La temporada del desitjat retorn del play-off comença a clarificar les posicions. Quan falten cinc jornades per al final de la fase regular –30 d’abril–, ja hi ha quatre classificats matemàticament i un cinquè que acarona l’èxit per jugar pel títol. El Barça (58 punts), el Deportivo Liceo (50), el Noia Freixenet (46) i el Reus Virginias (41) tenen el bitllet segellat, mentre que el Finques Prats Lleida (37) i el Parlem Calafell –un dels conjunts revelació–, cinquè amb 35 punts, avantatgen de 14 i 12 punts, respectivament, el novè, l’Igualada Rigat, i tenen el premi a tocar. Al capdamunt, el Barça, que fa 6,6 gols per partit de mitjana i té els líders del Pichichi –Rodrigues (33 gols) i Bargalló (31)–, acarona el títol de la fase regular i els avantatges del factor pista que això li atorga fins al final dels temps, amb 8 punts de marge per sobre del Liceo. El conjunt gallec, que té la segona plaça garantida, va ensopegar contra l’Alcoi –l’altre equip revelació– després d’haver batut els blaugrana a Riazor.

A la part de baix, el més calent és a l’aigüera i això encareix els errors i reforça el sistema de competició en un tram final taquicàrdic. No hi ha cap equip descendit, ni de bon tros. Amb les matemàtiques a la mà i una certa ironia, fins i tot l’Alcobendas, cuer amb 13 punts, podria aspirar a jugar el play-off, perquè el vuitè –última plaça de la lluita pel títol–, el Caldes, en té 25. La competitivitat es podia intuir. El que pocs podien presagiar quan al desembre va arrencar amb força la sisena onada de la covid és que avui dia tots els equips haurien jugat els 21 partits corresponents. El desgavell europeu, amb la renúncia dels equips de l’EHCA, ha contribuït a agilitzar el calendari.

Les bufetades metafòriques per la part de baix donen encara molt de joc i l’estretor de puntuacions entre els salvats provisionalment i els condemnats i promocionats, també provisionalment, referma la teoria de vasos comunicants. Ningú no pot estar tranquil. Per exemple, el Caldes, vuitè, té tan sols un marge de 8 punts respecte a la promoció. El Palafrugell, per exemple, ha encadenat per primera vegada en el curs dues victòries i ha sortit tant del descens directe –els dos darrers– com de la promoció (11è contra 12è). Però les diferències són tan mínimes que tots els equips poden caure al pou. També és cert que el Palafrugell, si afermés la progressió, podria fins i tot aspirar al vuitè lloc. La incertesa es pot transformar en il·lusió en quatre dies. Fa algunes setmanes, els dos equips gironins eren els dos últims i ara han reaccionat, amb el Garatge Plana Girona dotzè i en promoció. L’entorn és encara massa volàtil per a tots plegats i els averages particulars podrien ser decisius.