BERTA BUSQUETS
JUGADORA DEL GENERALI PALAU
“Hem tingut la paciència i la sort de fer el camí a casa”
“Jo sempre dic que el Voltregà mai mor i en la primera part de la final vam patir perquè elles van jugar molt bé”
“Fins ara se’ns entravessa una mica. Són molts partits en pocs dies i el nivell és molt alt”
Berta Busquets (Palau-solità i Plegamans, 1995) és la capitana del Generali Palau i una de les pioneres d’aquell bloc que va iniciar un projecte il·lusionant a segona catalana i que ara domina Europa. Pulmó indispensable, simbolitza l’essència d’un grup campió que aquesta setmana busca a la Corunya la seva primera copa. El Bigues i Riells serà divendres el primer rival.
La copa és ara un altre repte.
Fins ara se’ns entravessa una mica. Són molts partits en pocs dies i el nivell és molt alt.
Què li sembla que es facin la femenina i la masculina juntes?
La veritat és que m’és bastant igual. El que em sembla bé és donar-li la mateixa importància des del punt de vista mediàtic, de qualitat de l’esdeveniment i d’organització.
Com van celebrar la lliga europea?
Vam allargar la celebració a la pista exterior semicoberta, en què es va instal·lar una pantalla gegant, ja que l’aforament del pavelló estava restringit. Allí vam compartir el títol amb la gent. També vam fer un sopar.
Sentiments a flor de pell per a una persona nascuda al poble.
Quan vaig començar a jugar de petita, no podia ni somiar en la copa d’Europa femenina perquè ni tan sols existia. Es va començar a jugar el 2007. Ara ha estat al nostre abast i l’hem pogut aconseguir. I a sobre, a casa, al nostre pavelló, l’escenari ideal. Estic molt contenta que hàgim tingut aquesta paciència i d’haver pogut complir el somni aquí a Palau. Molts cops sembla que per complir somnis te n’hagis d’anar a fora, t’hagis de moure molt. Hem tingut la sort de fer el camí a casa. I quan nosaltres no hi siguem, tindrem un relleu que ja s’està començant a veure. Les coses s’estan fent bé.
La final contra el Voltregà va ser més complicada segurament del que reflecteix el 6-1?
Sí. En la primera part vam patir perquè el Voltregà va jugar molt bé. Jo sempre dic que el Voltregà mai mor. Sempre està viu i sap jugar molt bé aquestes competicions. La primera part va ser molt igualada i, després, no sé si nosaltres vam posar una marxa més o elles una menys, però a poc a poc vam poder sentenciar.
Van superar un moment crític en la semifinal contra el Gijón.
Des del principi, no vam voler assumir l’etiqueta de favorits. Tampoc ho érem, de fet. Nosaltres no havíem guanyat cap copa d’Europa. El Voltregà n’havia guanyat sis i el Gijón cinc. Vam patir, i molt, en la semifinal contra el Gijón, que va fer molt bon partit.
Allí es va veure la filosofia del joc del seu equip, la intensitat, amb tres gols en tres minuts.
Fem un hoquei molt ofensiu, molt alegre, d’intentar atacar el contrari, fins i tot quan no tenim la bola. I això no ho podríem fer si, primer, no hi hagués qualitat, i segon, no tinguéssim rotació. Això és una mica la clau.
La portera Laura Vicente és bàsica en el sistema de joc.
És fonamental i ha fet una temporada brutal. Puc parlar en representació de totes si dic que ens sentim supersegures amb les nostres porteres; també amb la Júlia Vilarrasa, que va jugar quan la Vicente no hi va poder ser. Totes dues són clau.
Anem dues setmanes enrere. Van celebrar l’OK Lliga contra el Manlleu superant-lo a casa en el segon partit sense, de fet, jugar el seu partit més inspirat.
Sí, és cert. I que quedi clar que algun dia perdrem [riu]. És bo que anem recordant que algun dia passarà. Aquest any hem jugat cinc vegades contra el Manlleu. Ens coneixem molt i és molt difícil de sorprendre. Els partits es decideixen per detalls i molts cops els detalls són si tu marques o si marquen elles. De moment, enguany hem tingut la sort –que també és el producte de tota la feina que hem fet– de guanyar els cinc. També les vam vèncer en la final de la lliga catalana. Ves a saber, potser en la copa ens tornem a creuar. El Manlleu és un equipàs, fa molt bon hoquei, dona molt la cara i té una essència molt xula. S’ha de valorar. I potser en la lliga europea va notar el desgast de la final de la lliga, sobretot en la definició dels metres finals.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.