Nascut a Reus circumstancialment el 1984, criat en primera instància a Ribes de Freser i fet com a jugador a Maçanet de la Selva, Jordi Adroher arriba als World Roller Games amb la màxima il·lusió tot i una temporada “dura” amb el Benfica en la qual no ha pogut guanyar cap títol. L’experimentat i virtuós davanter català, tricampió del món i tricampió d’Europa de seleccions, serà una peça bàsica en els esquemes del tècnic argentí Alejandro Domínguez, que enguany ha compatibilitzat el càrrec de tècnic precisament del Benfica i de la selecció espanyola.
Com ha anat la temporada amb el Benfica?
Per a nosaltres ha estat un any dur en què han passat moltes coses. No ha estat el millor any. Però bé, ens servirà per aprendre i per saber gestionar coses per si tornen a passar saber-les gestionar. Vam tenir el canvi d’entrenador a mitja temporada i va ser positiu. Penso que l’equip ha millorat molt i malgrat que no hem aconseguit cap títol hem estat en dues finals a quatre, la lliga europea i la taça de Portugal. S’està treballant molt bé i ja arribaran els èxits.
Han hagut d’assimilar un canvi d’estil.
Tenim una manera de jugar ofensiva i això també vol un procés. Aquest mig any ens ha anat molt bé per poder començar forts el curs vinent des del principi. No haurem de partir de zero.
Fer canvis a mig curs en la lliga més difícil del món, en la qual hi ha quatre dels millors cinc equips del planeta, ho fa encara més complicat...
Però ja s’han vist canvis positius i l’equip s’ha identificat amb el nou model de joc implantat pel tècnic. Al final, però, entre guanyar o no de vegades la línia és molt fina.
A Portugal ara encara més fina...
Cada any es milloren les plantilles. Els quatre equips grans de la lliga portuguesa tenen plantilles amb el bo i millor i és molt difícil obtenir títols.
Continuarà al Benfica. Té contracte en vigor?
Sí, tinc contracte en vigor.
Albert Casanovas, l’altre català de l’equip, també?
Sí, ell també seguirà amb nosaltres.
Podríem dir que el model d’Alejandro Domínguez necessita sempre un jugador de l’estil Casanovas?
Sí, perquè és un model exigent. L’any vinent també serem un equip amb onze jugadors, dos porters i nou jugadors de pista i farem convocatòria com l’Sporting. A ells els ha anat bé i ara s’està implantant aquest model.
Quan era més jove no li hauria agradat tanta rotació...
L’hoquei sobre patins abans no era tan intens. Ha evolucionat molt tot. Abans es jugaven molts minuts amb més dosificació. Ara es juguen els minuts que toquen amb la màxima intensitat. Es necessiten plantilles llargues, amb tres o quatre canvis de jugadors de pista.
Com arriba als World Roller Games?
La veritat és que molt bé. Tenia moltes ganes de venir a entrenar-me aquí amb els companys. Estic molt il·lusionat de poder jugar a casa davant de la nostra afició. Aquest jocs que aglutinen totes les modalitats del patinatge són especials. Ja vam jugar la primera edició a la Xina, però ara serà diferent.
Defensen el títol de Nanjing 2017, aconseguit amb el mateix bloc.
És el bloc dels últims campionats, amb el qual vam guanyar el mundial i l’europeu i ens hi sentim molt a gust.
Els favorits per guanyar l’or són els de sempre, però el nivell general sembla que està pujant?
Sí. Tenim un grup complicat amb França, Itàlia i Angola, tres equips difícils. Haurem de donar el millor per passar. L’altre grup, però, és encara més fort, amb l’Argentina, Portugal, Xile i Colòmbia, i hem de situar-nos bé per tenir un millor encreuament. Anem pas a pas. Primer el que hem de fer és classificar-nos. La França dels germans Benedetto serà un os per al primer partit. Itàlia ja sabem que competeix molt bé sempre. Angola té jugadors experimentats com Humberto i Martín Payero i jugadors de la lliga portuguesa. Saben jugar aquests tipus de partits. Estem conscienciats que no serà gens fàcil.
L’objectiu és evitar Portugal en les semifinals?
No sé pas que dir, perquè l’Argentina també té un gran nivell. Tant un com l’altre són equips de la màxima qualitat. No sabria dir quin és més difícil que l’altre. Tots dos són potències mundials.
De fet, l’Argentina va guanyar el mundial de França del 2015 i sense Pablo Álvarez ni Matías Pascual.
Sí, hi havia Lucas Ordóñez i altres grans jugadors com el veterà David Páez, que torna per jugar a Barcelona.
Ha jugat mai al pavelló Isaac Gálvez, l’escenari de la primera fase?
Sí, en la copa del 2012 quan era al Reus i també tenia Alejandro Domínguez d’entrenador. Tot i que llavors hi van posar la pista blava que s’utilitza en alguns partits.
La relació amb el tècnic argentí s’ha anat prolongant amb el temps. És un entrenador que sempre ha confiat en vostè.
Sempre he tingut la sort que confiés en mi i hem anat bastant junts en aquest camí. Tres anys a Reus, enguany al Benfica i tres anys més amb la selecció. És una sort.
En l’era Domínguez, han fet partits fent espectacle però també amb un joc molt seriós.
Ens trobem bé amb aquest grup i ens han sortit bons partits, tant en el mundial com en l’europeu de Galícia. Hi ha bon ambient, ens ho passem bé i l’equip està unit. Això es nota en els partits més decisius. Aquesta és una de les claus de l’èxit d’aquests anys de la selecció i a veure si ho podem prolongar i podem revalidar el títol.
Vistositat amb seny i efectivitat i rols molt ben repartits.
Exactament. Sabem que la base comença per una bona defensa.