sousa, Guimaraes, Juan López i Zé Pedro– i quatre del Lleida –Candanedo, Dario, Andreu Tomàs i Roberto di Benedetto–, Jordi Creus va enviar a la xarxa la bola que feia campió el seu equip.