Hoquei patins/ OK Lliga

RAMON BENITO

ENTRENADOR DEL CITYLIFT GIRONA

“Hi ha hagut bon rotllo”

El tècnic del conjunt gironí explica que han fet una campanya històrica en el segon any a l’OK Lliga, en què han jugat la copa i s’han classificat per a la CERS

El curs que ve volen fer un pas endavant i consolidar-se

Vuit anys de tècnic
Després d’una llarga i extensa trajectòria com a jugador en què va guanyar molts títols, Ramon Benito es va retirar el curs 2009/10 i la temporada següent va agafar les regnes del Blanes en l’OK Lliga. Hi va estar dues campanyes i mitja, i hi va tornar uns mesos en la següent, la 2013/14. Va dirigir una campanya el Tordera, l’equip del seu poble (2014/15), i va arribar a Girona l’estiu del 2015, on ha estat els darrers tres cursos
Ara tothom espera molt més del Girona. Hem de tocar de peus a terra, però hem d’estar confiats amb la feina feta

L’entrenador Ramon Benito (Tordera, 1974) destaca la il·lusió, el treball i la bona sintonia entre la junta, els seguidors i l’equip com les claus de la gran campanya del Citylift Girona en la màxima categoria.

Setè lloc en l’OK Lliga, es va jugar la copa i classificats per a Europa. Un gran èxit?
Una temporada històrica per al Girona CH. La veritat és que el que volíem assolir sobretot era la permanència sense patir tant i és el que hem aconseguit i amb escreix. Entrar a la copa, salvar-nos moltes jornades abans d’acabar la lliga i, a més a més, entrar a la CERS, jugar a Europa, demostra la gran temporada que hem fet.
A partir d’aquí què se’ls pot demanar més?
Sobretot hem de ser modestos i hem de consolidar-nos en aquesta OK Lliga. Fa dos anys que hi som i en el proper hem d’intentar fer aquest pas més endavant que vol dir consolidar-se en la copa, intentar consolidar-se a Europa, intentar lluitar per les primeres places tenint present que competirem contra equips molt complicats i d’una trajectòria històrica.
Hi ha un secret per haver aconseguit això en el segon any en la màxima categoria?
Hi ha coses importants. La primera, la gran il·lusió i el treball que ha fet tota la junta directiva i tota la gent del Girona. La segona és el bloc de l’equip que hi ha de fa anys. Hem de tenir present que hi ha una columna vertebral amb Manel Garcia, Raúl Pelicano i Jaume Llaverola, que són els que sobretot han donat l’impuls a aquest Girona des de fa quatre anys. Van arribar quan estaven a nacional catalana i en aquests moments estan a l’OK Lliga. També hi ha les noves incorporacions. Ha sigut gent jove que ens ha donat un plus de treball, un plus de ganes, un 200 per cent. I després també, el bon rotllo que hi ha hagut. Això és bàsic, bon rotllo entre junta, seguidors i primer equip per aconseguir la fita històrica que és Europa.
Gent amb molta personalitat que ho ha fet tot i gent jove amb ganes. S’ha de saber portar-los molt bé?
És important saber conjuntar-ho tot. Però realment aquesta gent jove ha donat a aquesta gent veterana, que potser havia aconseguit moltes coses, un plus de gana i motivació. A més, semblava que els veterans tenien més ganes que els joves. La conjunció d’aquesta experiència i aquesta joventut ha sigut el gran èxit.
La direcció tècnica de l’equip quina responsabilitat té?
Sempre dic que al final l’important per a l’entrenador i la gent que treballa amb ell sobretot és no espatllar-ho. Per descomptat alguna petita part de responsabilitat devem tenir en els èxits. Estic satisfet de les ganes amb què s’ha treballat. Com a director esportiu del Girona estic molt content pel pas endavant que s’ha fet en els equips de base, amb dos equips benjamins que han anat als campionats de Catalunya, un prebenjamí que ha competit amb els de dalt de tot i un infantil que va arribar a preferent. I l’equip de l’OK Lliga femenina s’ha mantingut, que era un dels principals objectius. S’està treballant molt bé i cada cop se sent més el nom del Girona pertot arreu.
Des de l’inici de lliga es va veure un equip sòlid i competitiu i lluny de la zona de descens. Això va donar tranquil·litat?
Des de l’inici vam aconseguir mantenir-nos a la part alta de la classificació. Això naturalment et dona un plus de tranquil·litat que la feina la fas bé. Érem un equip que competia en tots els partits i contra qualsevol equip. I a més, vam ser més sòlids a Palau, que és una de les coses que l’any passat no vam fer. I això va ser la clau per aconseguir jugar la copa i la CERS.
De tots els partits quin el va deixar més satisfet?
Per la importància segurament seria el de Vendrell, l’últim de la primera volta. Ens jugàvem entrar a la copa, vam anar a totes i vam guanyar, i això demostra la personalitat que tenia l’equip. Un altre partit important per començar a somiar en Europa va ser el del Caldes a casa, vam saber tirar-ho endavant.
I el partit per oblidar?
Els pitjors van ser els partits de casa contra els rivals grans. A fora vam competir en tots; a casa també però no vam aconseguir sumar cap punt contra el Barça, el Liceo o el Reus. Ha sigut el gran deute que hem tingut amb l’afició després de la grandíssima temporada que hem fet.
La temporada que ve ja no podran ser l’equip revelació?
Ara tothom espera molt més del Girona. Sí que és veritat que hem de tocar de peus a terra, som un equip modest i humil, però sí que hem d’estar confiats amb la feina que s’ha fet. La temporada vinent tothom comença de zero i s’ha de tornar a demostrar tot el que has fet si vols aspirar a alguna cosa més important. Naturalment som ambiciosos i m’agradaria poder dir al final de temporada que el Girona ha fet aquest pas i ens hem consolidat a l’OK Lliga, i per què no somiar.
Confia en el mateix bloc?
Continua el bloc, amb el canvi d’algunes peces. Som un equip en què ve gent jove. Nosaltres hem de ser una mica el trampolí per a tota aquesta gent jove i tota la gent que vingui. Si aconseguim fer del Girona un trampolí, vol dir que estem fent bones temporades i és això al que hem d’aspirar any rere any. Crec que després de fer la temporada que hem fet i jugar a Europa som un equip atractiu.
En la CERS, i depenent del sorteig, es pot arribar lluny?
Sí, depèn del sorteig que tinguis, però no hem d’oblidar que aquest any a la CERS s’han classificat l’Igualada, el Caldes, el Barcelos i el Lleida, que ha guanyat la competició. Equips que tenen un potencial espectacular i que seran molt i molt complicats. Però és veritat que la CERS comporta això, que depenent dels encreuaments pots arribar més o menys lluny. Esperem tenir bons encreuaments i que el nostre equip funcioni, sigui complicat de guanyar i que es parli de nosaltres en aquesta competició.
Parlar d’un Girona que pugui lluitar o guanyar un títol és agosarat o una il·lusió?
Primer de tot hem de ser molt realistes i tocar de peus a terra. Naturalment, quan planifiques com és el teu equip i confies en el teu equip tens la il·lusió, no sé si de guanyar o no, però sí de fer que es parli del Girona i això és el que intentarem la propera temporada. No serem l’equip revelació però si fem que es parli novament del Girona estarem fent una gran temporada.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.