Per primera vegada en 25 anys, l’OK Lliga tindrà tan sols un equip de fora de Catalunya, el Deportivo Liceo, sens dubte el club més fort de la història d’aquest esport a l’Estat espanyol tret dels del Principat. La solitud és un símptoma de la fortalesa dels equips de casa però alhora de les dificultats d’expansió de l’hoquei. El potent club de la Corunya es va quedar sol per primera vegada en l’exercici 1993/1994 quan el també gallec Dominicos, que ha pujat a l’OK Lliga plata, va baixar.

Amb empenta, el Liceo va alterar l’hegemonia de títols de lliga catalans en la temporada 1982-1983. El gel, però, l’havia trencat el 1980 la Cibeles d’Oviedo quan li va pispar la copa a l’intocable Barça de Josep Llorente a Salamanca el dia de Sant Joan. A banda dels èxits del Liceo, l’altre copa que va volar de les vitrines catalanes se la va endur el Dominicos contra el Reus (1990), una desfeta que, malauradament, va quedar en l’imaginari col·lectiu al club del Baix Camp. Els clubs de fora han de lluitar contra majors despeses en desplaçaments i les dificultats per tenir entrenaments i amistosos de qualitat. Enguany, per exemple, al Liceo li tocarà fer 26.000 quilòmetres.

Sigui com vulgui, els descensos de l’Alcoi i de l’Alcobendas i els ascensos del Taradell i el Palafrugell han provocat aquest curs aquesta circumstància en una lliga que enguany estrena format amb catorze equips, dos menys, i recupera el play-off pel títol i pel descens. Catalunya és un dels grans bressols a àmbit mundial a partir sobretot de l’arrelament de l’hoquei als pobles i ciutats petites –Sant Sadurní, Tordera, Sant Hipòlit, Igualada, Reus, Vic, etc...– i del planter que neix als col·legis, entre els quals n’és exemple recurrent el Sant Josep de Sant Sadurní. A l’exterior també s’ha repetit sovint el procediment amb el col·legi Claret de Sevilla o el Liceo la Paz a la Corunya. Abans a Barcelona hi havia més pistes que s’han perdut.

El predomini català no treu que hi hagi o hi hagi hagut focus històrics estatals de generació espontània prou destacats com Madrid, Galícia, Astúries, Tenerife, Alcoi, Sevilla, Alacant o fins i tot a Extremadura amb el Burguillos, rebatejat irònicament com el Burguillos del Penedès pel nombrós grup de jugadors de la comarca fitxats. El seu sostre va ser la divisió de plata. Abans, el Barça va fer mecenatge amb afiliacions a l’Alcobendas –antic Ruán Madrid i Alfaro–, que va tenir un equip de nivell, i amb el Macarena de Sevilla. Els propòsits eren la promoció i que els seus èxits tinguessin ressò a l’Estat. Més mercat, picant sempre l’ullet a una hipotètica i rumorejada incorporació del Madrid a la lliga que mai no es va produir.

Els arguments de creixement que hi ha ara damunt la taula són aprofitar l’embranzida dels World Roller Games, tot i que, certament, l’hoquei femení en va sortir més reforçat. En un àmbit més global, la creació d’una lliga europea més potent destriant definitivament el gra de la palla a l’aixopluc de la nova Associació Europea de Clubs sembla imprescindible.