L’Sporting va fer història ahir superant per 2-5 el Porto en la final de la lliga europea i va celebrar davant de prop de 3.000 enfervorits seguidors la segona corona de la màxima competició continental després de 42 anys. El perdedor continua acumulant disgustos en les finals i eixamplant la seva malastrugança en un trofeu que no guanya des del 1990. El conjunt de Paulo Freitas va tenir un baluard en el descarat jugador de les Masies de Voltregà format al Vic Ferran Font, fonamental amb dos gols i una assistència. També van celebrar el títol el sadurninenc Pedro Gil, titular indiscutible i bàsic en la semifinal contra el Benfica, i el reusenc Raül Marín. El joc vertical dels de Lisboa va desballestar el Porto del tècnic català Guillem Cabestany. Els dragôes, a més, es van veure impotents davant la clarividència i els reflexos del porter local Angelo Girão, un mur infranquejable. El porter titular del Porto va ser Nelson Filipe. El lloretenc Carles Grau, heroi en la semifinal, no va jugar.

Toni Pérez, en un acció genial per sota les cames i d’esquena a la porteria, va clavar el 0-1 i va trencar el partit. Gil va llançar al pal en l’acció posterior. Però Reinaldo va replicar amb un cacau (1-1) en una fase frenètica i agraïda. L’osonenc Font va servir una gran assistència a la mitja volta que Vítor Hugo, paradigma del joc interior, va convertir en l’1-2. En el minut 11, Filipe va cometre penal sobre Romero però va aturar el tir de Marín. Tot seguit, Pinto va veure la blava i Ferran Font va executar la directa amb un malabarisme. La bola es va estavellar al travesser però ell mateix va engaltar el rebuig (1-3). Cabestany va maleir des de la banqueta. El Porto va atacar infructuosament amb més possessió i posant a prova Girão, però el local Toni Pérez va tenir el quart a l’estic en el rebuig d’un tret de Gil (19’). Els àrbitres li van anul·lar un gol al propi en un tret exterior, però en l’acció posterior Romero va exemplificar la voracitat de l’Sporting fent entrar la bola pel primer pal en una acció personal elèctrica (1-4). Mitja part.

Una blava a Marín hauria pogut revitalitzar el Porto, però Girão, molt inspirat, va aturar el tir d’Hélder en la directa i el posterior rebuig (27’). Els àrbitres, a més, es van empassar el xiulet en un penal clar sobre Rafa en la superioritat. L’Sporting va fer la desena falta (30’) però de nou Girão va frenar l’intent doble del ja desesperat Hélder, que ho va tornar a provar al primer toc. Font també va tenir l’oportunitat de mig sentenciar en una nova directa –10a del Porto– però aquest cop Filipe li va endevinar la intenció. Alves, per fi, hi va posar emoció (2-4) però Font va reafirmar el seu protagonisme amb un tret estratosfèric exterior que es va escolar per tot l’escaire (2-5). Ni ell mateix ni Alves van marcar en la quinzena falta. El públic ho va celebrar entonant amb emoció el clàssic himne O mundo sabe que, versió del My Way de Frank Sinatra.