Ni els més vells del Pujoló
Hoquei sobre patins. La gesta del Taradell contra el Deportivo Liceo de dissabte serà recordada tota la vida i explicada de generació en generació
El Liceo, club històric campió de tot i líder de l’OK Lliga, no es va agafar el partit de dissabte al Pujoló contra el Taradell, onzè i encara en zona de descens, com una costellada. L’atenció especial de la premsa gallega durant la setmana perquè l’equip estava a punt d’establir un nou rècord de club en l’arrencada de lliga si obtenia l’onzè triomf millorant els registres del curs 1991/1992, però, segurament li va afegir pressió. I l’ansietat el va precipitar quan, ja dins la pista i davant 300 il·lusionats espectadors liderats per les capitanes de l’animació –les fidels iaies de la corneta– d’un poble de 6.400 habitants, va comprovar que al davant hi tenia un indesxifrable cavall de troia ben plantat –amb el porter Albert Dalmau gegantí–i explícit i directe al davant. Del 3-1 amb un gol de Martínez i dos de Dani Rodríguez es va passar en un tres i no res al 3-3. La pólvora del Liceo. El 4-3 empès per Xevi Soler rematant l’assistència d’Albert Benito va reanimar la credibilitat del miracle, però quedava un món de deu minuts. El patiment va ser llarg però agraït i l’eufòria, indescriptible. El Pujoló, inaugurat el 1991, havia viscut el resultat més mediàtic. “Difícil no és impossible. Avui hem treballat i hem guanyat un equipàs”, va proclamar el compte de Twitter del club.
L’homòleg va encaixar la desfeta amb elegància: “Enhorabona. Felicitats per la victòria, sort en el que queda de lliga.” També va piular l’alcaldessa, Mercè Cabanas i Solà, que va penjar una foto de l’abraçada final: “Enhorabona, CP Taradell.” El Liceo no va ser el primer a estimbar-se a Taradell. El Caldes també va caure en la primera jornada amb un gol històric de Marçal Casadevall en l’últim segon que va salpebrar una jornada inoblidable. L’altre gran dia va ser la visita del Barça, però no sempre es pot guanyar.
EL PROTAGONISTA
La presidenta que feia de delegada
Antònia Domínguez, que fins l’any passat també exercia de delegada del primer equip, és la presidenta del Taradell des del 2013 i és la cap visible d’una junta reduïda i polivalent que ha fet el miracle d’arribar a l’OK Lliga. El club es va fundar el 1977 i té 100 socis. Va jugar per primer cop a la divisió de plata el 1978, fins al 1982. Hi va tornar el 2007, però va baixar de seguida, igual que el curs 2012/2013. Finalment, s’hi va reenganxar el 2017. El Taradell s’entrena dos cops per setmana amb el tècnic Ferran Moreno, que va consumar l’ascens amb el mateix bloc –només han fitxat David Martínez (Sant Cugat)–i que desprenia ambició a l’inici del curs: “No volem aconseguir només la permanència.” Moreno té 47 anys, va néixer a Vic i viu a Sant Hipòlit. El seu camí a la banqueta del CP Taradell va començar el curs passat com a segon i, quan faltaven quatre jornades, va substituir Pep Rifà, que és el vicepresident del club i que, encara més curiosament, exerceix de tècnic de l’Alcorcón de l’OK Lliga femenina. Dissabte no hi era perquè tenia partit. La reduïda junta la completen Mercè Collell (secretària), Yolanda Rodríguez (tresorera) i Joan Planas (vocal).