Els capricis del rècord
Hoquei sobre patins. El Barça 2004/05 va empatar contra el Noia, que tenia Edu Castro de segon (18a), i va tancar una ratxa que l’equip d’ara, amb ell de primer, ha igualat com el millor inici
El Barça de Carlos Figueroa 2004/05 i el d’Edu Castro 2021/22 comparteixen l’honor d’haver completat, amb un registre de disset triomfs en els primers disset partits, la millor arrencada tant en la història de l’OK Lliga com de l’antiga denominació de divisió d’honor que es va crear en el curs 1969/70. Dos jugadors, el porter Aitor Egurrola i l’incansable Sergi Panadero, han format part, en un exercici gairebé d’ubiqüitat temporal, de les dues plantilles, separades per disset anys, i apareixen a les fotografies commemoratives de les dues dècades. Egurrola es va estrenar al primer equip el curs 1998/99 i Panadero va recalar al club el 2003 procedent del Voltregà. Abans del nou registre, el Liceo havia encadenat dotze triomfs d’una tacada en les dotze primeres jornades del curs 2020/21. En la tretzena va empatar a Caldes (3-3). Si tirem més enrere, el conjunt blaugrana, dos cops i també amb Figueroa (1997/98 i 2002/03) i el mític Voltregà dels setanta, igualment en dues ocasions (1974/75 i 1975/76), compartien la millor arrencada de la història amb onze victòries. Tant el Barça contemporani, dissabte a Alcoi, com el de la dècada anterior, van empatar a fora i, curiosament, pel mateix resultat (3-3) en la divuitena jornada. Fi de la història.
Borregán, els Páez...
Aquell Barça de Figueroa va encadenar, comptant els partits del tram final del curs anterior, 30 victòries fins que en la divuitena jornada el Noia Freixenet li va esgarrapar un empat a l’Ateneu (3-3). El Barça dominava al descans per 0-3 –dissabte a Alcoi vencia per 1-3–, en un partit amb absència d’Egurrola, que no es trobava bé, però va veure com la victòria se li esmunyia quan els locals van reaccionar amb gols de Boira, Brichs i Varias, que van igualar els que havien fet Borregán, Negro Páez i Panadero. L’anècdota que s’ha generat amb el pas del temps és que el segon entrenador del Noia que dirigia Ricard Hernáez era ni més ni menys que Edu Castro, que, sense saber-ho, contribuïa a frenar el rècord que ell mateix igualaria disset anys més tard.
En total, el modèlic equip blaugrana va estar 47 partits sense perdre. Va acabar guanyant el títol, amb 20 punts de marge sobre el Reus en la lliga regular: 83/90 possibles. En la final, es va enfrontar al club del Baix Camp, al qual va derrotar per 3 triomfs a 1, amb un 0-5 final a Reus que va valer la vuitena lliga seguida i la divuitena de la secció. Al Noia, en les semifinals, i al Liceo, en els quarts –eliminatòries en què Carlos López, fitxat aquell curs del Liceo, va ser clau–, els va batre per 3-0. Figueroa va segellar en el seu comiat, després d’una dècada al capdavant i 32 títols conquerits, una temporada rodona, en què també va aixecar la lliga europea, la copa Continental –contra el Reus–, la copa i la supercopa. En aquell equipàs també hi havia el porter Carles Cantarero i els jugadors de pista Ramon Benito, Miquel Masoliver i Alejandro Páez. Els dos júniors que van entrar esporàdicament eren Sergio Miras i Oriol Llargues. Mia Ordeig estava cedit al Vic, rival en la final de copa de Reus, disputada a l’Olímpic. La lliga europea, contra el Porto (3-2), la setzena, també la van aixecar a Reus, però al Palau d’Esports després d’eliminar l’amfitrió en semifinals. Quatre anys més tard, Figueroa va ser campió d’Europa amb el Reus (2008/09). En tot el curs, el pletòric Barça només va encaixar una derrota a Igualada (2-1), una pista tradicionalment complicada, en la vintena jornada.
Voràgine golejadora
L’equip actual millora l’ofensivitat del de fa dues dècades però també rep més gols. L’equip de Figueroa en va marcar 108 en 18 jornades i en va encaixar 31. L’actual n’ha clavat 129 –7,1 per partit, amb Rodrigues pitxitxi amb 29 gols– i n’ha rebut 43. Millora, de moment, el millor registre del club, establert també amb Castro el curs 2020/21: 208 gols en 30 partits (6,9 de mitjana). En la 2019/20, amb el tècnic al capdavant, va encadenar 24 triomfs entre la segona i la penúltima jornada, un altre dels seus rècords. Castro, segon abans de Ricard Muñoz, ja ha superat els 200 partits al capdavant de l’equip, una xifra eloqüent en un entorn sempre exigent.