El gran Ramon Basiana
L’esport català plora la mort als 63 anys del president de la federació catalana, directiu compromès amb el país que va exercir el lideratge en el reconeixement de la selecció catalana i que va ser l’ideòleg dels World Roller Games
El president de la Federació Catalana de Patinatge, Ramon Basiana (Manresa, 1957), va morir ahir a la Vall d’en Bas als 63 anys acompanyat dels seus familiars i amics després d’una llarga malaltia, un càncer malèvol i persistent que tenia des de feia anys, però que mai no li va impedir prosseguir els seus projectes, ni deixar de perseguir i complir els seus somnis. Afable, accessible, empàtic, entusiasta, proactiu, compromès, passa a la història com un dels grans tòtems en la projecció internacional de l’esport català en les dues darreres dècades. Directiu sempre modèlic amb el tracte amb els mitjans de comunicació, va liderar el procés de reconeixement de la selecció nacional catalana d’hoquei sobre patins posteriorment revocat per les pressions del govern espanyol. Catalunya va guanyar el mundial B a Macau el 2004 però mai no va poder exercir el seu dret a jugar el mundial A. Temps de trempera i desencís en la famosa i vergonyosa assemblea de Fresno de la FIRS del 26 de novembre del 2004. La federació catalana va dur el cas al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) a Lausana, que va reconèixer irregularitats, va invalidar la votació i va obligar la federació internacional (FIRS) a repetir-la respectant els seus propis estatuts. En la votació posterior, l’assemblea de la FIRS va denegar l’admissió provisional com a membre de ple dret.
Amb un compromís inqüestionable amb el país, el manresà ha estat un personatge estimat, reconegut i notori. De tarannà positivista, posteriorment al cop rebut per part de la FIRS, va liderar una alternativa imaginativa i va promoure l’acord entre la FCP i la Confederació Sud-americana del Patí (CSP), una col·laboració que va culminar en l’organització de la copa Amèrica a Vic l’any 2010. També va exercir d’actiu fonamental en la implantació dels World Roller Games, dels quals va ser l’ideòleg defensant una proposta que la catalana va fer al món quan lluitava pel reconeixement. La segona edició del mundial de mundials del patinatge –la gran reivindicació de la roda petita– es va fer el 2019 a Barcelona, un altre dels seus il·lusionadors reptes personals que va viure amb emoció i satisfacció.
Basiana era el president de la federació catalana des del 2002 i aquesta mateixa setmana havia estat proclamat candidat provisional únic a les eleccions, una mostra més de la seva vitalitat i les seves ganes de treballar pel patinatge català fins al darrer moment de la seva vida.
Durant la dècada dels anys vuitanta, com a membre de l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va participar en l’organització dels campionats del món d’esgrima (1985), bàsquet (1986) i taekwondo (1987), i les copes del món d’atletisme i escacs (1989). El 1991 va ser nomenat director de la competició d’hoquei sobre patins de Barcelona de 1992, integrat en el programa en qualitat d’esport d’exhibició. L’any següent es va incorporar com a gerent a la federació catalana i el 1996 va passar a ocupar el mateix càrrec a la federació espanyola. El 1999 va tornar a la catalana en qualitat de secretari general i el 2002 va ser elegit president.
Havia renovat la seva vicepresidència a la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), càrrec que ocupava des del 2005. Al juny l’organisme que presideix Gerard Esteva li va atorgar, en el seu consell directiu, la medalla d’or, la màxima distinció de l’entitat.
Les reaccions de condol i admiració i reconeixement són transversals i van ser immediates. Des del president de Catalunya, Pere Aragonès, fins a Gerard Esteva, president de la UFEC i amic de Basiana; la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física, que ara lidera Anna Caula, i la Federació Espanyola de Patinatge, entre d’altres, van piular el seu condol.