Pere Varias fa balanç dels cinc anys de tècnic del Noia

“Ha estat un honor i m’omple d’orgull, és un somni acom­plert”, ha mani­fes­tat el tècnic Pere Varias en la roda de premsa vir­tual que ha fet per valo­rar les cinc tem­po­ra­des com a entre­na­dor del Noia Frei­xe­net. Pere Varias va deci­dir fa uns mesos posar punt final a la seva tra­jectòria com a tècnic en el pri­mer equip del club del seu poble. El tècnic ha valo­rat els seus quinze anys com a juga­dor i els cinc com a entre­na­dor del Noia i ha expli­cat que hi ha hagut alts i bai­xos, i que acon­se­guir un títol hau­ria estat la cire­reta del pas­tis. El tècnic de Sant Sadurní ha dit que la decisió de ple­gar ha estat molt medi­tada. “Tanco una etapa, soc i seré del Noia i m’agra­da­ria tor­nar en un futur, con­si­dero que el Noia és casa meva.” També ha expli­cat que després de la ter­cera tem­po­rada, un cicle, va estar a punt de pren­dre aquesta decisió i que ara, després de cinc anys, creu que és el millor per al club: “Feia falta un canvi del direc­tor d’orques­tra per poder man­te­nir un pro­jecte ambiciós per estar entre els millors.” Sobre el seu futur, l’ha dei­xat obert: “A títol per­so­nal m’agra­da­ria poder aga­far un pro­jecte pro­fes­si­o­nal, a dia d’avui no s’ha donat el cas.”

Res­pecte a la situ­ació actual d’atu­rada de la com­pe­tició, Pere Varias diu que és pes­si­mista sobre si es podrà tor­nar a jugar, tot i que diu: “És difícil jugar al juliol, però si es pot i ens ho demana el club, es farà. Estem oberts a tot.” El tècnic del Noia mani­festa que l’esforç que s’ha fet durant la tem­po­rada hau­ria de ser recom­pen­sat amb un resul­tat i “hi hau­ria d’haver un campió i des­cen­sos”. Res­pecte a anul·lar la tem­po­rada com han dema­nat alguns clubs, ha mani­fes­tat: “Donar per nul·la una tem­po­rada no es de ser bon espor­tista. No es pot llençar a la brossa tota la feina de mesos. Hi ha una clas­si­fi­cació que dona mèrits als equips pel tre­ball fet al llarg de la tem­po­rada.”

Pere Varias ha tin­gut parau­les d’agraïment per a la seva família –“per la paciència i pel suport que m’han donat”–, per a les dues jun­tes direc­ti­ves –“per la como­di­tat amb què he pogut tre­ba­llar i per l’auto­no­mia que he tin­gut”– i per al cos tècnic, els juga­dors i l’afició.