Un gol digne de museu
OK Lliga.El porter Linu (Palafrugell) marca a Lloret en una acció inversemblant que reedita el també inaudit fet per Gnata en el mundial 2015
Urruti tirava penals en les tandes. Dimitrovic a l’Eibar i Chilavert quan estava en actiu són i eren els especialistes de l’equip. En altres esports, l’evolució tàctica i del reglament ha dut alegries als porters. Els atacs en superioritat rivals han permès que Dídac Plana al Barça de futbol sala i Gonzalo Pérez de Vargas, en handbol, en facin regularment. Ara bé, perquè un porter marqui en hoquei sobre patins la conjunció astral ha de ser perfecta. En el mundial de França del 2015, el porter d’Itàlia Ricardo Gnata en va fer un davant de Sud-àfrica. Força més complicat que es repeteixi és el que va passar dissabte en el derbi gironí a Lloret quan el solvent veterà de 35 anys Marcel Linu Luzon va rebutjar des de sota els pals una cessió involuntària de Sergi Canet i la bola, aixecada, va entrar. Ni tan sols el càmera del partit va afinar a seguir-la. “Vaig fer dos tocs. Va entrar com podia haver anat al sostre. No n’havia fet cap mai. Quan et ve un passiu la llances. Tinc permís del tècnic per fer-ho. Algunes havien anat a porteria, però mai havia marcat. La bola es va aixecar per damunt dels jugadors i no sé dir si la va tocar algú. Gómez, això sí, tapa el porter del Lloret”, relata Linu. De fet, Andreu Muñoz, l’homòleg local, assegura que la va desviar un jugador. L’acta dona el gol a Luzon, nascut a Mollet, criat a Bigues i Riells i que du l’hoquei a la sang. El seu pare, Antonio Luzon, va ser el primer president del CHP Bigues i Riells. Es va formar a la base del Tordera i també ha jugat al Voltregà, el Mataró, el GEiEG, l’Alcoi i el SHUM.
El Lloret, sense la seva figura Marc González, va perseverar i va remuntar (5-3) davant d’un rival que duia quatre triomfs seguits. “La lliga està boja”, remarca Linu, que creu que avançar-se els va acabar sent contraproduent. Viu la seva tercera temporada a l’OK Lliga, dues amb el Palafrugell, club al qual va recalar el 2016, i mitja amb l’Alcoi. “El 2 de juliol de 2012, el GEiEG, de sobte, va renunciar a l’OK Lliga. Vaig tenir una oferta de l’Alcoi. Després vaig plegar a mig curs per una feina a Girona.”
Demà, pastes i la copa en mòbil
El Palafrugell, setè amb un joc atractiu, fa un gran curs. Demà, si el Girona no guanya, els de Xavi Garcia, “un tècnic que escolta”, accediran a la copa. Es reuniran, però no pas per veure el partit, tot i que segur que algun mòbil hi haurà engegat. “Entrenem. Haig de dur pastes, tradició quan un jugador fa el seu primer gol o debuta. Veure’m si les acompanyem amb cava.” La copa seria “un premi per a un equip modest”. “L’objectiu és salvar-nos. Hi ha molt bon ambient al grup. La broma, dissabte, era dir que jo havia fet més gols que algun dels jugadors.”