Estem contents i ens dona esperances que es pugui ampliar a les altres categories. El que voldríem és que competís tothom. Tant dret té a competir un sènior de competició estatal com el de segona catalana. Es fa molt difícil entendre que un pugui jugar i l’altre no. Són aquelles incongruències que ens venen marcades pel govern català i no s’acaben d’entendre. Si les competicions estatals es poden fer, per què no es poden fer les catalanes? El virus no fa diferències entre les competicions. Segons les estadístiques del Ministeri de Sanitat, l’índex d’infecció en l’esport és del 0,28%. Tampoc em sembla que puguem provocar una crisi sanitària horrorosa. No podem jugar ni entrenar-nos i al Liceu es pot fer una obra amb 100 actors i 1.000 espectadors? La salut és el primer, això va al davant, però cal que ho entenguem tots. Com això dels mítings. Si tenim confinament municipal...

El futbol també és de contacte. En un córner, jo crec que hi ha més contacte que en l’hoquei i hi ha pocs casos. Ningú diu que els contagis s’han produït en el camp. És més en la vida social.

Sí. De fet, nosaltres ja vam començar les lligues. Amb la base, per exemple, vam fer grups reduïts de la mateixa comarca per si hi havia confinaments comarcals. Vam seguir tots els protocols, validats tant per la secretaria general de l’Esport com pel Procicat.

M’han comentat aquest matí que el Vila-seca havia mostrat la seva disconformitat i no sé exactament quin és el problema. En general, la represa ha tingut una bona acollida.

No, amb el caràcter estatal pel fet de ser classificatòria per a l’OK Lliga Plata, no hi ha problema. Els ajuntaments també veuen que està tot aturat i que no pot ser. De vegades, sembla que els científics del Procicat potser fan poc esport. Potser sí que corren per la ciutat, però intueixo que no han fet esport d’equip més competitiu perquè si no, no s’explica.

Em farà molta il·lusió quan puguin tornar a competir els nens i les nenes. Aniria molt bé que poguessin entrenar-se i jugar, fins i tot diria que la competició és secundària. Que disfrutin. L’altre dia sentia per TV3 que han augmentat els casos de nens i nenes i adolescents que necessiten suport psicològic. Amb l’esport, segur que aquest suport no els caldria. Accepto que sense públic, tret d’algun pare per ajudar. Però el mínim.

Segur, tot i que té una obertura, que hauria estat una bona manera de protegir-se. En això no podem córrer. Hem d’esperar que estiguin fets. Ara estem en la fase de procés de fabricació. Ho farem públic quan tinguem una comissió reguladora del casc.

Certament. Per això volem crear la comissió reguladora perquè fins i tot a la federació espanyola li pot interessar. Tinc la sensació que estaven molt interessats en tot el tema de la implantació del casc. El que no m’agrada del que van presentar és que és molt tipus capçana. Crec que el que hem de fer és un casc a bon preu, però en què identifiquis l’esport.

Sí, perquè s’ajunten el patiment per la salut i el patiment que estan passant tots els clubs. Ens hem reunit amb tothom i des de la UFEC estem pressionant i pressionant, però és complicat.

Ens hem queixat a tot arreu i és de justícia. Si s’ha ajudat altres sectors, el sector dels clubs també ho mereix. Nosaltres vam ser els primers que vam tancar les competicions al març. Ningú no ens pot dir que no fem cas del que ens diuen, però que el que ens diguin tingui criteri. Volem rodar és una campanya com el Ja n’hi ha prou però específica del nostre esport.

Està afectant moltíssim, no hi ha activitat, no hi ha els ingressos previstos i la situació és d’incertesa. A la federació, hem aguantat força bé el 2020 i ara cal veure què passa amb el 2021 perquè es podria acumular el problema. Els clubs més afectats són els que gestionen instal·lacions perquè han de pagar treballadors. Una de les propostes que vam fer en els ajuts que hem demanat per als clubs és que vagin en funció del nombre de llicències.