Els Pujadas pugen forts

Biel Puja­das té 21 anys i juga al Man­lleu, el seu club de for­mació. Dis­sabte pas­sat va dis­pu­tar per pri­mera vegada un par­tit de l’OK Lliga i s’hi va estre­nar de manera notòria amb tres gols, un de penal (1/1), que van con­tri­buir deci­si­va­ment al tri­omf con­tra l’Alco­ben­das (6-4) en la ter­cera aven­tura del club a la màxima cate­go­ria després d’haver-s’hi estre­nat en els cur­sos 2014/2015 i 2016/17. És el segon màxim gole­ja­dor de la pri­mera jor­nada, rere l’asturià Gon­zalo Pérez (4). Un juga­dor d’àrea rema­ta­dor dels que fan mal al segon pal. “La meva feina és fer gols, però fer-ne tres és el debut somiat. Tenia mol­tes ganes de jugar a l’OK Lliga i tinc clar que això no vol dir que tot el curs esti­gui bé”, refle­xi­ona pru­dent. Sap que els espera “un curs molt bonic i també molt dur” a l’elit. “Quan esti­guem jor­na­des sense pun­tuar hem de saber assu­mir-ho psi­cològica­ment i fer un pas enda­vant”, asse­nyala.

L’ale­gria de la família Puja­das la va com­ple­tar si fa no fa dues hores més tard el seu germà petit Roc, també for­mat al club oso­nenc –que subrat­lla que “es tre­ba­lla molt bé amb grans tècnics”–, amb un gol amb el Noia Frei­xe­net a Pala­fru­gell (2-2), que va refer­mar el seu bon inici de curs després d’haver-se rei­vin­di­cat con­tra el Barça en la super­copa. “Sabia que el Man­lleu estava gua­nyant però no vaig saber que el Biel havia fet tres gols fins que no vaig arri­bar a casa. El nos­tre empat no és dolent en una pista com­pli­cada i amb la baixa de Bar­galló, un juga­dor molt impor­tant.” Amb 19 anys, el campió del món júnior a Vila­nova en els WRG 2019, viu la seva segona tem­po­rada al club. D’un per­fil menys gole­ja­dor –“tenim estils de joc com­ple­men­ta­ris i, de fet, hem jugat junts molts cops”, explica Roc–, és un dels joves amb més futur de l’hoquei mun­dial i va ser clau en el mun­dial. “En la fase prèvia no tant, però en la semi­fi­nal i la final em van sor­tir bons par­tits”, reme­mora satis­fet. Té clar, però, el pa que s’hi dona: “Per molt que t’avi­sin que el salt a l’OK Lliga serà com­pli­cat, fins que no t’hi tro­bes no te n’ado­nes. Ho has de viure. M’ha anat bé perquè després valo­res més el que tens.” El curs pas­sat va fer 19 gols –ter­cer màxim gole­ja­dor del Noia– i enguany sem­bla dis­po­sat a esprémer encara més la seva qua­li­tat i velo­ci­tat per fer un pas enda­vant. “Em sento molt més segur de mi mateix i tinc més pro­ta­go­nisme. L’any pas­sat va ser més difícil. Va ser el curs de l’adap­tació.” Els ger­mans, doncs, han ini­ciat l’exer­cici amb molta empenta i faran par­lar. “De ben petits, des de ben­ja­mins, ja jugàvem junts perquè jo reforçava els grans i el Biel, amb dos anys més, és d’una cate­go­ria supe­rior.” Van coin­ci­dir durant tres tem­po­ra­des a l’OK Lliga Plata amb el Man­lleu, club en què també juga el seu cosí germà Marc Puja­das. “Tenen velo­ci­tat, joven­tut i un joc des­ca­rat. Són els meus amics i espero que se sal­vin”, refle­xi­ona Roc res­pecte del Man­lleu, que avui visita l’Ate­neu (19.30 h). Els Puja­das s’enfron­ten per ter­cer cop. Els dos pri­mers van ser en la lliga cata­lana, amb tri­omf sadur­ni­nenc. “Quan jugo con­tra el Man­lleu em resulta com­pli­cat perquè em conei­xen molt”, admet Roc. “En la dar­rera lliga cata­lana ens fer un 5-0 però vam com­pe­tir. A dos minuts del final estàvem 2-0”, recorda Biel, que cons­tata que serà impos­si­ble que tots dos sur­tin con­tents del duel.