La magnífica pseudofinal entre el Generali Palau i el Manlleu de diumenge va ser un exercici de reforç de l’espectacularitat que ofereixen els equips capdavanters de l’OK Lliga femenina amb un joc sense prejudicis. Ja es va veure en la copa conjunta de Reus. Els partits femenins van ser més viscerals, més atractius, més oberts. El darrer partit de la fase regular que va decidir el títol a favor del Palau al pavelló Maria Víctor va ser un frec a frec deliciós. “Cap equip ens havia fet cinc gols. Cada vegada que hem jugat contra el Manlleu ens ha costat molt”, relatava a peu de pista als micròfons d’Esport3 un emocionat Miquel Busquets, el tècnic del Palau. L’equip havia encaixat el seu pitjor registre defensiu en la lliga anterior contra el Girona quan s’hi va imposar a domicili (3-7). 32 gols rebuts en 26 partits –1,23 per partit– constaten la solidesa del Palau, amb la portera internacional Laura Vicente fiable sota el pals i l’esforç sinèrgic d’un grup liderat per la incansable Berta Busquets. Al davant, però, hi havia la voracitat del Manlleu, que ha fet 178 gols: 6,84 de mitjana. És l’equip més prolífic del curs.

El Palau ha configurat un bloc de gran nivell en què també destaquen la jove golejadora Aina Florenza (36 gols), la persistent Carla Fontdeglòria (20 gols), l’especialista en els penals Vane Garcia (4/6 en la lliga) i la vital diumenge Paula Ferrón, amb dos gols en un minut. De fet, l’equip vallesà va acaronar la lliga europea. Se li va esmunyir davant de l’experiència del Voltregà. Un cop dur de digerir.

Una de les grans heroïnes, tant pels tres gols com per la seva visió, va ser la internacional Laura Puigdueta –32 gols–: “El Manlleu s’ha avançat però hem marcat de seguida i això ens ha donat aire. Ja ens mereixíem un títol que ens donés forces per seguir endavant. Si no sempre estem allí, estem allí... i mai aconseguíem res. Ja ens tocava. Teníem l’espina clavada de la lliga europea i això ens va fer agafar més forces. Va fer molt mal perdre però ens va ensenyar a guanyar.”