Si algú pen­sava que l’anunci nada­lenc del tècnic Pere Varias per expli­car que no con­ti­nu­a­ria al Noia Frei­xe­net el curs vinent dis­trau­ria l’equip de la dinàmica posi­tiva en què està immers, anava ben errat. Varias va esco­llir el millor moment pos­si­ble, enmig de l’atu­rada nada­lenca i després que el seu equip hagués der­ro­tat en un par­tidàs el Porto en la lliga euro­pea, amb les millors sen­sa­ci­ons de la tem­po­rada. La forma també va ser la idònia, par­lant abans de l’anunci públic amb la direc­tiva i els juga­dors. Tot ple­gat no va gene­rar cap des­con­nexió i dis­sabte a Ria­zor l’equip va con­ti­nuar endo­llat i va donar una lliçó de lluita i per­se­ve­rança quan per­dia durant molts minuts del pri­mer temps, i de capa­ci­tat de defi­nició en una pista fins ara imma­cu­lada. El Noia, inse­gur en l’inici de curs, s’havia age­no­llat a l’Ate­neu en la pri­mera volta (2-5). El par­tit de dis­sabte va ser dels que fan afició: vibrant, ràpid i agraït de veure.

Molts equips cata­lans han encai­xat gole­ja­des seve­res a Ria­zor tra­di­ci­o­nal­ment. Enguany, per exem­ple, el Pala­fru­gell (13-0) i el Girona (10-1). Abans, sovint s’hi viat­java amb auto­car i els juga­dors hi arri­ba­ven bal­dats, amb un 2-0 en con­tra abans de començar, deien alguns entre­na­dors. De fet, fa tres tem­po­ra­des, el Noia s’hi va des­plaçar amb fur­go­neta. Amb els vols low cost, els tri­omfs i els empats cata­lans a la pista gallega han sovin­te­jat una mica més del que sem­bla en els últims anys, però tam­poc per tirar coets. El Noia, per exem­ple, no gua­nyava a Ria­zor des del juny del 2012 –2-4 en la jor­nada 24–. L’únic juga­dor de la plan­ti­lla actual que con­ti­nua a l’equip és Aleix Este­ller. Hi havia sucat ante­ri­or­ment el juny del 2004 i també el desem­bre del mateix any. També va ence­tar el curs 2001/02 –1a jor­nada– amb una victòria a Galícia. El de dis­sabte és el cinquè tri­omf del segle a Ria­zor en la lliga regu­lar.

Sigui com vul­gui, l’equip de Varias enca­dena cinc tri­omfs i ha apar­cat els errors que li van fer per­dre punts inne­cessària­ment en un inici titu­be­jant. Varias ha con­fi­gu­rat un bloc potent física­ment i amb una rotació ferma tot i ser curta, fins i tot exe­cu­tada a la por­te­ria, en la qual dis­sabte Martí Zapa­ter va recu­pe­rar la seva millor versió aga­fant el relleu de Xus Fernández, clau en altres par­tits. Llorca –cedit pel Barça–i Ara­gonès són els pals de paller per la seva tècnica i la seva for­ta­lesa física. Este­ller –home de gols impor­tants–, la veu de l’experiència i el toc sub­til, exem­pli­fi­cat en el ter­cer gol a Ria­zor. Fer­rer, gran fit­xatge, sem­pre suma, i Costa, para­digma de la picar­dia, és perillós per natu­ra­lesa i manté l’agi­li­tat men­tal, un mal de quei­xal per als rivals. El jove Pol Man­ru­bia –19 anys– s’hi ha adap­tat amb rapi­desa i ha fet eclosió.

L’ale­gria al ves­ti­dor va ser més pujada de to del que és habi­tual, perquè l’ocasió s’ho valia. L’equip va cele­brar la victòria amb una típica maris­cada, acti­vi­tat habi­tual dels equips cata­lans en ter­res galle­gues, tot i que en els últims anys han estat de més estalvi perquè el Liceo juga sovint els diu­men­ges.