Tinc espai per fer exercici, un jardí comunitari gran. En aquest sentit, els nens i jo hem pogut estar bastant a l’aire lliure. En la mesura del possible hem passat un confinament bo, intentant com a mínim fer-ho passar com més bé millor als nens.

Sí, des de l’inici aquí. El nostre club ens va dir des del primer dia que seria una pandèmia seriosa i el nostre metge ens va recomanar treure els nens de l’escola i quedar-nos a casa, i ho vam fer una mica abans que ho declarés oficialment el país. També ens va dir que no sortíssim del país perquè si després es reprenia la competició hauríem de fer la quarantena. I ens vam quedar, i la veritat és que estem bé. En aquests tres o quatre anys ha sigut casa nostra i el nucli el tenim aquí.

Teníem esperances perquè vèiem que el país no té un gran nombre de morts; ho estan portant bastant bé, les UCI no s’han arribat a col·lapsar. Finalment, no s’ha pogut jugar perquè hi havia pavellons que eren municipals i no deixaven practicar esport. Hi havia dos o tres equips que podien aspirar a guanyar la lliga i s’ha decidit això; a mi em sembla el més just un cop no s’ha pogut acabar la lliga, com també em sembla just que no baixi ningú. Em sembla que mentre hi ha possibilitats i hi ha minuts per jugar no s’ha de decidir cap campió perquè no se sap. És el que penso humilment, sense ficar-me amb ningú.

En la lliga espanyola hi havia play-off, i per mi les normes eren fer play-off. Saben que el Barça havia fet una temporada espectacular, amb rècord de victòries i tot. Si el Barça havia de ser campió, el mateix punt de vista és que els tres últims havien de baixar. No es pot beneficiar un equip per sobre i no penalitzar per sota, i si no es penalitza per sota jo no beneficiaria per sobre. És l’única incògnita que veig en aquestes coses. Sé que a Portugal es va fer com una associació de clubs que anaven molt lligats amb la federació i les idees han sigut bastant consensuades entre tots. Això em sembla important.

Sí, aquesta setmana ha començat a entrenar-se. Com que volen reprendre el futbol, ells tenen un seguit de normes per al futbol i ho han aprofitat per a l’hoquei i les diferents seccions per entrenar de dos en dos, amb mitja pista per a cada un i sense contacte físic. A l’Oliveirense, la junta es reunirà aquesta setmana perquè el nostre pavelló no l’utilitza gaire gent; nosaltres i el bàsquet. El pavelló està buit i a veure què ens diuen, si podem aplicar aquesta norma o no.

Aquí a Portugal els esportistes podem sortir a practicar esport a l’aire lliure, des del primer dia. Es pot sortir al carrer i no tenim restriccions d’horaris. Sí que recomanen fer-ho bé, i la gent ho està portant bastant bé.

No sabem com començarem o com no començarem. Pel que sentim, diuen que es començaran a jugar partits a porta tancada i s’anirà fent. Anirem fent sobre la marxa, m’imagino, com tothom. Serà difícil perquè el país també tindrà una crisi molt forta, l’economia està molt aturada, però suposo que de mica en mica anirem tirant endavant.

Ho notaran molt. Van fer una reunió de capitans de la lliga portuguesa, i van dir que n’hi havia cinc o sis, una pila d’equips, que no pagarien una part de les nòmines als jugadors. Ens van dir que els clubs tindrien problemes perquè viuen dels patrocinis de les empreses i estan tancades, i a Portugal també viuen molt de les taquilles, on fan molts diners. Hi haurà una crisi important a tot el país i també afectarà l’esport, i l’hoquei. Ens toca resignar-nos i fer el millor possible per tirar endavant i reinventar-se, una mica.