Hoquei patins/ Lliga Europea

Preparats per disfrutar

El Reus afronta amb molta il·lusió i molt conscient de la dificultat el partit contra el Barça de dissabte a Porto, sense que l’èxit del títol conquerit el 2017 li afegeixi cap mena de pressió suplementària

El Reus arriba a Porto per jugar la semifinal europea contra el Barça dissabte (16.30 h, hora catalana) amb el cartell de campió d’Europa i la convicció que té equip suficient per derrotar qualsevol rival, però també ben conscient de la dificultat que comporta el repte contra el totpoderós Barça i que, sobre el paper, el Porto, l’amfitrió, és l’altre favorit global perquè té una plantilla de luxe i molts deutes històrics. L’equip portuguès va perdre la final del 2013 a casa contra el Benfica –una mena de centenariazo–i no ha obtingut el títol des del 1990. Dirigit per Guillem Cabestany i eliminat pel Reus l’any passat a quarts, tindrà una semifinal també feixuga contra l’Sporting –Gil, Font i l’exReus Platero, un altre vigent campió–, al qual va arrabassar el lideratge de la lliga portuguesa precisament el cap de setmana passat. El Reus apel·la a la il·lusió. “Ser a la final a quatre és un èxit brutal en un any amb tècnic nou, fitxatges nous i amb la marxa de Platero i del porter Henríques. Ningú es creia que arribaríem fins aquí”, sentencia el tècnic, Jordi Garcia.

L’any passat el Reus no era favorit a Lleida i va alçar la copa superant en dos dies de bogeria el Benfica i l’Oliveirense, dos dels millors equips portuguesos que, enguany, ho veuran per televisió. L’equip del Baix Camp va alçar la seva vuitena copa d’Europa just el dia que feia 50 anys que havia celebrat la primera, el 1967. Els quatre classificats d’enguany han estat els quatre campions dels quatre grups de la fase regular de la lliga europea, conjunts que, per tant, han marcat la pauta de bon començament, tot i que tant al Reus com al Porto els va tocar patir en els quarts. Els roig-i-negres van protagonitzar una remuntada històrica contra el Liceo –4-1 a Riazor i 7-2 a Reus– omplint el Palau com en les grans ocasions i apel·lant a aquest esperit ofensiu per defensar el títol.

A banda del crèdit i el respecte que imposa el campió, el Reus també pot presumir d’haver estat, al costat del Noia –lliga catalana–, l’únic equip que ha batut aquest curs el Barça, l’únic que manté la condició d’invicte en aquesta edició de la lliga europea. Va ser al Palau d’Esports en la vuitena jornada de lliga. Això sí, el balanç global és de 3-1 en contra. Els d’Edu Castro es van imposar en la semifinal de la supercopa a Sant Hipòlit (5-2) i també en la semifinal de la copa a Lloret de Mar (3-1). A més, li van endossar un 6-0 en la lliga al Palau. L’especialista d’especialistes en finals a quatre Marc Torra té clar que de la desfeta se n’han extret conclusions positives: “Sabem la dificultat immensa que comporta jugar contra el Barça i el seu potencial ofensiu. El nostre balanç d’enguany contra ells és dolent. Però almenys tenim clar el que no hem de fer. Les derrotes són doloroses, però si en saps treure profit et poden donar aquest plus.” El davanter té clar que l’equip irromp amb ganes: “Estem il·lusionats. L’últim partit de lliga a Igualada no ens va anar del tot bé però ja està passat. Som un equip que ataca bé, com el Barça, però hem de controlar molt bé la defensa. Hem de ser agressius al darrere i trobar l’equilibri, seleccionar els atacs i els contraatacs. Sabem que ens faran mal en el bloc i continuació i que els seus dos porters estan a un gran nivell. Són moltes coses que al Palau no vam controlar.” Neutralitzar el joc del Barça és, per tant, una obra d’enginyeria. La bola aturada, emmarcada en el capítol dels “petits detalls”, pot tenir una gran incidència. En el triomf reusenc de la lliga, l’equip va exhibir un encert demolidor: 2/2 en penals i 1/1 en directes. A fora, va ser tot el contrari: 0/3 en directes i cap gol.

ELS PROTAGONISTES

Ser a la final a quatre és un èxit brutal en un any amb tècnic nou, fitxatges nous i amb la marxa de Platero i del porter Henríques

LA DADA

3-1
per al Barça
és el balanç dels enfrontaments entre tots dos equips aquesta temporada.
Però tenim clar el que no hem de fer. Les derrotes són doloroses però et poden donar un plus si en treus profit. Hem de controlar la defensa i seleccionar els atacs i els contraatacs
Marc Torra
JUGADOR DEL REUS
També em fa veure com n’és, de difícil, arribar a una final a quatre i donar-li valor. N’he jugat cinc en tots els anys de carrera
Romà Bancells
JUGADOR DEL REUS
Arribem en un bon moment. Hi ha poques coses que motivin tant com una final a quatre. L’equip ha fet una bona evolució
Aquests records et serveixen una mica per posar-te en situació per afrontar la competició
Ningú es creia que arribaríem fins aquí, i menys després de perdre en quarts a la pista del Liceo
Jordi Garcia
TÈCNIC DEL REUS
Hem parlat amb el Jordi Garcia de la final del 2009 durant tot l’any. Estàvem a segons de guanyar-la amb el Vic però el Reus va remuntar
Sabem la dificultat immensa que comporta jugar contra el Barça. El nostre balanç amb ells és dolent

La dotzena fase final seguida de Marc Torra i la sisena de Romà Bancells

Les finals a quatre de la lliga europea de Marc Torra (Tordera, 1984) –a la foto– i del seu company Romà Bancells (Maçanet de la Selva, 1985) són d’entrada similars cronològicament i posteriorment paradoxals.

Torra, que des del 2007 ha jugat onze fases finals europees consecutives, ha guanyat les quatre últimes amb el Barça (2), el Benfica i el Reus, un fet absolutament inusual amb el qual va igualar la marca de tres equips diferents de Carlos López, campió amb el Liceo, el Barça (4) i el Benfica.

Bancells, en canvi, ha perdut les tres finals que ha disputat en cinc fases jugades: 2007, 2008, 2009, 2010 i 2015. El 2009 contra el Reus a Bassano del Grappa quan el Vic ja l’acaronava amb els dits. L’actual entrenador de tots dos, Jordi Garcia, que va marcar l’1-2, va ser un dels culpables que els la pispessin. El partit es va acabar amb 2-2 i el Reus va guanyar en els penals. “N’hem parlat aquesta setmana i n’hem parlat tot l’any”, explica Bancells amb un somriure de complicitat. Fins i tot Garcia els ha projectat el vídeo d’aquella final.

El 2010 l’equip osonenc va perdre en la final de la final a sis contra el Barça a Valdagno (4-1) també amb Torra i Bancells en el mateix bàndol, i el 2015 un altre cop contra els blaugrana en el retorn a Bassano (4-3). En aquesta ocasió, però, Torra va iniciar la seva sèrie màgica alçant amb el Barça el seu primer títol de la màxima competició europea.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.