Víctor Crespo (Lloret de Mar, 1990) ha tornat a casa per quedar-s’hi després de cinc temporades fora de Catalunya, dues a França amb La Vendéenne i tres a Itàlia, una amb l’Scandiano i les dues últimes al Bassano. El seu pròxim destí serà l’OK Lliga, però encara no sap en quin equip jugarà. A França va guanyar tres títols, dues lligues i una copa, i a la lliga transalpina ha confirmat la seva vàlua com a golejador amb una sèrie de 33, 31 i aquest curs 21 gols en els partits de lliga en les seves tres temporades transalpines.
Quin serà el seu pròxim destí?
Tinc clar que tornaré a jugar l’OK Lliga a Catalunya. Encara no he firmat amb cap equip, però les ofertes d’Itàlia les he rebutjat. Tinc ganes de tornar cap aquí.
Per què ha decidit deixar la lliga italiana?
Fa cinc anys que soc a fora i ja tinc 29 anys i he de començar a pensar en el futur. M’agradaria començar a treballar del que he estudiat (administració i direcció d’empreses).
Què li ha semblat la lliga italiana respecte de l’OK Lliga?
És menys tàctica i es fa un hoquei sobre patins més directe, no es defensa tant. Hi ha més aficionats als pavellons i crec que és més divertit pel públic.
Ha fet 20 gols en 21 partits amb l’antepenúltim classificat i el segon pitjor equip golejador de la lliga amb 52 gols. Està satisfet de la seva temporada?
Sí, i més tenint en compte que jugava al darrere, d’últim home, i no considero que aquest sigui el meu rol. He marcat molts gols amb trets exteriors.
També ha llançat les faltes directes (5/10) i els penals (5/12) amb bons percentatges...
Sí, però el cert és que s’ha de tenir en compte que el nivell general dels porters de la lliga italiana no és tan bo com el de l’OK Lliga.
O sigui que ha fet de director d’orquestra?
Sí. Érem un equip amb una plantilla molt curta i he jugat gairebé els cinquanta minuts dels partits.
Està d’acord que s’hagi declarat la lliga nul·la?
Sí, em sembla bé, i també estic d’acord que cap equip hagi baixat de categoria perquè els quatre últims havien de disputar un play-out. També em sembla bé que hagin ascendit els dos millors de la divisió de sota i el curs vinent es jugui una lliga de setze equips.
El Bassano va ser capaç de derrotar el líder, el Lodi (3-1), un equip que va meravellar tothom quan va apallissar i va eliminar l’Sporting portuguès, l’encara vigent campió de la lliga europea. En canvi, en la primera volta de la lliga hi havien perdut per un escandalós 10-0...
Certament, hem estat un equip molt irregular durant tot el campionat. Ha estat un dels nostres grans defectes. Teníem un sol canvi i això s’ha notat molt.
Quan va fer les maletes i va tornar a Catalunya?
El 10 de març. Ens havien dit que potser es podria tornar a entrenar a principi d’abril però vam tornar ràpidament amb el meu company d’equip Roc Llisa per no quedar-nos allà tancats quan ja havia esclatat tot el tema del coronavirus.
Com porta el confinament des que va arribar?
Ho porto molt bé. Soc a Blanes amb la meva parella. M’entreno cinc dies per setmana seguint les indicacions del preparador físic del Bassano, Alessandro Dal Monte, que també ho és de la selecció italiana d’hoquei sobre patins i del Vicenza de la lliga italiana de futbol. M’hi connecto a través de la plataforma Zoom.