En silenci, però hi ha lliga
El retorn d’Adroher, Marín, Miras, Selva, Teixidó, Mitjans, Gelmà, Crespo, Ollé, Llisa i Tirso iguala forces i, malgrat l’absència de públic i el maldecap dels partits ajornats, l’OK Lliga presenta una alta competitivitat i un alt grau d’imprevisibilitat que reforcen l’atractiu del producte
No només per l’empat del Reus al Palau contra el Barça davant d’un campió malferit que ja ha cedit cinc punts i que diumenge va saber arromangar-se de valent contra un Lleida desvergonyit per no hipotecar-se encara més. Ni per la victòria del mateix Lleida a Reus, que el va situar líder tant provisional com relatiu en una lliga de partits pendents pels contagis. Ni pel triomf de l’Igualada a la pista precisament del Lleida entre el cuer i el llavors primer. Ni perquè el Lloret es va estrenar tot just contra el Noia, el tercer el curs passat. Ni perquè el Palafrugell va igualar tres gols en contra en dos minuts a la pista del Noia amb Aldrich disfressat de Déu. Ni perquè a pocs quilòmetres, aquell mateix dia, el Lloret va esgarrapar també un punt al Vendrell amb el mateix resultat (5-5) i també remuntant miraculosament. Per això i per molts altres resultats d’aquest primer terç de lliga, com el triomf del Taradell dissabte a Igualada, l’OK Lliga 2020/21, encara que sembli una paradoxa perquè no hi ha públic, és una de les més atractives, tant per qualitat com per incertesa.
La falta de caliu i l’absència del desitjat play-off ara desat en l’armari de la pandèmia conviuen, encara bo, amb una competició aferrissada en què fer travesses és una aventura.Un factor clau és el retorn de jugadors catalans que havien marxat a l’estranger com Raül Marín, Jordi Adroher, Sergi Miras, Jepi Selva, Gerard Teixidó, Eloi Mitjans, Victor Crespo, David Gelmà, Marc Ollé, Tirso Gómez i Roc Llisa, triomfadors a Portugal –els tres primers–i a Itàlia. Els nouvinguts estan oferint rendiment i ajudant els seus equips. La fugida de talent dels darrers anys s’ha capgirat i l’OK Lliga presenta superàvit en la seva balança comercial entre exportacions i importacions malgrat que continua tenint ambaixades de luxe a Portugal –Jordi Bargalló, Torra i Puigbí (Oliveirense); Gil i Font (Sporting); Malián i Barroso (Porto) i Lamas i Aragonès (Benfica)–i un nombrós grup de setze jugadors a Itàlia. No tan sols perquè els nouvinguts apugen el nivell de forma directa, sinó perquè també ajuden a incrementar-lo de forma indirecta per la competència que generen en els equips i perquè afavoreixen la rotació i, per tant, la intensitat. En un hoquei, per tant, en què la rotació és dogma de supervivència, també hi té cabuda i és remarcable la irrupció de joves rellevants: Marc González i Thiel (Lloret), Del Río (Reus), Marimon (Igualada), Pujadas (Noia), Laguna (Girona), Folguera i Joseph (Lleida), Edo (Calafell)...
Una altra element de reforç de l’espectacle és la promiscuïtat golejadora. El Reus lidera l’apartat amb 65 gols en 10 partits –6,5 de mitjana–, seguit del Barça amb 60 gols –6 per duel– i del Deportivo Liceo amb 52 en vuit –6,5–. Molta pólvora.