Tres finals seguides, i molta il·lusió per jugar la quarta
Copa femenina. Maria Díez ha disputat el partit definitiu els tres darrers anys amb el Gijón, amb un títol i dos subcampionats, i enguany ho vol fer amb el seu nou equip, el Manlleu
Maria Díez és una de les quatre jugadores que ha disputat les tres últimes finals de la copa femenina de manera consecutiva amb l’Hostelcur Gijón, i que en aquesta edició vol repetir l’experiència amb el seu nou equip, el Manlleu. La igualadina, i les asturianes Marta González Piquero i les germanes Sara i Elena González Lolo, van guanyar el títol l’any 2016 i en les edicions del 2017 i el 2018 van perdre la final. En l’actual edició del 2019 que es juga al pavelló Olímpic de Reus, Maria Díez diu que està molt il·lusiona per tornar a arribar a la final i lluitar per un nou títol. La igualadina ja té dos títols de copa femenina en el seu palmarès, en guanyar la competició amb el conjunt asturià els anys 2013 i 2016.
Amb la seva dilatada trajectòria –té 29 anys– Maria Díez té molt clar que en una competició del KO com és la copa femenina s’ha d’anar partit a partit i tenir molt de respecte per tots els rivals. Tot i això, afirma obertament: “La màxima il·lusió és arribar a la final.” El primer pas per aconseguir-ho el poden fer dijous a un quart de sis de la tarda en què el Manlleu s’enfrontarà amb el Cerdanyola en el segon partit de quarts de final. Després de sis temporades en el Gijón, la igualadina ha tornat aquesta campanya a Catalunya i ha fitxat pel Manlleu. “Hi vaig estar molt bé, allà, i ara aquí les coses estan funcionant. Ens entrenem amb molta intensitat i treballem amb molta coherència; les jugadores estem contentes i de moment s’està reflectint en els resultats.” El conjunt osonenc està viu en les tres competicions, en la lliga europea és en la final a quatre, en l’OK Lliga va segon, amb un partit menys que el líder, i ara inicia la copa.
Per primera vegada en la història, els títols de copa femenina i masculina es decidiran en els mateixos dies, la mateixa ciutat i el mateix pavelló. Maria Díez ho troba molt interessant i una gran oportunitat perquè els espectadors que no coneixen gaire l’hoquei femení el puguin descobrir i veure que elles també tenen una gran qualitat i els equips juguen bé. Respecte a la polèmica dels horaris dels partits femenins comenta: “Soc una persona que m’adapto a les situacions. Porto tota la vida jugant i sempre ens hem estat entrenant a altes hores de la nit i sempre m’ha tocat jugar diumenges al matí.” Diu que no perd el temps en queixes quan ella no pot canviar res.
EL PRIMER PARTIT
El Manlleu debutarà dijous, a un quart de sis de la tarda, contra el CerdanyolaLA PROTAGONISTA
Tercera vegada sense el campió en el quadre
Aquesta serà la tercera edició de la copa femenina sense que el campió pugui defensar el seu títol. El Vilanova, que va guanyar l’any passat, no s’ha classificat entre els vuit millors al final de la primera volta. Les altres dues vegades que va passar, només disputaven la copa els quatre primers. El Cerdanyola va guanyar l’any 2010 i no va disputar la següent, mentre que el Gijón va ser el campió del 2013 i no la va jugar la temporada següent. Dels vuit participants en l’actual copa femenina de Reus, el Voltregà haurà disputat totes les edicions, catorze, i és el que ha guanyat més títols, amb sis. El Gijón ha estat present en tretze edicions i només va fallar l’any 2014. El Manlleu i el Palau jugaran la sisena de manera consecutiva, mentre que pel Bigues i Riells serà la quarta, també seguida. El Cerdanyola i Las Rozas de Madrid jugaran la tercera, no consecutiva. El conjunt més novell serà el Vila-sana, que hi va debutar la temporada passada i en aquesta ha repetit.