El millor és periquito
Hoquei sobre patins. Baptiste Bonneau fa ressonar el nom de l’Espanyol en el lliurament de premis de l’europeu distingit com a porter més destacat
Feia molts anys que els jugadors de l’Espanyol, dominador de l’hoquei estatal en les dècades dels quaranta i cinquanta, no apareixien en les grans cites. En l’europeu de Paredes, s’han reivindicat per partida doble amb els subcampionats amb la selecció francesa del porter Baptiste Bonneau i del jugador de pista Antoine Le Berre –ex Vic i ex Lloret–, establerts a Catalunya des de fa algunes temporades. L’speaker del pavelló de Paredes va cridar el nom de Bonneau i va citar l’Espanyol quan li van lliurar el trofeu de millor porter del campionat.
De fet, ha tingut un paper preponderat en l’èxit més sonat de la història del conjunt gal, que feia 90 anys que no arribava a la final i que va tenir contra les cordes Espanya avançant-se i forçant la pròrroga (2-1). “És una gran satisfacció per a mi i per a la meva família haver rebut el guardó de millor porter i recompensa els anys d’esforç, d’haver treballat molt i d’haver après de porters com Malián, Fernández, Egurrola, Trabal... Té, a més, un significat especial a la família perquè tant el meu germà gran, ja retirat, com el petit, en actiu a segona divisió francesa, són porters”, va explicar Bonneau, que considera un gran èxit el subcampionat, però entén que no és puntual. “Soc el més veterà de la selecció francesa. Podem millorar i tenim molt de futur. Podem guanyar un europeu o un mundial”, va afirmar convençut. Va admetre, però, que en la final els va faltar “experiència”.
És un fix en la seva selecció. Ja havia jugat els dos europeus anteriors i també ha disputat tres mundials. La irrupció dels tres germans Di Benedetto com a grans figures explica bona part de l’eclosió de França, però sense les seves grans aturades res no hauria estat possible. De fet, quan el seu seleccionador, Fabien Savreux, va decidir donar-li descans contra Andorra, l’equip va fer figa i ell va salvar els mobles (5-5). “El meu company, l’altre porter, em va demanar que sortís a l’últim minut i vaig tenir la sort d’aturar un penal i una directa. En cas contrari, ens hauria tocat guanyar Espanya per mirar de jugar la final contra Portugal. Hauria estat divertit per l’ambient i complicat tant per la seva qualitat com per l’arbitratge.”
Aquest estiu va fitxar pel Wings SD Espanyol per jugar a l’OK Lliga Plata. L’equip blanc-i-blau no ha començat bé la lliga i és desè al grup nord amb quatre punts i un triomf. Ha estat titular en una de les cinc jornades: triomf contra el Lloret (4-2). Els dos darrers partits se’ls ha perdut per l’europeu.
EL PROTAGONISTA
No és professional, fa ioga i entén el català
Baptiste Bonneau (La Roche-sur-Yon, 1993) no és professional. Exerceix de cap comercial d’una empresa d’energia francesa. Va arribar el 2018 procedent del Nantes, amb el qual va ser subcampió de copa –també havia jugat a La Vendéenne i el Biarritz– i va militar tres anys al Cerdanyola a nacional catalana, de la qual destaca la qualitat dels equips de la part alta. Entén el català, sap paraules, però no el parla. “Al vestidor del Cerdanyola canviaven al castellà i els vaig dir que no ho fessin perquè així l’aprendria. A l’Espanyol també parlen català”, explica. Amb els vallesans va progressar al costat del tècnic de porters Pere Anton: “Em deia que tenir el cap fred és el més important. El meu germà gran també m’ho recalcava i he millorat amb diferents exercicis i fent ioga. També ho aplico a la feina.”