El Reus arriba a Porto per jugar la semifinal europea contra el Barça dissabte (16.30 h, hora catalana) amb el cartell de campió d’Europa i la convicció que té equip suficient per derrotar qualsevol rival, però també ben conscient de la dificultat que comporta el repte contra el totpoderós Barça i que, sobre el paper, el Porto, l’amfitrió, és l’altre favorit global perquè té una plantilla de luxe i molts deutes històrics. L’equip portuguès va perdre la final del 2013 a casa contra el Benfica –una mena de centenariazo–i no ha obtingut el títol des del 1990. Dirigit per Guillem Cabestany i eliminat pel Reus l’any passat a quarts, tindrà una semifinal també feixuga contra l’Sporting –Gil, Font i l’exReus Platero, un altre vigent campió–, al qual va arrabassar el lideratge de la lliga portuguesa precisament el cap de setmana passat. El Reus apel·la a la il·lusió. “Ser a la final a quatre és un èxit brutal en un any amb tècnic nou, fitxatges nous i amb la marxa de Platero i del porter Henríques. Ningú es creia que arribaríem fins aquí”, sentencia el tècnic, Jordi Garcia.

L’any passat el Reus no era favorit a Lleida i va alçar la copa superant en dos dies de bogeria el Benfica i l’Oliveirense, dos dels millors equips portuguesos que, enguany, ho veuran per televisió. L’equip del Baix Camp va alçar la seva vuitena copa d’Europa just el dia que feia 50 anys que havia celebrat la primera, el 1967. Els quatre classificats d’enguany han estat els quatre campions dels quatre grups de la fase regular de la lliga europea, conjunts que, per tant, han marcat la pauta de bon començament, tot i que tant al Reus com al Porto els va tocar patir en els quarts. Els roig-i-negres van protagonitzar una remuntada històrica contra el Liceo –4-1 a Riazor i 7-2 a Reus– omplint el Palau com en les grans ocasions i apel·lant a aquest esperit ofensiu per defensar el títol.

A banda del crèdit i el respecte que imposa el campió, el Reus també pot presumir d’haver estat, al costat del Noia –lliga catalana–, l’únic equip que ha batut aquest curs el Barça, l’únic que manté la condició d’invicte en aquesta edició de la lliga europea. Va ser al Palau d’Esports en la vuitena jornada de lliga. Això sí, el balanç global és de 3-1 en contra. Els d’Edu Castro es van imposar en la semifinal de la supercopa a Sant Hipòlit (5-2) i també en la semifinal de la copa a Lloret de Mar (3-1). A més, li van endossar un 6-0 en la lliga al Palau. L’especialista d’especialistes en finals a quatre Marc Torra té clar que de la desfeta se n’han extret conclusions positives: “Sabem la dificultat immensa que comporta jugar contra el Barça i el seu potencial ofensiu. El nostre balanç d’enguany contra ells és dolent. Però almenys tenim clar el que no hem de fer. Les derrotes són doloroses, però si en saps treure profit et poden donar aquest plus.” El davanter té clar que l’equip irromp amb ganes: “Estem il·lusionats. L’últim partit de lliga a Igualada no ens va anar del tot bé però ja està passat. Som un equip que ataca bé, com el Barça, però hem de controlar molt bé la defensa. Hem de ser agressius al darrere i trobar l’equilibri, seleccionar els atacs i els contraatacs. Sabem que ens faran mal en el bloc i continuació i que els seus dos porters estan a un gran nivell. Són moltes coses que al Palau no vam controlar.” Neutralitzar el joc del Barça és, per tant, una obra d’enginyeria. La bola aturada, emmarcada en el capítol dels “petits detalls”, pot tenir una gran incidència. En el triomf reusenc de la lliga, l’equip va exhibir un encert demolidor: 2/2 en penals i 1/1 en directes. A fora, va ser tot el contrari: 0/3 en directes i cap gol.