La selecció espanyola, la vigent campiona del món que lluita per recuperar el ceptre europeu, que no obté des del 2012, va obtenir ahir contra Alemanya un triomf plàcid i acumula, com era més que previsible, tres triomfs en tres partits en una primera fase de l’europeu que certament aporta ben poca cosa, ja que vuit dels onze participants accedeixen als quarts de final, que, per fi, es jugaran divendres. La selecció alemanya està dirigida pel català Jordi Molet, que té en el seu grup de treball dos catalans més: Jordi del Campo i Joan Pau Rodríguez. El tècnic de Molins de Rei ha renovat totalment el grup, amb un canvi substancial respecte de la convocatòria del darrer mundial, en el què va perdre per 2-8 contra Espanya. De moment, ha estat el rival més digne de l’amfitrió i va fer una pressió defensiva prou fructífera en el segon temps.

Malgrat la poca exigència dels partits, l’actitud dels jugadors d’Alejandro Domínguez –nou catalans i un gallec, Ignacio Alabart, que ahir no va jugar per prevenció arran d’unes molèsties que arrossegava de la jornada anterior– és irreprotxable. L’equip, a més, va mantenir en el primer temps, sense renunciar a la creativitat i l’atac, el rigor tàctic i l’equilibri. En la segona part va baixar el seu rendiment sensiblement.

Roca, esplendorós al darrere, va ser ahir l’encarregat d’obrir la llauna. Va ser una jugada de sort amb dos rebots i el porter es va empassar la pilota. Edu Lamas va completar un contraatac perfecte (2-0). Alemanya va replicar en el 9’ amb un gran gol per tot l’escaire del jugador de l’Alpicat Mats Zilken (2-1). Casanovas, de penal marca de la casa, va clavar el 3-1. Bargalló, en una ràpida transició, va marcar el quart (4-1), que va deixar el partit vist per sentència. Un gol de gran habilitat de Marín va fer pujar el 5-1 (19’), que va ser el resultat en el descans perquè Marín no va marcar una directa arran de la desena falta d’equip d’Alemanya.

Espanya, paradoxalment al que havia fet en el primer temps, va sortir desordenada i precipitada en el segon temps i es va estavellar durant molts minuts contra la millora defensiva teutona fins que Font i Marín –de falta directa espectacular arran de la 15a falta– van establir el 7-1 definitiu.